martes. 19.03.2024

El bestardu las sieti cabeças (V)

Queósimi enreáu el acabaeru desta guapa leyenda, que aconteció velequí celquina, enas Sieti Juentis. Sos recueldu a tos que pa quandu s´á iu el Felnandu, un salteaol caminus, que chamaban cumu el Sacasebus, queó veleí azonchau cun toa la su panda bandíus, dela que era el manijeru. En viendu fenecíu el bestardu, en sieti carrus apossarun las sieti cabeças arrebanás delus´us sieti pescuezus i llevarunsilas al Rei. Relatarunli, a la su Majestá, cumu ubun de jazel, frenti ala temía bestia, i cumu chocolis l´estraña astitú dun muchachu que, juntu a tres perrus, agilarun cagalerosus laera abaju. Pa quandu golvió Felnandu estaba el Sacasebus artu d´atontal lus oyíus a tol puebru cun gabelas. I assín acotina esta estoria

Audiencia del Rei
Audiencia del Rei

Palti quinta.

Las sieti juentis (I).

Queó el Felnandu nel patio del castiellu asperandu l´oportuniá de ponel en prática el pran diseñáu paí. En llegandu l´ora mandó a unu delus sus perrus a robar el pratu del que estaba merendandu el Felmín Sacasebus. El perru ralizó ala perfeción el mandáu encomendáu i salió agilandu cunel pratu. Anqui la guardia jue nel su acechu, nu púu arcanzal-lu. Al pocu mandó un segundu perru cunel mesmo recáu i jizu lo mesmo i assín el terceru, peru esti úrtimu, a sabiendas, dexó ver la su jelera ala guardia, que trasél diba.

-- ¿To, pu quién es el´amu d´esti perru? –preguntarun.

-- Yo soi –epió el Nandu-. ¿Lu, pasa´argu?.

-- La Su Mahestá, el Rei, manda trael-lu enmediatamenti ala su fachenda,  nel Castiellu.

-- ¿Lu, puesi sabel pa qué.

--  Quieri preguntarbus purunus osáus perrus robapratus que rebullín paí.

-- ¿Lu, doimi presu?.

-- Nu son essas las rialis órdinis.

-- Pu dixali ala Su Mahestá que el mesmo caminu ai pallá que pacá. Si tan enteresáu quea, que venga paquí la Su Raleça.

-- Señol, el Rei está ena convidá por la boa dela su amá ija, nu pue venil pacá agora i entaponal daquellu. Es rei peru tamién pairi. Nu t´enfusquis, ni le fartis al respetu, qu´el Rei esta siendu cumpríu. Sos píi, po favol, palrar un ratinu cun vos, peru debi sel nel castiellu. Jaga usté el favol dil pallá cun musotrus, ena nuestra compaña.

-- Está bien iré pallá, peru estilu truhil megu a lus perrus.

-- ¿Lu, es qué ties que llebal-lus pa toas partis?.

-- To, pusí, i tamién a la mi gelmana i al giganti Canchal, pilráus cumu lus paxarinus ena primavera.

-- Me paji a mi que semus muchus ya.

-- Es lu que ai, se cogi u se quea.

-- Pu vayemus p´allá…, tos en parva.

-- ¡Vayemus!.

Namás entrar el Felnandu nel salón del castiellu vio a la Princesina. D´antis, la dagalina palró dela chiripa dela su hallaúra cunel muchachu i ubu conocencia de que golvió, puressu cuya suspresa que mos llevó jue un poquinu más chiqinina. Ella trujía el moqueru moráu enliáu al su pescuezu, preba del su amol porel Felnandu.

Lu mesmu aconteció cunel Rei, avisáu polos sus guardias, quien s´acordó dél. Aquel muchachu hardilosu i atrebíu, que quiso enfrentalsi ala selpienti delas cabeças i, aluegu, ajuyó, grimáu anti l´infiernal fachenda, o vati tú a sabel. Toavía truju consigu el´ololzinu delas xaras en frol i el renegríu del trajinal porentri la fusca del monti.

El bandíu manteru, que sabía las verdáis de l´acontecíu, abía cumu pran el d´endirgarlu d´empostor, ya que él tuvo nel su poel las cabeças dela selpienti. Las mesmas que s´esibían agora disecás nel muséu, pa recueldu dela estoria i dela lígrima memoria detós lus vezinus dela ciá. Naidi un sé namás de que yo ajinqué ala selpienti -se dizía pa si mesmo el Sacasebus-, i porellu jui vitoreáu, aclamáu, condecoráu i premiáu cuna manu dela Princesina.

