jueves. 28.03.2024

Inciendus forestalis: Terrorismu meiu-ambiental

Estus inciendus forestalis sonin craramenti prevocaus, i non por pirómanus que lavutan pola su cuenta i ala charramandusca, sino por mafias perfetamenti entanguilás a tientu el negociu la maera chambuscá

El Azevu, muelti nel inciendu 2015.Borrega quemá Sergio Franco TOPO
El Azevu, muelti nel inciendu 2015.Borrega quemá Sergio Franco TOPO

El Órganu de Seguimientu i Coordinación del Estremeñu i la su Curtura (OSCEC), que tien por ojetu, endi la su hundación, el afiamientu del patrimoñu lingüísticu i antropológicu estremeñu peru tamién del natural, quier denuncial púbricamenti los arrepetius ajuncus que vien sofriendu la naturalezia estremeña aciamenti enos últimus treci añus en horma de inciendus prevocaus enas manchas forestalis de pinus (el númiru ectarias que s’espeta a continación es aprossimanti):

  • Pinu-Franqueau (Hurdis), veranu 2002, 2.000 ectarias.
  • Valencia d’Alcántara, veranu 2003, 4.000 ectarias.
  • Grimaldu / Las Casas de Millán, veranu 2003, 3.000 ectarias.
  • Pinu-Franqueau / Caminu-Moriscu (Hurdis), veranu 2003, 8.000 ectarias.
  • Comarcas de Las Villuercas i Los Iboris, veranu 2005, 12.000 ectarias.
  • Nuñu-Moral (Hurdis), veranu 2009, 4.000 ectarias.
  • Cambrón i Cambroncinu (Hurdis), juliu 2012, 700 ectarias (diendu-si que non huerun mas porque lo que avía alreol ya se quemó enus inciendus que endenantis avían ahostigau ala comarca). 
  • Gata i Villas-Güenas (Sierra de Gata), abostu 2012, cuyu númiru ectarias quemás entavía non se conocin con segurança.
  • Sierra Gata (El Azevu, Los Hoyus, Peralis,...), veranu 2015, 7.833 ectarias.

En tous estus inciendus s’apellan una riestra de feitius comunis:

  1. Manchas forestalis de pinus de repuebración (sedría mas atinau palral d’imprantación, huendu comu sonin especis alóctonas), liqueamenti pinus pinaster (pinu rodenu, negral o atlánticu), que vinu a suprantal alas especis forestalis autóctonas o provincias, aciamenti quercíneas (anzinas, alcornoquis, quexigus, rebollus etc., sigún los suelus i la pluviometría de ca comarca).
  2. La regra “los tres 30”: por cima los 30º de calentança, mas de 30 kms/ora de velociá del airi i menus de 30 % de umeá.
  3. Abondancia de focus: tous estus inciendus emprencipiarun en mas d’un focu ala vezi, lo que mos encrara el su caraiti d’intenta. Vaiga namás un exempru: Nel inciendu de Pinu-Franqueau de 2002, se enhallarun naína menus que ¡trezi focus diferentis! Vizinus d’esta localidá cuentaban días endispués cómu, en golviendu delos sus campus alas sus casas, pudun columbral a’speci de "bombas" a estrumpil en meiu el monti. Almientavan a unus temporizaoris d’esprotiu que se bichan quandu el enciendeol (que non pirómanu) s’alcuentra ya desapartau dela comarca, hiziendu assín mu revesina o diretamenti impossibri la su detención.
  4. Escomiençu de muchus d’estus inciendus en fin-de-semanas o días festivus i polas nochis, quandu mas se reçaga el huncionamientu  delos meius de apagaeru (los aereus non puein trebajal namás que cola lus del día).

Tolas razonis mientás mos muestran que estus inciendus forestalis sonin craramenti prevocaus, i non por pirómanus que lavutan pola su cuenta i ala charramandusca, sino por mafias perfetamenti entanguilás a tientu el negociu la maera chambuscá: empressas maereras i papeleras; empressas endedicás al desmonti, saca, acarreu i merca dela maera quemá etc. (a vezis cona connivencia d’angunus caçaoris, ganaerus i campusinus localis sin escrépulus, d’aquellus que prefierin matancial la gallina los uevus d’oru)... 

Endi l’OSCEC non cabildamus que estus inciendus sean esmençaus casualmenti por un acidenti: moraga o barbacoa mal apagá, colilla enciendia tirá endi un cochi, cristal avinculau nel campu etc., sino que ahilan por un andil bien destraçau ata l’últimu detalli pa que non se quein angunas empressas sin negociu caiquandu.  

Queremus denuncial que quienis prevocan estus inciendus sonin sicarius pagaus por empressarius sin escrépulus endedicaus a especulal col preciu la maera o a atalantal qualquiel otru beneficiu dela su esprotación i merca. Estus terroristas meiu-ambientalis, lo mesmu los pagaoris que los enciendeoris, disponin delos meius tecnológicus pa amachambral un inciendu forestal de tamañu que cumpra alos sus enteressis ensin sel apillaus conas manus ena massa. Alogu, la pubricidá estitucional siempri jechará la culpa al pirómanu desquiciau, ala moraga mal apagá, ala colilla o al cristal.

Assín que endi’l OSCEC i en nombri de tola sociedá estremeña, harta ya d’esti terrorismu meiu-ambiental, dessigimus:

  1. La pesquiza que encrari quiénis sonin los verdaerus culpabris d’estus inciendus hechus a intenta i les dessija las responsabilidais penalis a que uviá lugal.
  2. La progressiva i aterminanti saca delas imprantacionis (que no repuebracionis) con especis alóctonas, liqueamenti ocalitus i pinus rodenus, ya que sonin especis empicás al quemaeru i que caiquandu –i, en angunas comarcas comu la Sierra de Gata o Las Hurdis, acanuná- sonin el ojetu delos inciendus prevocaus.
  3. La progressiva i aterminanti demuación d’estas especis alóctonas polas especis provincias del terruñu, aciamenti las quercíneas (anzinas, alcornoquis, quexigus, rebollus etc., sigún los suelus i la pluviometría de ca comarca).

Retratu.- Sergio Franco “Topo”. “El Azevu. Muelti nel inciendu 2015. Borrega quemá”. 

Este diario lo hacemos todos. Contribuye a su mantenimiento

ING Direct - Sierra de Gata Digital
Nº CC ES 80 1465 010099 1900183481

Inciendus forestalis: Terrorismu meiu-ambiental