jueves. 28.03.2024

COSINAS DE LA NUESTRA SIERRA. 1545. Una erencia endi las´Indias a Villasgüenas.

Una mostra más de serragatinus, que jizun fachenda enas acullosas tierras dela Nueba Ehpaña, é esti autu defuntus, cumu tehtamentu dau por´Alonsu Morcillu, qu´ubu nacencia en Villasgüenas, ena Sierra Gata, que feneció siendu veçinu la ciá d´Antequera de Oaxaca. Méhicu (2). Nél echa dalgunus delus sus bienis a su ija María Alonsu. Pa fe i filmi ejecución, va sisnáu i filmáu, amás, pol don Miguel Lopis de Legaspi. 

Detalle del auto de bienes de difuntos de Alonso Morcillo
Detalle del auto de bienes de difuntos de Alonso Morcillo

É mu posibri que nuestru presonahi prencepal d´oi, Alonsu Morcillu, aconllegara a Oaxaca el 25 de noviembri de 1521, ena compaña de Franciscu d´Orozcu, que jue mandáu pol Ernán Cortés a essa zona, pal rastrihu  d´oru.

Lus hombris d´Ernán Cortés ralidarun essitosas espidicionis a Tututecec i acibierun l´ordin de hundal una ciá enessi sitiu, propiziu pal´oru, peru estus nu obedezierunli i, nel su lugar, la hundan nel Valli d´axaca cunel nombri de Villa de Segura dela Frontera (1526). El 24 de junio de 1528 hucheassili Villa d´Antequera de Güaxaca (Oaxaca). Carlus I l´entituló de “Mui nobri i leal Ciá d´Antequera (25 d´abril de 1532). 

Alonsu Morcillu, cuna su nacenzia en Villasgüenas, ena Sierra Gata, defunto en´Antequera dela  Nueba Ehpaña, quea cumu arbacea a Franciscu Gonzalis Zapateru, veçinu tamién d´Antequera, que paezió anti el magistráu señol Diegu Ramiris, regiol dela provenzia de Soconuscu (3) i jues de comisión ena causa enfrahcrita. Esti dichu jues lu era por comisión del mui magistráu señó licenciáu Tellu de Sandobal, del Consehu del Emperaol, nuestru señó, i el su visitaol general en toa esta Nueba Ehpaña. 

Ralidassi to el procesu ena presenzia d´Esteban Marbán, escrebano delas sus Majestás ena su colti , reinus i señoríus. Endenantis dél,  ena ciá d´Antequera d´esta Nueba Ehpaña, a 27 días del mes de mayu l´añu del señó del 1545, paezió el citáu arbacea tehtamentariu d´Alonsu Morcillu, qu´abemus dichu qu´era Franciscu Gonzalis Zapateru.

Ya endenantis el señó jues de comisión, diju qu´el era l´arbacea tehtamentariu d´Alonsu Morcillu, qu´ubu nacencia enas Villasgüenas, qu´es Sierra Gata, e iju de Juan Morcillu. Presentó tehtamentu sisnáu de Franciscu Herrera, escrebano púbricu de númiru dela dicha ciá d´Antequera, qu´otolgóssi el día 9 de mayo del 1545.         

Nel dichu tehtamentu ai una cráusula pola cual manda a María Alonsu, su ija, que la ubo siendu sorteru, 300 pesus d´oru de minas. Lu qual está pol apoquinal, i debissi pol nu abel recaudu pa viajal a l´Ehpaña, i polque su Majestá mandó pregonal que to lus que ubiesin bienis defuntus, i que y´an fenecíu abintehtatu, sin´ereeras presenteras, lu desacantassin so cielta pena. É lu que mostra i quiel jazel sabel anti el dichu señó jues, i  pidióli le d´acabosi, pa dal la quenta cun pagu d´ellu i  pidiólu pol tehtimoniu.

El dichu señó jues diju que l´abía pol presentáu el dichu tehtamentu sisnáu. I que pal premel día, endispués de pahcua, mandali paezca endenantis dél, pa dal la quenta. Asta en tantu, nu acúa, culas perras, a presona dalguna, so pena d´apoquinal-las delus sus bienis propius, amás de dohcientus pesus d´oru de minas pa la Cámara delas sus Majestáis. Mandó, tamién, que saquissi la cráusula del tehtamentu i pongassi nesta quenta.