-- ¿Lu, es usté el´amu dessus tres perrus? –abró mejestuosamenti el Rei.

-- To, pu claru Majestá –contestó Felnandu-, tolu que jazin mandusilu yo.

-- ¿Lu, cuál es la radón?. Abrá dalguna güena cosa.

-- Güena i justa, Señó. Es tocantimenti a que essi jombri, u lu que sea, arrancha un puestu que nu le preteneci. Noverdá que él matara al bestardu delas cabeças.

-- ¿Lu, por qué es noverdá?.

-- To polque va sel sinu, polque lo maté yo mesmu. Cunestas mesmas manus i esta reluzenti espá –diju Felnandu llevándusi la manu ala empuñaura dela tiçona-.

-- Essu paeci mentira –gritó airáu Felmín Sacasebus-, essi mozu juesi ajuyendu deque vidu la cantiá de sangri que s´ajorraba polas bocas.

-- Majestá, le puéu jural, velequí mesmu, que el bestaldu nu queó sangri, sinu que escurripichó agua cumu sieti manaerus.

-- ¡Ja!. Qué risa, un´animal que jeríu quea agua en ves de sangri. El mozu di lu que le vien a manu. Ocurrísili tal adivinanzias que son emposibris d´abrigual, i unas  fantasías que enque quiera nu pueu creelmi-las. Sieti manaerus de agua, di, ¡ca!. Pos que pena que s´enssecaran, ¡jombri!, polque abía agua pató el descansaeru la Mesta.

-- El Sacasebus sostribasi en que agilé en cata dela mi gelmana i del Canchal, cunel que está aparellá, poressu di que ajuyí, i poressu mesmu mos quiel aborral la memoria dela estoria i ponel una letra i una música que nu juerun verdá.

-- ¡Erigual!, yo ajinqué ala selpienti delas cabeças i yo truji las sieti cabeças en sieti carrus tiráus por qatorci güeyis, i essu es assín, nu ai más estoria, nu ai más que palrar. ¿Pol qué nu estaba?, polque ajuyó. I nel ajuyu, caguetu. Zurraitu de miéu, cumu quien di, ja, ja, ja…

-- ¡Vati a la manta, enraol!. En quantinu que l´entallu, nu jazi namás que palrar i golvel del revés lu que es drechu. Tien mucha escuela el joíu manteru.

-- Nu es menestel dil a´scuela pa palrar, al respectivi, delu que unu mesmu jazi pal bien de tos. Por mé de ti, estuvi enun cuantis de nu entrillal-la.

-- Nu sabi ni lu que está a idil i tracamundea las parabras. Contrimás palra, más es un ñu ciegu.

-- Descambia el palraeru que essi está eschangáu.

-- Queumi a medias bellotas. Cumu si aventaran la ralidá cun tanta carava. –terció el Rei-. A mi se m´están jaziendu lus pensaris agua i las jielis negras. ¿P´óndi quean las sieti cabeças?.

-- Arrecogías nel museo, Majestá.

-- ¡Ah!, sí, qué te pájiti!. Demus una güerta al muséu dela ciá. ¡Ámunus pallá!.

-- Si cai achamba.

Tos juerun en rejuntança pallá. Ala su cabeça, cumu es menester, el Rei. Enun gran molinu d´aceiti, entri capazus, s´alberga el muséu dela ciá. Juntu al pustigu, un bustu del Felmín Sacasebus, cununa manta al s´ombru drechu, apercollá cona su mano gacha. Ena manu drecha, una faca d´Albaceti. Al pie un letreru cunas mentacionis: “Al´éroe d´esta ciá, don Felmín Sacasebus, por´ajincal al bestardu las sieti cabeças. Agraicíu recordu de tan masna azaña”.

Nel enteriol, endonás en diferentis salas, desapartás por paré medianil, murtitú d´ojetus delatan una entensa estoria del Reinu. Lus sus jechus, las sus costumbris, las sus anésdotas i lus sus chascarrillus, endi tiempu ynmemorial a esta palti.

¿Disfrutaste con el artículo? Colabora con este digital aportando tu pequeña donación. Déjanos seguir trabajando para ti y para esta tierra.

El bestardu las sieti cabeças (V)