martes. 19.03.2024

COSINAS DELA NUESTRA SIERRA El behtardu las sieti cabeças (II)

Subiossi el gelmanu a lu artu dun naranju i, a l´inti, emprincipió asoplal el vientu cun tal juerza que paecía que l´arbú juera a salilssi dela tierra. Las ramas remuvíanssi dun lau pa otru cum´un entenguerengui. Caiérunssi toas las naranjas i encruso munchas delas fojas, peru Felnandu s´apercolló juerti, pa nu ajozical, i sintió cumu lus sus perrus ladrarun jasta que calmossi el vientu, salbándussi,  ábati, dela caía

Afotu del giganti Antéu cunus poetas Danti i Vilgiliu. Cantu XXXI del´Infielnu. Ehzena dela Divina Comeya, de Danti Alighieri
Afotu del giganti Antéu cunus poetas Danti i Vilgiliu. Cantu XXXI del´Infielnu. Ehzena dela Divina Comeya, de Danti Alighieri

Palti Segunda.

Felnandu, Juaquina i el giganti Canchal.

El giganti sabía que Felnandu nu queríalu ena su familia, ni qu´andara de retozus cuna su gelmana. Puresu idió un pran pa metel-li mieu i que juerassi de viahi i, assín, él i Juaquina queaban atranquijus.  Jue puressu pu lu que le diju:

-- ¿Juaquina?.

-- Dimi Canchal.

-- Jazissimi prezisu que mos amosquilemus del tu gelmanu.

-- Nu digas bobás, que va pensal la genti de musotrus. Amás nu quieu quealmi presa.

-- Aremus que se vaya pa juera, de viahi, en cata d´aventuras, quantu más largu i más lehus mejol entoavía.

Al su pesal de Juaquina, que nu quería aconchabalssi en tal propósitu nu juera a queal pringá, Canchal aconsiguió engatusal-la:

-- Tien que estal to mu bien enharetáu.

-- ¡Cucha!. Mañana quando Nandu benga al güeltu a regar lus naranhus le dizis que pétati una naranja. Cumu a estas arturas l´añu están ya ena cotorina, s´engarrazará l´artu d´arbu, altonzis yo bufaré cumu s´ubiera una gran ventolera, lu zamarrearé i, assín un día i algotru día, asta que l´entri mieu i l´aventemus.

-- ¿I yo qu´agu, Canchal?.

-- Tú dizili qu´é dalguna lagumanta, una veedora echizera que la tien tomá cunél, i qu´é menestel qu´acorra mundu i que daprenda nuebas cosas.

-- Nu paezimi justu

-- La justizia la jazi Dio.

-- Él quisu lus nuestrus querelis.

-- Pu poressu i poressi misteriu mos vemus enestu.

Quandu llegó Felnandu dela caza, conus sus perrus, sentarunssi embahu dun naranhu i estuvun de caraba un güen ratininu, altonzis diju ella:

-- Nandu, cun tantu palrar entromi cumu una sequeá dela boca.

-- Espera que voi por´agua –retroqueó mu amabri él

-- Nu, nu, prefieru una naranja. Si pue sel dessas malaguesas que queán pall´arriba, ena cotorina del naranhu, son las más güenas.

-- Agora mesmu súbumi i te las coju.

-- Hombri tampocu é una neseziá emperiosa.

-- Qué me cuesta.

Subiossi el gelmanu a lu artu dun naranju i, al inti, emprincipió asoplal el vientu cun tanta juerza que paecía que l´arbú juera a salilssi dela tierra. Las ramas remuvíanssi dun lau pa otru cum´un entenguerengui. Caiérunssi toas las naranjas i encruso munchas delas fojas, peru Felnandu s´apercolló juerti, pa nu ajozical, i sintió cumu lus sus perrus ladrarun jasta que calmossi el vientu, salbándussi, abati, dela caía.

-- El suhtu jue grandi, peru velequí las naranjas.

-- Gracias germanu, era ya cosa de sedi peru tamién d´antohaeru.

-- Pareciomi vel, entri lu poquinu que echabanmi las ramas, al giganti Canchal.

-- Non, nu creu.

-- Lus perrus pusierunssi nelviosus.

-- Por´el vientu la Sierra. Asopraba cumu endemoniáu.

El giganti, jerráu el golpi, acontinú cabildandu cumu quitalssi del meyu a Felnandu pa poel casassi cun Juaquina sin la menol empedición.

-- ¿Juaquina?.

-- Dimi Canchal.

