martes. 19.03.2024

COSINAS DE LA NUESTRA SIERRA El behtardu las sieti cabeças (III)

Quandu Felnandu chegó a la gran ciá, aquellu paezia que veníassili p´arriba. Nunca enjamás guipó tanta genti arrejuntá yendu dun sitiu pa otru, ni tanta casa juntu a callis de tan güen anchol. Abía de to: juglaris, poetas, melcaeris, ciegus de romancis de coldel i mil cosas más asmirabris que montonabanssili ena su cabeça i nu poía ni describil. Jechó una guipaina a cumu la genti dançaba alreol varias fogueras esparramás a lu lalgu las callis, peru las sus caras más que jolgoriu denotaban cieltau angós, descalientu i ajuncu

El behtardu las siete cabeças
El behtardu las siete cabeças
Palti Tercera

Felnandu i la princesina.

- ¡Chacha!. ¿Po´qué la genti é tan laguinosa nesta ciá? –preguntó.
- Señó –contestoli una dagalina de cara cochina i ropas çarrapastrosas-, ai p´aquí un behtardu giganti, de sieti cabeças, que estila comelssi, de ca ves, una moça sortera.
- ¡Coilá!. Ajullu del giganti Canchal i atopumi cunun béhtardu sieti cabeças. Essi paeci sel el mi tristi dehtinu. Nel puebru, gigantis, i ena ciá, culebrón. Estoi poseíu o é que surtió efehtu el´echizu dela mala suelti.
- Perdoni señó, peru nu entiendu lu que dizimi.
- Dizía que bini yo a la ciá cun ganas atopalmi cun dalguna moza sortera i acomboalmi.
- Nu quea nenguna señó, comissilas toas el culebrón.
- ¡No m´amolis!.
- Comiossilas toas señó. Nu queó ni una –apetalló la dagalina, jurandu cunun besu nel deu goldu dela su manu drecha. 
- ¡Mardita sea la mi ehtrella!.
- Agora quiel comelssi a la mi Princesina.
- ¡Qué!. ¿Ai, velequí, una Princesina?.
- Paquí mesmu, velellí el su cahtillu.
- ¿Vivi p´aquí el Rei cuna su ija?.
- ¡Qué cansinu!. Si señó, paquí mesmu. Si queassi cómissila la colebra i si vaissi, tamién.
- Polu menus, yo púi dilmi. ¿Pa óndi está essi cahtillu?.
- P´arriba, cumu tos lus cahtillus, señó, cuna sus murallas i las sus almenas.
- Lu sientu,  perdona dagalina, nu andé finu. A la mi menti ofuhcá le púu la torpecía.
- Lus sus perrus son mu pirondus, señó.
- Gracias, tantu cumu tú mesma. Iré a vel a la Princesina. Piiré la venia del Rei. Quandu güelva dejati jugal cunellus.
- ¿Y si nu acúis?.
- Quéatilus. Cuyarás dellus i ellus de ti. Un fraili diómilus a mí i un pelegrinu, si llega a sel el casu, te lus dará a ti.
- Siempri que m´atopu cunun señó guapu, sálimi raru –sentenció la dagalina.

Quando aconllegó al cahtillu piió vel al Rei, paque diessili autoriá a topálsilas i ajincal a la terribri colebra las sieti cabeças, i esti Rei, que pensó qu´abía pocu qu´estrabial, lu recibió juntu a la Princesina. Al inti, Felnandu i la Princesina, queárunssi prendáus el unu del´otru. Son cosinas que sucéin, de quandu en quandu, si é que a Cupíu ajullissili una frecha i v´atopal, cum´atopó, justu nuna parehina.

