martes. 19.03.2024

Selhus du pan

U pan ha síu un´a basi muy  importanti ena alimentación dus nosus lugaris, tantu é asina que era a peza fundamental da colación, qu´a cargu da Cofradía da Santa Vera Cru se daba aus penitentis y disciplinantis, ena ermita de San Lorenzu, cuandu terminaba a procesión du Jovis Santu. D´aquela tradición mus queda inda a bica de No Senhol

En trabalhus sobri esti tema apareci u títulu comu sellos de pan, suponhu que desa forma será mais acertau dicelu; ei renunciu a nombral u artículu asina purque é comu si us selhus estuveran feitus da masa da farinha posta au fornu.

Dispois desta brevi aclaración pasu a desarrolhal u asuntu.

Falandu d´aquelis utensilius que ficían us nosus mayoris, qu´hoxi solu se podin vel en algun´as seccions etnográficas de museus o disfrutal muy poicas persoas qu´us guardan en recordu dus seis; tuvi a oportunidai, gracias a mei colega Chuchi Candelinha; de ficel fotus d´un escrinu y d´un selhu du pan; utensilius que perteneceran a seis agüelus.

Fai 10.000 anus, cuandu a humanidai vivía ena Edai de Pedra, ya se masticaban grans de certas prantas. Mais tardi cus munhus de man aprenderan a trituralus; dispois se comenzó a ficel un´a papilha cu agua que eitaban aus grans trituraus. Un día, alguén pusu a papilha sobri un´a pedra quenti aparecendu as primeiras tortas de pan hasta que se chegó a elaboración du pan fermentau y cucíu enu fornu.

As primeiras referencias au pan fermentau aparecin en Babilonia y Egipto. En Roma dois siglus antis de Cristu, u pan se ficía enas casas, pa pasal de seguíu a cucersi enus fornus comunais. Nestis locais ya había persoas especializás, us panadeirus.

Ena Edai Media,  y falandu da península ibérica, a mayuría dus fornus s´encontraban enus monasterius, conventus y propiedais senhoriais; habendu diferencias y jerarquías enu consumu. Mentras us monjis cumían pan brancu, u pueblu lhanu u cumía de centeu; - enu milhol dus casus - purque tamén existía u pan sarvadol pur estal feitu de sarvaus.

U pan ha síu un´a basi muy  importanti ena alimentación dus nosus lugaris, tantu é asina que era a peza fundamental da colación, qu´a cargu da Cofradía da Santa Vera Cru se daba aus penitentis y disciplinantis, ena ermita de San Lorenzu, cuandu terminaba a procesión du Jovis Santu. D´aquela tradición mus queda inda a bica de No Senhol.

Según us datus que se conservan enu archivu municipal de Valverdi, pur u siglu XVIII había dois munhus qu´us antigus chamaban de pan cucel. Us dois muían ena riveira de Sabugal, un sería u du tíu Julián, au sitiu que nos dicemus u petril; que muía cun un´a pedra y a agua du ríu, cuatru mesis y mediu au anu. U otru se levantaba a altura de Pé Albarda.

Ena artesa de madeira, feita de carbalhu, que s´usaba tamén duranti a matanza du cuchinu; se misturaba a farinha y s´amasaba pa ficel pan pa tel pa mutus días; tarea que curría das mans das mulheris de ca casa. Reposaba a masa unás cuantas horas pa que fermentara y se tapaba cua estamenha; que nun se retiraba hasta que se diba a metel enu fornu u pan fermentau.

Mantel un fornu en casa era poicu rentabli y en mutas ni siquera hubu ninhún; pur isu se levaba a cucel aus fornus comunais. A mediaus du siglu XVIII u ayuntamentu tinha un edificiu ena praza, cun dois fornus, que estaría enu sitiu que nos chamamus rincón du fornu.

Us primeirus selhus que se cunhocin tenin mais de mil anus y no se ficeran pa utilidai que vus voy a contal, pur isu sigu pa dientri.

Pa evital us problemas de recunhocimentu du pan, se colocaba algún tipu de senhal en ca artesa, estas pudían sel un´a chapa, a tapa d´un pucheiru, un´a cáscara d´hovu...; senhais que nun sirvían de na cuandu pur u trajin se embrocaban varias d´elas. Foi entoncis cuandu ca familia decidi ficel un´a marca a sei pan, cus selhus.

Us artistas mais reclamaus pa ficel esti tipu de selhus eran us pastoris cuandu non había artista en casa. Us ficían sobri cornus, madeira, hosus y formaban parti da doti du novíu.

As formas dus selhus dependían tamén du tempu y das mans que talharan as pezas; algun´as representaban persoas, otras animais, tamén pudían encadenarsi varius selhus, tel formas geométricas, torneaus, etc... Ena basi du pe levaban talhá a forma que, pur presión quedaría a modu de impronta marcá sobri u pan. Pudían sel letras iniciais o motivus varius.

Me hubera gustau insertal fotus da sección etnográfica du Museu de Cacris, cus selhus qu´ali se recolhin, pa ilustral esta entrá y compretala cu selhu du nosu lugal. Pedí a oportuna autorización a Dirección General de Patrimonio Cultural, peru hasta agora nun he recibíu resposta. Pur isu, solu vus subu cuas fotus, un magistral vídeu d´una reproducción en tres dimensións d´un dus que se podin vel enu Museu de Cacris. A talha é tamén soberbia, - según Matilde Muro Castillo enu sei trabalhu Sellos de pan en Extremadura, que apareceu publicau enu XVIII COLOQUIOS HISTORICOS DE EXTREMADURA - está feitu de madeira d´encina, representa a un´a mulhel mediu encoirá, ten farda de Montehermosu, cu motivus frorais. A impronta é a flol de seis pétalus dentru d´un marcu redondu.

U que me prestó mei colega Cuchi Candelinha pa ficel as fotus, u fizu Claudio Piñero Flores; ésti u regaló a sua hermana Dolores, agüela de mei colega. Eran cunhocíus enu lugal pur u moti dus cucharons.

U selhu é de madeira de fresnu, ten forma de tubu, que se ensancha desdi u centru hacia us dois extremus, midi doci centímetrus y mediu. Us dois pes son redondus peru cu motivus geométricus distintus. Me dici Chuchi que sua aguela usaba as duas improntas sin distinción ninhun´a. Poi sel que, en principiu se hubera feitu pa marcal u pan das duas familias, dus dois hermanus; peru tamén podría sel que, comu s´amasaba y se cucía u pan pa mutus días, ca impronta se usara en un´a forná pa diferencial u pan mais recienti du anteriol.

Me sirviran d´ajuda pa amasal esti artículu:

- XVIII COLOQUIOS HISTORICOS DE EXTREMADURA.

  Matilde Muro Castillo.- Sellos de pan en Extremadura.

- El Rincón de A Troia.

- Revista de Folklore.

El consumo de pan tradicional en León y su dimensión social.

Anotaciones en torno al pan.

- Sello del pan. De M. de la Calle.

Cuchi Candelinha, Olga Simón, Alfonso Berrío y María Rodríguez.

Mutas gracias.

Selhus du pan