martes. 19.03.2024

COSINAS DELA NUESTRA SIERRA El bestardu las sieti cabeças (IV)

Una ves que Felnandu ajincó ala selpienti las sieti cabeças, jue en cata dela su gelmana i del amol desta, el giganti Canchal. Era la su entención jazel gabilla cunellus i tamién convial-lus ala su boa. Peru, velequí que, ena su abentá, un novu presonaji cuelasi ena estoria pa quitali monta a aquel entrepiu muchachu.

 

Frasmentu dun lienzu de Moisés Rojas, mi güen amigu. Cunel quieru asseñalal ala Princesina i ala dagalina
Frasmentu dun lienzu de Moisés Rojas, mi güen amigu. Cunel quieru asseñalal ala Princesina i ala dagalina

El bandíu Sacasebus

I assín acotina esta estoria, pu quandu s´á iu Felnandu, un salteaol caminus, que huchean cumu Sacasebus, queó veleí azonchau cun toa la su panda bandíus, dela que era el manijeru. En viendu fenecíu el bestardu, en sieti carrus apossarun las sieti cabeças arrebanás delus´us sieti pescuezus.

    -    Detó estu el Rei na de na, peru que na de na, ni zarrampla –dijuli Sacasebus a la princesina i a la dagalina, que pallí entoavía andaban–, sos va la vía enellu.

    -    Musutras nu avemus vistu na –contestoli la dagalina-, semus cegas de romanci.

    -    Más sos vali –enssistió Sacasebus, ensseñalandu la puntina del deu índici cunel gordu-. Destu nu pue abel conocencia el Rei, ni un cachininu assín.

    -    De que llegastéis vos –diju la princesina-, supi la verdá.

    -    Pa essu abéis premisu –aborregó el bandíu-, pa izil que el lezna del Felmín Sacasebus acachinó al giganti bestardu las sieti cabeças.    

    -    Juesi la selpienti i vinu la canalla –diju la Princesina ala dagalina polu bajini.

    -    El señó Nandu golvera conu sus tres perrus –contestoli la dagalina-, arrematará al Sacasebus i a toa la su panda.

    -    Díxumi que diva a enreíl, enque nu me dixu quántu –suspiró la Princesina.

    -    Pos cumu tardi munchu mos vamus a sorbel las velas.

    -    Ni t´enfusquis, ni te jimplis, dagalina, mi paire gobernará to estu.

    -    O lu estrozará. Véomi hondea pa la calli

Una ves que lus carrus aconllegarun al portón del castillo, Fermín Sacasebus piió vel al Rei. Anti lu desmentáu de su Majestá, aquel relató-li cumu ubu que jazel frenti ala temía bestia quandu chocoli l´estraña astitú dun muchachu que, juntu a tres perrus, agilarun laera abaju.

    -    ¡Chachu!. ¿Assín que tu eris matanchín dela selpienti?.

    -    Si Majestá.

    -    ¿Lu qué jue del muchachu premero?.

    -    De que vio la bicha, juyó pola laera p´abaju, pol delantri delus sus perrus.  

    -    Paecía valenti el muchachu.

    -    Pu nu lu jue.

    -    Nu es que yo sea esconfiáu, peru pal mi notariu ai necesiá dalguna preba.

    -    ¿To!, pu qué preba?. Pallí queó el rejoyaeru.

    -    Nos, dela hechuria…, queremus una preba.

    -    Pu ansomisi la Majestá pola su bentana i nel portalón, en sieti carrus, quean las sus sieti cabeças, que yo mesmu despescuezé.

    -    ¡Dios!. Parecierunmi mas chiquininas dendi las´almenas, quando vivas entoavía culebreaban por´entri lus perrus, rabiñosas cumu rabus lagartisas.

    -    Engrandó lus regañus i el ardol delus mis jombris ena contienda, Señol.

    -    ¿I lus perrinus, fenecierun nel intentu?.

    -    Acagaçarunssi i ajuyerun cumu ajuyi el jumu dela paja, cunel rabu entri las patas.

    -    Puque nu se palri más. La mi ija, que es premogénica, quea en cenéfica. Ordenaré que avíin conviti i boa.

    -    Nu corri priesa paire, nu ai que apencar tantu –s´apressuró a didil la princesina-.  Un´añu es el tiempu justu pa tenel yo conocencia desti empollináu caballeru.