Franciscu Gonzalis Zapateru paezió anti mí, l´escrebano, i pidió que, pa nu encurril ena pena, abriessili una quenta delu qu´é al su calgu, que lu dará. El señó regiol, jues dela su comisión, vio el testu filmáu i sisnáu, presentáu po l´arbacea i mandómi, a mí, l´escrebanu, que, al pie dela quenta, pusiessi la cráusula del testamentu dela dicha manda. 

Yo, el dichu escrebano, en continenti, saqué la cráusula del dichu tehtamentu, sisnáu por Franciscu Herrera a 9 de mayo de 1545, de verbo ab verbum, comu queaba nel tehtamentu que, a tenol, é la siguienti:

Item.- Manda a María Alonsu, la su ija, que l´ubo siendu sorteru en María de l´Espinu, veçina Villasgüenas, 300 pesus d´oru de minas, de lei prefehta. Lus qualis l´empunta por mé de manda o por mé d´erenzia o por´aquel caminu i folma que mejol de drechu i aya lugal. Lu mando assín por radón de sel la m´ija i polus munchus selbicius i güenas obras que yo mesmu recibí dela dicha su mairi. La m´ija silvió a Baltolomé Morcillu, mi gelmanu. La qual, m´ija, está casá con Diegu Galán Barberu, veçinu de Villasgüenas i dela Villa de Santibañis de Masculis. Si jueri fenecía la dicha m´ija, mandu dénsilu a lus su s´ijus, i mandu que cúmprassi i guardi lu que nesta cráusula contempru delus mis bienis i jacienda. 

La qual dicha cráusula del tehtamentu, de suyu importá, sacossi bien fielmenti pol mí, l´escribanu, ena presençia del señó jues de comisión, el qual l´aprobó día, mes i añu susuichus, queandu presenteru, pol tehtigus d´ellu: Franciscu Gutierris i Pedru Francu, veçinus dela dicha ciá i lu filmó del su nombri, Diegu Ramiris.

Assín sacá, la cráusula del tehtamentu, Franciscu Gonzalis Zapateru, en nombri i cumu arbacea d´Alonsu Morcillu, diju que la dicha manda está por cumplil i apoqinal, i que le tien las perras Catalina Garçía, l´ereera prencipal i mujel que jue d´Alonsu Morcillu, la qual está presta, l´aparejá, de dal-las, i las dará cumu sea compursu. Diju le den por libri  i quitu dela cráusula. Piió radón por do sea libri d´ellu si a síu bien apoquináu i el telminu convenibri palu apoquinal. Piió to estu pol tehtimoniu. Tehtigus Pedru Francu i Franciscu Gutierris, veçinus dela dicha ciá.

Aluego el dichu señó jues de comisión, vistu lu susuichu, diju qu´el mandaba i  mandó al dichu Franciscu Gonzalis, nu sea d´aquí p´ayá culus bienis dela presona que tien lus 300 pesus dela manda. Que pa dentru de nuevi días premerus i siguientis pol télminu perentoriu, s´ayen ant´él dehcontáu lus dichus 300 pesus de minas, de conformiá a la provisión que d´ella tien, i pa jacel d´ellus lu que mandolis.  Apercibimientu que pasáus el dichu télminu l´enviará presu a la cárci. Citissi a l´alguacil a la su costa, i que, traíus i apoquináus, l´ará dal la radón que píi, por do sea libri. Assín proveiólu i mandó en presenzia de Franciscu Gonzalis i mandolu notifical a la algotra palti paque cúmpralu dentru del dichu telminu i filmólu del su nombri. Tehtigus: Melchor de San Miguel i Pedru Francu. Filmáu: Diegu Ramiris. 

I endispués delu dichu ena ciá d´Antequera, a 28 de mayu del dichu añu, yo  l´escrebanu, notifiqué la sentencia i mandatu d´esta a l´algotra palti i el su conteníu a Catalina García, mujel i l´ereera que jue d´Alonsu Morcillu. Ena su presenzia, tehtigus Franciscu de la Roca i Anibal del Altozano. Pasó ante mi Esteban Marbán, escrebanu. 