- Majestá una dagalina narromi qu´un giganti behtardu de sieti cabeças quiel po´la su prenda a la Princesina, la vuestra ija.
- Si, assín é. Nu queó ni una moça sortera ena ciá i agora pretendi la vía dela mi Princesina, mi única ija.
- Yo afecharé cunél. Píu premisu pa dil ena su cata.
- Eris entrépiu muchachu, siguramenti po´el reañu que dá la tu inoranzia. ¿Nu eris de paquí, verdá?.
- Qué más da de p´ondi sea. Soi de tos los caminus i de nenguno, Majestá. 
- Nu, si lo dizía por si conozías al behtardu las grandis cabeças.
- Conocí al Canchal i cunessu é suficienti.
- ¿A quién dizis?.
- A un giganti emburrucháu, que bebi lus vientus po´la mi gelmana. Unu que jizu güenu el dichu de “quién de güera vendrá que de casa t´aventará”.
- ¿Matahti un giganti?. Essu d´albeliá.
- Cun ganas queemi, peru púsussi delantri mi gelmana i peldí el prontu i el inti.
- ¿T´arrepías cunun giganti i quies jincal una selpienti que ni siquía conozis ni as bihtu?. Nu sedrás tu d´essus encocáus que juman yelbas silvestris i aluegu se quean cumu argu ehtrabiáus.
- Nu jumu, mahestá, solu jechu algún traguinu pitarra. Lu que yo píu, é el vuestru rial premisu pa vel-la, conocel-la i jincal-la.
- Nu, si quean bien craras las tus entencionis… Muchachu, essa selpienti é un mal bichu, ferozi cumu nengún desotru. Naidi, jasta agora, atrebiossi cunél.
- Aconllegaré, veré i benceré.
- Romana entinzión.
- Señó, píu la vuestra rial bendición. Na más quéami dos pussibilidás bencel o ehpelar, lu que nu pueu é ejalmi moril de queu. Ajincu la mi roilla ena tierra i nu me muaré della jasta que sos démi lus. Dendi essi inti, guíimi la mi ehtrella.
- Eris guhtosu dal la tabarra. Esperu que seas tan tenás cumu tencu, tan valienti cumu ensensatu.
- Señó, jazés que sienta la foja dela vuestra fría i rial ehpá. Jarréi vos tres veziss sobri el mi ombru i quearé cumplíu.
- Nu liqueamenti jadré essu, sinu que mi ija, el tesoru más preciáu que puseu, sedrá la tu cenéfica, cumu assín tengu pregonáu i dichu. 
- Gracias Señó, jadré que nu vos arrepintáis. Princesina quéu esta cinta morá en prenda dela mi vistoria i dela vuestra pacenzia.
- Caballeru Nandu, velás las vuestras armas i traesmi las sus sieti lenguas.

- Ija nu sedra, esti jovin, comía de colebra, quéu entranquiju.

- Dejás jechu, pairi, lu que jadría cualisquía Rei ajináu. Si nu arrematamus el behtardu delas cabeças, el acabijará cun musotrus. Oi sedré yo, mañana la ciá entera, aluegu las villas i ardeas. Nu queará naidi entó el vuestru Reinu, cumu caezió ogañazu cunel Dragu.

Assín lu fizu el Rei. Queandu el moçu endilgáu, abalossi a unus aposentus de palaçiu. Nunca enjamás vio dama tan fermosa cumu aquesta Princesina. Conhurossi paque, a partir desti mesmo inti, na le jiziera nenguna mella, ni el giganti ni la selpienti. Tolus sus pensaris juerun pa´la su prencesina,  sólu precuraría el su amol i si nu la muelti. Agora comprendía a su gelmana, naquel amol tan desigualitu cunel giganti Canchal. Nu jue hustu cunellus i lamentaba nu abel jechu güena gavilla cunél. Aquel amol era un barruntu, del su agora farrungáu coraçón que nu supu vel la realiá. La Princesina tamién era una giganta al su láu, desapartáus po´la diferencia crasis. Él, un´umirdi i onráu pecheru, ella enu más artu dela rialeça.

