jueves. 25.04.2024

COSINAS DE LA SIERRA La jesa el Fresnu (i III)

Endi antigu lus veçinus el Fresnu, qu´es aldea Gata, tien porfía pola Jesa Boyal polque el Conçehu Gata hazi las sus oldenanças al su favol, sacando provechu de quantu quiel enmendal i farrugal delas viehas.  Presúmissi qu´unas contradecían a las algotras, faratándulas, peru escambiándusi cumu nesedarias i cumplideras al Concehu la Villa, pal su regorçu, i essu achipotó de jielis a lus veçinus l´Aldea. 

Escenas de la Edad Media
Escenas de la Edad Media

Es capáh que caicuandu que escrebierunsi las nuebas ordenanças de Gata (1515-1518) a petición de Frei Antoniu de Herés, comendaol de Piedrasgüenas i visitaol de la Ordi d´Alcántara, lus campussinus d´Aldea del Fresnu barruntaran un´alivio d´asperanza sobri la posesión dela ereá dela Jesa el Fresnu. 

El´aíre fríu qu´entra dela Sierra, pol Valli del Hambri, metíasi po entri las jaras qu´adornan de blanca flor el mantu veldi dela praeira i mezi las gruesas ramas delus alcolnoquis que, al´abrigu delus taponis de colchu, protehin e l´apreciáu frutu dela amalga bellota entoavía engarrá a la mairi pol´istmu del mangurriu.

Pocus eran lus veçinus que cobijassin embahu las rohas tehas arabescas que, sobri unas poquinas casas de campu costruías en´adobi, horman l´alquería. 

Vilumbrassi a lu lehus la serragatina Villa Gata, cunas sus campus achiborráus de viñas i enus sus deciris: “Tres días ai nel añu que relumbian cumu el sol: la vendimia, la matança i el día del ehtrujón”. Ella paí arriba, sobri el muru que horman las pedregosas montañas dun sihtema que pasó el tehtigu a la poltuguesa Estrella.  

Un acaberu, qu´antaño interpusosi entri morus i cristianus, era agora muralla con Castiella i Lión. Ellus paquí abahonti, sobri las campantis veigas del Valli, ena albayá de l´Árrago, ena vecindá cola Moraleha.

Nu era hádil hazel güena gavilla ni pescancial la dependencia dun puebru aleháu de l´Aldea dos leguas, peru si polun menester comprendiérasi, aún nu compaltiéndu la idea, nu poían perder la Jesa el Fresnu. Si estu algún día huera repentinu, comu anssí siguió, veríansi obligáus a abandonala queandu en despobláu l´ereá, o nel poel de palticularis cumu ocurrió endispués cuna posessión de don Franciscu d´Ontiveros i don Alfonsu de Guillen, dambus veçinus Gata.

La Jesa el Fresnu lu era to palus moraoris de l´Aldea i angora vienin lus gateñus a echalis ena su cara que la Jesa es d´ellus, delus sus propius, i que to lus escorchis, coltis i talas que hazin son fradulentus. Cun esti fraudi quemansi lus montis paque coma el ganáu, cun pelhuíciu delas sus cormenas i oliveras, delas sus encinas i robris, delus sus castañus, en lugar de emprestalis cuidiáu a la probeça delus sus veçinus. 

Sembraúra enas labrás tierras de roça. Yerba frehca d´invielnu i pastu secu d´agostaeru palas cabras, borregas i vacas. Descasqui del colchu enus alcolnoquis pal enhambri delas abehas, que liban el néctar delas mil floris del monte bahu, ricugiendu dellas el polen. Bellotas de bastón i castañas enos encinaris i enas cabeças delus bereçalis pal beberahu delus cochinus. Táramas de mata, robri, encina i castañu pal consumu de leña, calbón i picón, nel calol dela lumbri delus ogaris.

Poressu quando Frey Alonsu Godinis, comendaol dela Poltugalesa i visitaol dela Ordi d´Arcántara, supu del mandatu de ponel las oldenanças dela Villa Gata en´esclarecíu, pu, anqui eran güenas, útili i probechosas, muchas dellas estaban emendás, sohpechosas i unas escontradecíansi a algotras, toposi col rechisti delus veçinus de l´Aldea el Fresnu que denunciarun qu´él Conçehu Gata nu quearunsi a corregil la s´enmiendas hechas al testu sinu que hizu chambus i añaíus, sigún ellus, cumpliera al Conçehu la Villa.

A pesal dela feltificación pola palti delus visitaoris i dela propia Ordi d´Arcántara, lus veçinus de l´Aldea el Fresnu pusun preitu, obrigandu a entrebíinil i tercial al Consehu Real, que las mandó píil pal su estudiu. El preitu feneció en 1520.

Endi antigu lus veçinus el Fresnu, qu´es aldea Gata, tien porfía pola Jesa Boyal polque el Conçehu Gata hazi las sus oldenanças al su favol, sacando provechu de quantu quiel emendal i farrugal delas viehas.  Presúmissi qu´unas contradezían  a las algotras, faratándulas, peru escambiándusi cumu nesedarias i cumplideras al Concehu la Villa, pal su regorçu, i essu achipotó de jielis a lus veçinus l´Aldea. 