Ena ciá d´Antequera a 2 de juniu de 1545, añu del señó, anti el jues dela Comisión i ena presencia de mí, el dichu escrebano, padezió Franciscu Gonzalis Zapateru, nel cumprimientu dela sentençia, dio  i apoquinó al señó jues, aluegu de contáu, los 300 pesus d´oru de minas, dela cráusula incorporá que debía cumu arbacea d´Alonsu Morcillu. 

Lus apoquinó lus 210 pesus, 3 tominis i 2 gramus  en´oro de malca de beintiunu quilatis i de diecisieti quilatis, reuzíu a oru de minas i, lu demás, en tostonis de prata. Dela paga, yo el escrebano, doi fe i el dichu señó jues lu recibió nel su poel i diossi pol pagu d´ellus i mandóli dal tehtimoniu dela paga en folma.  Tehtigus: Diegu de Robris i Pedru Francu, veçinus dela dicha ciá. Filmáu: Diegu Ramiris. Esteban Marbán, escrebanu.

Ena ciá d´Antequera, a 11 días del mes d´agostu del dichu añu. El señó jues de Comisión mandó que se m´apoquinassin a mí, l´escrebanu, poresta quenta i procesu, polas notificacionis delas veyúas, presentación del tehtamentu i autus i pola palti que les cabi delus mandamientus i pregonis e infolmacionis fechas d´ofidiu, pesu i meyu de tipuzqui. Mandó apoquinal i sacal del cargu, porél lleval, del dichu procesu, dos pesus, i que to sáquissi de l´arcanci. Que sacáus lus dichus  tres pesus i meyu de tipuzqui, restan liquius pa lus ereerus 297 pesus i sieti tominis d´oru de minas, polque suma el dehcargu, en´oru de minas, dos pesus i un tomín, menus meyu gramu y yo, l´escrebanu, recibí el dichu pesu i meyu d´ellu, doimi pol pagáu i jarteti, i fílmolu del mi nombri, Diegu Ramiris. Estebán Marbán, escrebanu.

Jechu i sacáu, juesi dichu trahláu de l´original por mé de manda i en cumprimientu duna su rial cráusula lleval-lus a lus reinus d´Ehpaña. Nel puebru de Malinalco, ena Nueba Ehpaña, a 23 juniu 1550. Tehtigu Pedru de Gamboa

Yo, ante mí López de Legazpi, dela su Magestá, su Escrebano Maior del cabildu dela ciá de Méhicu, jizi sacal de l´original to lu susuíchu pol meyu duna cédula de su Majestá i va corregíu i enmendáu.  

Miguel Lopis de Legazpi (1502–1572), trasladossi a Méhicu en 1545, ondi vivió duranti 20 añus. Jue Escrebano Maior nel 1551 i Arcaldi Maior dela ciá de Méhicu nel 1559. 

NOTAS

1.- Autos sobri lus bienis d´Alonsu Morcillu, nacençia en Villasgüenas, ena Sierra Gata, defuntu en´Antequera d´Oaxaca. Méhicu. Ereera: Maria Alonsu, ija. ES.41091. AGI / 10.5.11.583 / CONTRATACION, 5575, N.10. 1545. Alchibu General d´Indias, Casa dela Contratación. Menesteriu de Curtura. Gobielnu d´Ehpaña.

2.- Soconusco (Chiapas) é la región cohtera comprendía ena zona d´arrayu entri Méhicu i Guatemala, la qual jue conquistá por grupus nahuas, queandu duranti l´etapa colonial cumu palti dela Capitanía General de Guatemala. 

3.- Antequera d´Oaxaca jue fundá porun dehtacamentu de guerrerus, enviáus porel octavu tlatoani, el emperaol asteca Ahuízotl, hacia el añu 1486. En 1532, por cédula rial, recibió del rei Carlus I d´Ehpaña el títulu de "Mui nobri i leal ciá", llamándose premeramente Antequera, nombri qu´en 1821 jue suhtituíu porel d´Oaxaca.

4.- Afotu.- Detalli l´autu bienis de defuntos d´Alonsu Morcillu. Sacáu dela fuenti arriba mencioná.

COSINAS DE LA NUESTRA SIERRA. 1545. Una erencia endi las´Indias a Villasgüenas.