-- É nesedariu que tomis  d´esta caja lu que quea dentru i, quandu tu gelmanu Nandu dessi una güerta pa comel, l´espurrías nel pratu la comía. Assegúrati que dé una güena jartá.

-- ¿Qué é essu?. ¿Nu será fenecíu?. Jazissimi que t´estas passandu.

-- ¡Amur´allá!. Lu qu´ai qu´oil. Son´unus porbinus que dan gomitera, encalma, desganu, andanziu i, sobri to, aburrieru. Abrá ganas dilssi, peru entoavía nu mató a naidi.

-- Nu va a querel catal-lu.

-- Pu l´echas la loa.

-- É qué me cuesta hironis.

-- I cumu creis qu´estoi yo, jechu un ciscu.

-- Jazi ralenti.

-- Toma. Tápati un poquininu.

-- Non, nu cúmprimi agora, son nierbus. Se me pon cumu una ñebrina delantri los´ojus. É que van dos.

-- Nu pue sel d´algotra maea, nu jazemus gavilla.        

Quando vinu el gelmanu a comel, Juaquina, jizu toitu tal cumu l´abía peíuo el giganti Canchal. Felnandu tenia pola su cohtumbri echal-li un poquininu dela su comía a lus perrus. Más que na, pola querenzia nel tiempo de compaña i acorrerías.

-- ¡Toba, toba!. ¡Perrinas, perrinas!, benil pacá, tomás un poquinu dela mi comía que vusotrus sois tamién dela mi casa i del mi arreparu.

Lus perrus golisquearun i golisquearun, una i otra ves, dierunssi güertas i güertas alreol del pratu, peru nu comierun. Quearunsi,  velellí, sentáus, cumu desinquitus, mirandu pal  su amu, ruñendu bahinu.

-- Que raru é to estu. Ellus que me comin cumu un dessosíu. Me quien decil argu lus perrus, peru nu entiéndulus. Qué arregañu nu abel deprendíu la palra lus mis perrus, igualinu que deprendí la de lus mis agüelus. Mis, mis, toma gatu, cómiti tu mesmu esta poquina comía.

El gatu metió la su narí entoa la comía, golió i golió i juessi corriendu, cumu gatu quemáu al braseru picón, sin prebala siquía. Altonzis Felnandu, cuna mohca detrás dela su oreja, dijuli a la gelmana que la prebara delantri dél, a lu qu´esta disculpossi dizienduli que y´abía comíu endenantis i qu´agora nu tenía naina  jambri.

Nu sé bien qu´é lu que passa velequí. Premeru el venteal, que cuasi jundéami del naranhu i agora la comía que nu quiel comel naidi. Tengu el jolmiguéu d´estal a abuzias. Dalgunu quié libralssi de mí.

-- Qué cosas tienis, Nandu.

-- Si, si, en seriu. A vecis cabilu qu´está el Canchal detrás de to estu.

-- Nu é berdá.

-- Bien munchu puraquí, ¿nu?.

-- De jigus a brevas.

-- ¿Por qué amochas la cara cuando me palras?. Aquí passa argu.

-- Güenu, é que Canchal i yo mesma….

-- ¿Canchal i tú, qué?

-- Tocantimenti a lus dos. Cumu nu mos dejas qu´estemos juntus, cabilamus…

-- Matalmi. Siguru que querías matalmi.

-- Nu seas comeyanti, Nandu. Que nu é tiempu de títaris, ni d´aleluias..

-- ¿Altoncis qué?.

--  Qué podías dilti de ceñioris. Gustati essu, ¿u agora non?.

-- La idea assín dicha nu é mala, peru a zamarrazus i echizerías, ¡ya sos vali!. Güenu, é menestel que vaya arecorrel mundu i que sea lu que Dio quiera.

-- Peru yo nu quiero que te vaias. Qué aré sola i tristi.

-- Nu me jagas papé i vaiti en cata dél. Que te jalagui Canchal. ¿O nu era essu lu que querías?. Nu te bebis porel lus vientus. Nu é aparenti.

-- É capá qu´assín sea. Peru agora dami un nu sé qué. Nu quieru velti cumu un jenu.

-- Lu sientu, está deciíu, voimi. Aquí paezcu un´ehtolbu. Llevumi lus mis perrus.

Velsión libri d´esti autol. Afotu del giganti Antéu cunus poetas Danti i Vilgiliu. Cantu XXXI del´Infielnu. Ehzena dela Divina Comeya, de Danti Alighieri.

COSINAS DELA NUESTRA SIERRA El behtardu las sieti cabeças (II)