Aluegu diju don Antoniu de Perlinis, Procuraol delus veçinus Gata, que na más quisun ahabardal la Jesa polque sinu poían queal a cá istanti abocáus a la perder i a la talar. 

Cualquía poía mandal un moçu u iju i arcender, al anochecel, un huegu i a lu ponel a un alcornoqui o encina paque, endispués de caíu nel suelu, güesi pa leña, nu dehandu horca ni pendón, i tamién poían echal balbascu nel ríu pa matal lus pescáus i otrus muchus dañus cumu el desmochau, vareal la bellota de bastón o buscal cabeçás de bereçal pa quealsi cunas cahtañas.

Tien raçon el Procuraol quandu di que la Jesa el Fresnu hue roça desdi tiempu ynmemorial, pos mentasi daquí mesmu, enesti escribíu, enas ereáis hucheas cumu de Las Ventosas i Las Cabezuelas. Peru nu di que lu juerun polus veçinus Fresnu, que, dali que te pegu, siguían izíendu qu´era delus sus canguerus, i que hue d´estus quandu entran lus veçinus Gata a jacela suya. 

I assín hue. Es el Conçehu Gata quien gañoteó el´aposto, esplotación i regorzu dela Jesa el Fresnu. Por esu quandu pretendi la su merca el duqui d´Alba, lus veçinus Gata siéntinsi recacháus.

Con to estu les tocó bregal a lus alcaldis dela Villa qu´eran Juan Dominguis i Juan Peris, a lus sus regioris Martín Gonçalu, Benitu Maltín, Martín Benitu i Juan Gonçalis, anqui ubu otrus alcaidis i regioris a lu lalgu el preitu. 

Frey Antoniu de Herés, comendao de Pidragüena, i Frey Alonsu Godinis, comendaol de la Portogalesa, eran visitaoris dela Ordi d´Arcántara, pa más enseña i cumu ijimus endinantis.

Tos estus anticeentis son güenus pal Procuraol Perlinis, que hizu usu d´ellus ena Ciá de Vallaolí quandu el 13 de setiembre del añu de 1619 le hue notificá la sentencia del preitu entri el Conçehu de Gata i el Conçehu la Mehta. 

El Procuraol mandó un escrebíu de súprica paque s´enmendasi la sentencia da pola Audencia Real, qu´obrigaba al Conçehu Gata a presental lus papelih del pagu delus albitrius abíus, si quiérinsi queal cuna Jesa.

Premeramenti diju que la palti qu´él afía labra i siembra llibrimenti i sin pena dalguna la Jesa Boyal qu´está juntu al Fresnu, i ubu llicencia i facultá pa poel labral, arrendal a yelba i a pastu i tamién la obrá de la Jesa i lus sus ejíus. 

Poressu págansi  lus réditos i prencipal d´un censu i, asta la su redención, s´á

dau llicencia sin límiti dalgunu, siendu de l´arrendamientu ondi sacalsi lus pagus.  Débisi alcordar, que no da pa pagal más qu´una palti chiquina del prencipal del censu, debíu tamién a que nu s´arrienda to lus añus, paque nu s´echi a peldel.

Una ves qu´el procuraol Perlinis piió bihta i aluegu rebihta, los Oyioris dela Audencia del Rei confilmarun la sentencia da, i mandaron qu´el Conçehu, Hustiçia i Regimentu la Villa Gata entreguen, al Escrebano de Cámara i del preitu, escribíu de cúmu quean redimíuss lus 423.522 maravedís de drechus dela Jesa (15 de mayo de 1620). 

Y agora apaeció la palti del Consehu la Mehta i elmanus dél i pidió i supricó a le mandasin dal Calta Ehecutoria, dela sentencia de bihta i rebihta, la qu´era en rebihta i la que por´ellas van conformás paque, lu enellas i en ca una dellas conteníu, huessi guardáu, cumpríu i ehecutáu o cumu la mercé huessi. Lo cual vistu pol Presidenti i Oyioris hue acordáu que mandasin dal la Calta Ehecutoria. (Vallaolí 14 d´agostu de 1620). 

(1).- Pa más estrución sobri el preitu pola Jesa el Fresnu:  “Ehecutoria da a istancia del Conçehu la Mehta del preitu cunel Conçehu dela villa Gata, por´abelsi roturáu sesenta fanegas de tierra ena jesa el Fresnu (1620)”. Es.28079.AHN/1.2.3.5//Diversos-Mesta,91,n.9.Alchivu Estóricu Nacional. Conçehu la Mehta. Menesteriu d´Educación, Curtura i Depolti. Gobielnu d´España.

(2).- Sobri las oldenanças Gata se pue leel un escribíu de Julián Clemente Ramos. “Ordenanzas de Gata (1515-1518)”. Universiá d´Estremaura. É empoltanti vel la bibliografía.

(3).- Debuhu.- Campussinus. Ehcena dela Edá Meya. 

COSINAS DE LA SIERRA La jesa el Fresnu (i III)