martes. 19.03.2024

El bestardu las sieti cabeças (i VI)

Mentris el tren jecha una paraina enus´Oyus, güerbu un ratininu p´arrematal la estoria del bestardu las sieti cabeças. Queosi el relatu nel muséu dela Cia, anti el´aturruyu del Rei, jartu d´estrebejilis, sin sabel cumu desampuchal el´acertón. ¿El´eroi es el muchachu Fernandu o es el nombráu Fermín Sacasebus?

Las sieti juentis (i II).

-- Velequí las sieti cabeças, ena fachenda del Rei, nuestru señó –gañó cun protocolu el conserji del muséu al llegar ala su respestiva Sala.
-- Lu, ¿qué di usté a estu, muchachu?.
-- Pu que quandu yo juimi las sieti cabeças pendían delus sieti pescuezus dela selpienti. Dargunu las despescuezó i, en´abussión dela autoriá rial, las jizo suias paí, pa galguear al rei i al reinu. Poressu agora andamus a táramas.
-- A quetón, el que las despescuezó está veleí mesmu –diju el Rei asseñalandu al Sacasebus-. Jue vitoreáu i condecoráu i aluegu dili la mano dela mi ija, porque essu jue proba bastanti deque él mató al bestardu delas cabeças.
-- Por essi misteriu paezisi al dela piera labrá ena entrá al portal. ¡To, pu veu que fartan las sus sieti lenguas! –diju Felnandu picaronamenti.
-- Equilicual, nu tien lenguas en nenguna delas bocas delas sus sieti cabeças -confirmó el Rei.
-- Me questa ironis estal atranquilu, velaquí, agora mesmu… To, pu yo mesmo aventé las lenguas pa lus perrus –jarreó a idil Felmín Sacasebus.
-- Artoncis, lu ¿a qué parecía i singular culebra pretenecin estas lenguas que yo puseo? –diju Felnandu espechandu un cofri que golía a formol?.
-- A cualisquía selpienti tallúa delas muchas que vivin paí, enestus mesmus reinus, ya sean cristianus o juesin morus –diju repichuesco el bandíu.
-- Estoi assumíu enun rial acertón –queó cavilandu el Rei-. ¿Lu qué jue premeru el desapartar las sieti cabeças o la sajá delas sieti lenguas?.
-- Majestá –entrevino el disecaol de selpientis-, pa quando yo enjareté las cabeças, pa la su esposición nel muséu, una por una, nu allassi lengua nenguna.
-- Las arrebanarun lus vuestrus súsditus quandu juerun espuestas ena praça d´armas, Majestá -diju el manteru-, i las´aventarun pa lus perrus de Felnandu.
-- Naidi relatomi tal cosa.
-- Danzarun, brincarun, jatearun i vinierunsi pa lus carrus –narró el bandíu Felmín-. Sieti d´ellus acercarunsi palas cabeças i entrarun, lus sus facus matançeros, enaquellus bocarrús d´egressia. Cuna mano libri sacaron las lenguas i las alçarun asseñalandu vistoria i aluegu aventarunsilas pa lus perrus, que agilarun jorreandulas polas callis i las praças. Pu ellus bien púun dársilas a Felnandu.
-- ¡Pu qué ascu! –diju el Rei-, enantis enllenas de sangri i aluegu de cochinás. ¿Lu quién va a comelsi essu?.
-- To enllenu de sangri i de tierra, Mahestá –insistió Felmín-. Poressu queósilas i juesi a laval-las al ríu.
-- Nu ubu na, peru que na de na, de sangri, Majestá –diju Felnandu-, sólu agua, muchu agua.
-- ¡Jefi la Guardia!, ¡jefi la guardia!. -Gañó el Rey-. ¿Lu por qué nu se me avisó de to estu?.
-- Naidi atentó, ni toquitió las cabeças Magestad, pongu enellu la mi vía i el mi onol, -contestó el Jefi la Guardia-. Al güen jazel delus vuestrus soldáus s´arrejuntó el miéu delas xentis del puebru, enus pensaris deque al´atentar las cabeças, moçeara la bestia.
-- (El manteru diju que lus perrus de Felnandu comiéronsi las sieti lenguas –queó enus sus pensaris el Rei-, peru enantis dessu asseguró que jueronsi agilandu, arrejuntáus al su dueñu, laera pabaju. ¿Lu, sí ajuyerun dela selpienti, cumu púun quealsi cunas lenguas?). Estu nu pue sel –voceó de novu el Rei-. Lu que di unu de lus dos noverdá i créu que sé quien es.
-- Señó yo jinqué al bestardu las cabeças i sajé sus sieti lenguas.
-- Señó yo jinqué a la selpienti i despescueçe sus sieti cabeças.

Altoncis la dagalina dama emprincipió a himplal, enun garréu niervosu. Zurrassi porena preba de nu enclaralsi na. Estaba enun puntu meyu en que to da lo mesmu. Ya queosili nel olbíu la amenazia de morti del Sacasebus, por idil argu.
 
