miércoles. 24.04.2024

COSINAS DE LA NUESTRA SIERRA La Jesa el Fresnu (I)

Que por palti el Procuraol el Conçehu la Mesta abía síu demandáu el Conçehu la Villa Gata i labraoris del lugal Calçailla, c´abían queáu labrá i sembrá la Jesa el Fresnu sobri el rompimentu d´ella, sigún conteníasi na dicha demanda

Campusinu
Campusinu

Siendu Rei d´España i Poltugal Cilipi Telceru d´Austria, d´apou el Piaosu, queandu un´añu, pocu mas o menus, pala su muelti, ubu ehecutoria contra la Villa Gata, pol rotural i roçal la Jesa el Fresnu, pusiendu l´aráu de nuevu i pol la premera ves. Hue da en Vallaolí a catolci d´agostu de mil i sescentus i venti, endispues d´apelal i acuil en vista, pos el huiçiu emprincipió endenanti.  

Jue don Cilipi rei de Castella i Lión, d´Aragón, las dos Seçilias, Jerusalén, Poltugal, Navarra, Graná, Toléu, Valençia, Galiçia, Mallolca, Jaen, lus Algalnis d´Algeciras, Gibraltar, las Islas Canarias, las´Indias i Tierra filmi del mal Oceanu, condi Balcelona, señol Viscaia i Molina, duqui d´Atenas i Neopatria, condi Ruyfellón i Celdeña, malqués d´Orifrán i Goçianu, alchiduqui d´Austria, duqui Bolgoña, Brabanti i Milán, condi Flandis i Tirol. 

Endispués diçin que lus Reyis Católicus arrehuntarun España peru to estu, jerri que jerri, acontinú siendu un ehtaribel terraguerus, d´un lau i d´otru, que poían estal embaju una mesma corona peru tamién ehcachurralsi to. 

Tenían cogía la costmbri de jacel Caltas Ehecutorias que, pol meyu del Rei, iban engilás a la Hustiçia Maiol i a lus Consejus, Presienti i Oyioris las Audencias, Alcaidis, Aguacilis la Casa, Colti i Chancillería i a tos lus Corregioris, Gobelnaoris, Alcaidis Maiores i Ordinarius i otrus Hueçis i Hustiçias cualesquía, de toas las ciás, villas i lugaris d´estus reinus i territorius, pa c´ubiesin conocencia d´ella i la jaçiesin cumplil. 

Juerun estas Caltas jechas cun´autoriá de hustiçia, sacás en púbrica folma i cuna filma de tos lus emplicáus enella i cun fe escrebanu. De tal maea qu´era menestel jacel presenteru lu nella conteníu paque jueri pedíu cumplimentu hustiçia.  

I a ca unu i cualquía de vos, enus lugaris i jurisdicionis, en salú i gracia, sepadis qu´el preitu pasó i tratosi na Colti i Chancillería anti el Presidenti i Oyioris la Audencia la Ciá Vallaolís. Vinu anti ellus en gráu d´apelación contra sentencia da pol el licenciáu Montarvu, Alcaidi Maiol Entregaol Mestas i Cañás, d´estus Reinus. 

Hue el preitu entre el Conçehu i veçinus la Villa Gata, d´una palti, i el Conçehu la Mesta i Elmanus l´otra. Emprencipiosi na Villa la Moraleha a onci mes d´abril del añu de mil i sescentus decinuevi, anti el mentáu Licenciáu don Franciscu de Montarvu. 

Paeci sel que Bernaldu Alonsu, sustitutu d´Antoniu de Montinegru, Procuraol Fiscal del Conçehu la Mesta i Elmanu d´ella, emparejósili una demanda i querella creminal contra el Conçehu i Ofiçialis la Villa Gata i contra Juan Peris Osoriu, veçinus Calçailla i contra lus´otrus que resurtasin curpabris nel descurril la querella..

El huíçiu, no cai en suprúfulu, tien consistencia nesedaria en drechu polque lus demandáus, sin abel pa ellu llicencia premera i nueva rotura, abían roçáu i labráu na Jesa el Fresnu, nel añu de mil i sescentus deciochu, ena cantiá de sesenta fanegas de tierra en sembraúra.

De presenti está en sembráu por Juan Peris Osoriu, veçinu Calçailla i otrus veçinus d´ella i otrus del Conçehu Gata que compaecin anti e l´escrebanu del Cabildu, que peía apresentasin na dicha causa i dar a ellu queal culpáus. 

Diju diésisili mandamentu ena su folma, porque pidió al Alcaide Maior mandasi arrejuntal infolmación c´ofrecía contra  lus denunciáus i condenásilis a que d´allí p´alantri nu aviasin más la Jesa i enas demás penas en c´an incurríu, sobri luque pidiesi husticia i costas. 

A síu presentá la dicha petición i vista porel Alcaidi Maior, l´ahmiti en quanto abía lugal i que diésili la información c´ofrecía al tenol la dicha petición, lo cual hue notificáu i dau palti al dichu Procuraol Fiscal, diósili la infolmación ena citá folma pol tehtigus.