- ¿Lu, a qué ton vienin essus ruíu tan grandis, enjamás oyíus?. ¿Qué silbíus estus que barruntu de tantus lenguaronis?. ¿Po´qué se desinquietan tantu lus mis perrus?. Un se namás…, é el behtardu delas cabeças. Nu regilis, mi amol, que rapiu paltu cunus mis fielis perrus a dal caza a esti animal del´abelnu. - Ni jirbáis perrinus, recadar las jielis pal´inti.
- Qué Dió sea contigu.
- Aí está el´animal, ¡Dió que si é grandi!. Más qu´un cahtillu de sieti torris. Lus sus pehcuezus negrus pelúus de jumeru. Ca cabeça cumu cien praças cunas sus cien juentis. Lus´ojus son´ojus puenti. Las bocas, grandis juras enas rocas. To el su cuelpu una enmensa galería. La su cola una ehtallaera verdi que cobra vía  i, nel su bajíu,  quemossi to e l´ahu l´abazería. Ubiéssimi dau miéu sólu cun miral-la, sinu juera po´que puen más lus´ohus dela mi amá. Dami tanta juerza la su mirá, que sin palrarmi me dí: ¡Nandu, agila p´alanti!. A la vera d´ella, la dagalina, cuna su cara entoavía cochina, diziendumi, cunessi dequilati que dá la calli al palrar: “Essi é el culebrón, señó, ahtúe al respehtivi o queissi al poyetón. 

- ¡Apajaí, apajaí… bichu¡. ¡Toba, toba!. ¡Amur´allá lus mis tres perrus cazaoris. Arribó la ora señalá. Tu el premeru, acorrícala cumu s´acorrica al jabalín entri lus brezus i las jaras. ¡Amus tamién el segundu!, dandu güeltas a la caza. Ladrás tos juntus qu´emprincipia a bufar de cansera, la malvá. ¡P´alanti el terceru!, que ya va derrengá.

Assín lo jizierun lus tres perrus, queandu la serpiente galgueandu, sin puel cunel su pellehu, las cabeças dandu güertas cumu una noria pelurdia. Altoncis juessi Felnandu en cata d´ella, sacó la su espá i, entrándossi pombaju, jundioli una filmi estocá, queandu jería de muelti, po´el corazón desangrá. La Princesina dejó ajullil unas lagriminas de mujer enamorá i la dagalina juessi a una juenti, de pallí celquina, a labalssi la cara cochina. 

- Venti mozu conmigu al Cahtillu qu´abemus viandas i güenus caldus i un pairi Rei qu´agradecíu t´espera pa dalti la mi manu, en cenéfica po´la tú azaña.

- Agora nu puéu Princesina, queé un asuntu pendienti lejus desta tierra. Metu nesta caja las sieti lenguas, una a una, decá cabeça cortás. Golberé cunellas i, tamién, cunellus. 
Llévati esti anillu, ¡prenda mía!. Póntilu al deu al´igual que yo llevu la tu cinta morá al mi cuello i, cunella, a ti enus mis pensaerus. 

- Visti niña roar la colebra cumu un peñahcu –dij el jovin Felnandu a la dagalina.

- Toma unu delus mis besinus, señó, mos librasti della, peru queemí sin perrus, cunus que jugar quisiera –contestó la dagalina.
- Quandu güelva te retratarás cunellus, agora eris dama dela Colti.

- Esti caballeru é un poquinu raruti ¿nu? –diju la dagalina a la Princesina.
- A mi paécimi bellu –diju l´enamorá Princesina.
- Dejó dichu: golberé cunellas i cunellus. Qué quiso dezil “cunellus”.
- Quandu nu tienin ganas palrar, jázinssi lus´enteresantis.
- I qué serán esus asuntus po´lus que está a tencias.
- Cosas d´ombris. Cacual que saqui la suya enseñança.
- ¿Golverá?.
- De contáu.
- Ámunus pal Cahtillu. 
- Cojimi la manu i vayemus pallá, mi pairi mos´espera.
- Estará aqueyáu.
- Avemus nacíu pa´estu.

COSINAS DE LA NUESTRA SIERRA El behtardu las sieti cabeças (III)