    -    Señó nu es nesezariu tantu desparrami, las cosas d´estáu quando antis se requemin mejol –diju desinquietu el bandíu-. Nu es güenu queal tantu tiempu al puebru sin las sus gobielnas.

    -    Caballeru, que entoavía vive el Rei –diju esti-. Enun añu dendi ogañu, abemus boa.

    -    Señó, será cumu sos peti a vos.

    -    Nu quea otra, ¿nu?, pa essu soi Rei.

Felnandu, acabijáu el su lalgu viaji, acuyó a la ciá justu al añu dilsi i l´atopó aderezá. To la genti de fanfarria: bailis, comeyas, música de rabel, cantaris de copra, titaris i comía abondanti. Aquellas caras, tristis ogañazu, rayaban ogañu grandis debujus de sonreyil nel agraecimientu i la feliciá.

    -    ¡Viva don Fermín!.

    -    ¡Viva la Princesina!.

    -    ¡Viva el Rei!.

    -    Dagalina, ven pacá –diju Fernandu-, dami un besinu.

    -    ¡Nandu!. Señó, que güenu que ás veníu –gritó riosa la dagalina de cara cochina.

    -    ¿Lu qué pasa oi ena ciá? –preguntó Felnandu-. Ai genti pol tolas paltis metiendu bullandanga.

    -    Se casa la Princesina –contestó la niña de cara cochina, himplandu.

    -    ¿Cumu?. ¿Con quién?.

    -    Cunel bandíu Sacasebus.

    -    ¿Á, qué m´estás contandu?. ¡Cunun bandíu manteru!. Nu me lu pueu creel.

    -    Pu assín es.

    -    ¿Por qué s´acomboa conun bandoleru?.

    -    Deque ya jazi un añu que ajincó al bestardu.

    -    ¿Qué bestardu?.

    -    El delas sieti cabeças.

    -    ¿El que comíasi las mozas sorteras?.

    -    Essi mesmu señó.

    -    ¡Á paí, dagalina!, dexa-mi tranquilu ya.

    -    Essu nu chamba na. Las cosas son cumu son.

    -    Peru essu nu pue sel, tu sabis que nu jue assín.

    -    Yo señó nu sé na, na de na.

    -    ¿Cúmu que nu sabis na, si lu vistis to?.

    -    Púu sel que m´enssoñasi.

    -    Güenu pos dami un besinu i acálla-ti ya.

    -    Ai libraus cunessa estoria: “Sacasebus, guerrilleru serranu, jincó al bestardu i despescuezó una a una las sus sieti cabeças”.

    -    ¿Ai un libru que di essu?.

    -    Unu sólu nu, estaribelis dellus. Felmín Sacasebus relata l´estoria to lus domingus i festibus ena misa, endenantis l´evangeliu. Se quea palrandu tolas tardis ena praça a tentu de cumu ajincó al bestardu, la genti s´arrimulina p´escutal-li.

    -    ¿I la princesina?.

    -    Queó de brancu.

    -    ¿El Rei ofreció por cenéfica a la su ija?.

    -    Assín es.

    -    I yo piensandu enella a tolas oras, cumu un assessionáu.

    -    Probi Nandu, que cutaína la mi princesina.

    -    ¿Por qué rejilas?.

    -    Quearé rebayá enun quartinu escuro cona Princesina. Mos sacarán el sebo pa mercal-lu ena Sierra.

    -    ¿Me ocurtas argu?.

    -    Yo señó sólu sé lo que sé i nu sé ni lo que vi i si lo vi, olviósimi

    -    T´enreas… ¿Pa quándo es la boa?.

    -    De que´scurezca, yo mesma llevaré las´arras.

    -    Por la tu segurancia, vaiti i nu digas que ás estáu conmegu, ni siquía que m´ás vistu, ni que ás vistu a lus mis tres perrus.  ¡Vaiti, vaiti!.

La dagalina agiló p´arriba, pal castillu, nu sin antis lançal-li un besinu d´amistá al jovin Felnandu que le degolvió una sonrisina de compliciá.

Afotu.- Frasmentu dun lienzu del pintol Moisés Rojas, mi güen amigu. Cunel quieru asseñalal ala Princesina i ala dagalina.

    

COSINAS DELA NUESTRA SIERRA El bestardu las sieti cabeças (IV)