Endispues dela cual, en dieciochu  d´abril del dichu añu, Franciscu Elnándis, veçinu i Regiol Pelpetu la dicha Villa Gata apresentó un´escrebíu nel que diju cun despalpaju:

Que por palti del Procuraol del Conçehu la Mesta abía síu demandáu el  Conçehu la Villa Gata i labraoris del lugal Calçailla, c´abían queáu labrá i sembrá la Jesa el Fresnu sobri el rompimentu d´ella, sigún conteníasi na dicha demanda. 

I a ella pa respuender diju que debíasi dal por libri al Conçehu i labraoris Calçailla, de la demanda pranteá i sin costas. Condenari en´ellas a la palti contraria puniendu pelpetu silenciu del dicho Procuraol del Conçehu la Mesta paque en ningún tiempu pidiesi ni demandasi cosa dalguna contra la dicha labol, polque el dicho Conçehu, su palti, abía poíu arrendal i labral la Jesa na creyencia mesma la su facurtá. 

To estu diju el Regiol, abrandu cunel debíu respetu, i requería al Alcaide Maior Entregaol mandásinla cumplil i ehecutal cumu en´ellas conteníasi i cumu abíansi cumpríu egual dau por´otrus sus´antecesoris. 

Sempri –diju-, abía síu da por libri la labol na Jesa i agora pidía assín lu hiçiesin pos era justicia i pedimentu a favol la su palti i labraoris Calçailla. To estu lu jazía cunel juramentu neseçariu a favol del Conçehu Gata i de lus labraoris, sobre lus que pidía hustiçia. 

De to lo cual porel  hue mandáu a l´otra palti i notificasi a lus labraoris que pareçiesin a jaçel las sus declaracionis i confesionis. Lu cual le hue notificáu i juerun tomás las sus confesionis a la maiol palti d´ellos i les hue jechu calgu i culpa tolo cual, vistu porel Alcaidi Maior Mestas i Cañás, dio i  anunciari sentencia defenetiva del tenol desotru:

Fallu atentu lus´autos d´este preitu i que lus trasláus la raçón al Procuraol Real. 

Paeçi son fechás nel añu setenta i quatro i noventa i unu, i que confolmi el tiempu pudun abel sacáu lus maravedís paque diósilis la llicencia i facultá. Peru pulellas nu dásilis llicencia paque puéan rompel de nuevo nenguna jesa i tan solamenti poni que puéan arrendal pa pastus. 

Pola infolmación sumaria, d´esta causa, consta i paeçi que la Jesa, sobri qu´es esti preitu, está rompía i labrá de nuevu i c´asta agora nu s´abía rompíu ni labráu. 

Que d´ellu de mandal i mandu a el Conçehu i Oficialis la Villa Gata, Juan Maltín, Juan (Peris) Calvu Osoriu, Franciscu Maltín, Alonsu d´Utrera, Domingu Alonsu, iju Lorenzu Alonsu, Domingu Sanchis Daza, Domingu Sanchis la Gaspara, Pedru Maltín Camachu, mozu, Franciscu Daza, Franciscu Roblea Manzanu, Franciscu Alonsu, mozu, Andrés Tomé, veçinus del lugal Calçailla i del Fresnu que d´aquí p´alantri nu rompan ni labrin mas la Jesa de la dicha Villa Gata, qu´está arrejuntá al lugar del Fresnu. 

Que la dehín desocupá pa que silva a lus ganáus su pastu i erbaci cumu lu jaçía antis, i lu cumplan cun apelcebimentu que serán castigáus con más rigol, i doila abel rompíu i ocupáu contra las leyis del reinu i mi Comisión. Les condenu nas cantiaris de maravedís seguientis:

  • A Juan Peris (Calvu) Osorio n´ochu mil maravedís. 
  • A Juan Maltín  quatro mil maravedís.
  • A Franciscu Maltín, quatro mil maravedís
  • A Alonso d´Utrera otru tantu.
  • A Domingu Alonsu, iju Lorenzu Alonsu, otru tantu.
  • A Domingu Sanchis Daza, quatro mil maravedís.
  • A Domingu Sanchis la Gaspara, otru tantu.
  • A Pedru (Peiru) Maltín Camachu, mozu, otru tantu.
  • A Franciscu Daza, otru tantu.
  • A Franciscu Roblea Manzanu, otru tantu.
  • A Franciscu Alonsu, mozu, otru tantu.
  • A Andrés Tomé, quatru mil maravedís.

Que a tos apellan cincuenta i dos mil maravedís i lu mancomunó pa la paga de toas las condenacionis i d´ellas apricó la tercia palti a la Real Cámara de Su Mahestá i las otras dos jechas, tres al Conçehu la Mesta, qu´es denunciáu i a quien peltenecin confolmi a la su Real Comisión. Nas costas procesalis i presonajis d´esti preitu a la su tasación. 

Husjandu defenetivamente, assín lu pronunció i mandó el licenciáu Montarvu. La cual dicha sentencia que de s´usu la incorporá porel dichu Alcaide Maior Entregaol, hue da i pronunciá na Villa La Moraleha a venti d´abril del añu de mil sescentus decinuevi, que hue notificá a lus Procuraoris las dichas paltis en sus presonas. 

Peru esta sentencia hue apelá por palti del Conçehu Gata i presentosi na Audencia la Chancillería Vallaolí i anti el Presidenti i Oyioris d´ella, de lu que palraremus más p´alantri.

COSINAS DE LA NUESTRA SIERRA La Jesa el Fresnu (I)