-- ¿Lu qué vos pasa damina? –preguntó el Rei.
-- Majestá –diju la dagalina dama-, puéu arrejuntalmi a Vos.
-- Arrejúntati paca dagalina, pa sentil la tu engenua vos, assosiegami tu maura cachorreñes.
-- El jovin Felnandu di verdá, Señó, -dequinu al su oyídu.
-- ¿Lu, por qué lo dizis con rotundiá? –preguntó en boci bajina el Rei.
-- Yo era presentera Señó.
-- ¡Abemus testigu! –gritó el Rey-. Esta dagalina jue presentera ena muelti i nel trassiegu las sieti lenguas.
-- Chitón, Mahestá, chitón –gritó la dagalina.
-- Nu tengas miéu dagalina eris afiá rial –assosiegala el Rei.
-- ¿Lu, una probi, cochina i jarrapienta dagalina dela calli, Majestá, es agora la testigu del reinu –diju Sacasebus-. Una dagalina conocía detós polas sus carocas i sortilegius.  Una mochilera de veedora.
-- T´arrochas a llamar de nombri i atestar a una dama desti reinu –renegó el Rei.
-- Majestá es lu que se di paí –acertó a idil el bandoleru, sabeol del su error.
-- Lu que esa dagalina dí es verdá –diju la Princesina orviándusi deque el bandíu Sacasebus la ubu amenaçáu de muelti.
-- ¿Lu ija, quién te relató tal cossa?. ¿Lu qué sabis que nu sepa yo?.
-- ¡To. Lu sé to, pairi!. Jui porigual presentera. Lus tres perrus enristrarun, unu tras otru, i, nel acorricu, queó baldáu el bestardu delas cabeças. Felnandu  jincoli la su espá desaguandula porel coraçón. Aluegu sacó las siete lenguas, las cobijó nel arcón i despidiéndosi de musotras, se jue. Endispués vino el Sacasebus i despescueço las sieti cabeças. En sieti carrus las truju alas puertas de Palaciu, cona entención d´engañarvus.
-- ¿Lu, s´enllenó to de sangri, izis?
-- Nu pairi, que jue d´agua.
-- ¿Lu d´agua?.
-- Si,si, si, d´agua. Desaguosi.
-- ¿Lu, por qué izis agora tal cosa ija, si un añu ja?.
--Amenaçá de muelti juí. Anqui nu apercollá por tal villana ación, sinu juera pola dagalina, que lo jue tamién por mí.

-- I essa promesa estoi abocáu a cumplil –gañó el Sacasebus niervossu, echandu la su manu al facu.
¡Guardia!. Cinguin al Sacasebus i a la su quadrilla -gritó el Rei.

Al calabozu van voçeandu, entráu en´arrepíus: “ya caerás pajarinu, paí”. Los guardias enjaretarun el cadalsu. Soga de jolca son.

-- Non, nu –meyió la Princesina-. Nu quieru quela mi boa quei manchá de sangri. Que lus atin a la cola delus caballus i lus dejin dil porel monti. Que la naturaleda dé i jaga iusticia.
Assin sea -consistió el Rei-. I que tirin las sieti cabeças del bestardu pal monti, nu quieru sabel na dellas. Felnandu a tí te doi la manu de mi ija i tu, dagalina, serás dama d´onol ena boa. ¡Danzantis, juglaris i poetas, cómicus i ascetas, abemus rial boa!.

-- Ya me relatarás p´ondi juisti –le diju la Princesina al Príncipi Felnandu.
-- Jui en cata dela mi gelmana i del giganti Canchal, quisi jazel gabilla cunellus –le contestó el Príncipe-, nu abrá una boa si nu dos, cunel premisu de Su Majestá.
-- Mi pairi ará lu que tu le digas, anda que nu está jarteti. Felmín Sacasebus, anqui lu ocurtaba, nu le prestaba na de na.
-- Era mu mala presona.

Pasáu el tiempu, la dagalina los llevó a un sitiu preciosu, ondi el caprichu abía jechu crezel unu delus jaldines naturalis más bellus. Un bosqui de robris, encinas, alcolnoquis y castañus acogían la nacencia de sieti juentis, cuio agua  formaba chiquininas regateras que agilan, por entre pieras envueltas de verdi musgu i rodeás de mil floris, jormando un regatu chiquinu.

 --¡Mira, veleí bien agilandu la dagalina.
-- Venirbus, tenéis que vel estu que é vistu yo mesma.
-- Paquí jue p´ondi echó tu pairi las sieti cabeças del bestaldu.
-- Ya lo abemus vistu.
-- Si, peru endenantis nu abía agua, estu era un secarral, i agora vienin regatinus della.
-- Agora es guapu, guapu.
-- Mira aquesta piera, Nandu.
-- ¿Lu, se paji a una cabeça del bestardu?
-- To, pu cumu que lu es. Paquí cayó una, pallí otra, i otra pamás parriba, assin jasta sieti.
-- Es increibri, i las sieti quean echas canchalis.
-- I las sieti son sieti juentis.
-- Pu esti sitiu será, d´agora endenanti, el de Las Sieti Juentis.

El bestardu las sieti cabeças (i VI)