viernes. 29.03.2024

COSINAS DE LA NUESTRA SIERRA África ena Sierra (i III)

Aquella nochi el tassi de Franciscu Estavel ralidó su primel viahi a nenguna palti. Izin lus del puebru que quatru pasaherus, desconocíus pa ellus i cuyus rohtrus nu juerun bihtus, diban vozeandu unus cantaris estrañus de rismus africanus, nuna insólita meloía acompasá de palmah i bongus. Pol entri lus crihtalis delas bentanillas l´escoba del cielu sirbó en tonu de yass.

Delirio III
Delirio III

Don Silvestri Paraqué s´apoltronó nuna silla d´enea, colocándussi la faldilla, dela mesa camilla, sobri las sus ruíllas, sin´ejal de miralla lus´oleus prendíus dela paré. Embaíu enus sus pensaris,  dabalis güertas y güertas pa vel cumu poía abordal el delicáu tema delus huespis.

Frorenuciu Casillas barruntó el´entereh de don Silvestri por´aquellah obras d´arti i sintiosi chalanti del regalu acibíu.

- Essu del meyu é el caminu Matamorus, antis de enharel la entrá palas fincas l´Arcardi, ehtu é…, quis´izil, d´engargallal las huentis –contó el solu, sin que naidi preguntali na-. El del láu gachu é el Puenti lus Minerus i el dela drecha, un paisahi del puebru don Jesús, en Toléu. 

- Nu quean mal –osserbó don Silvestri-, peru que na mal. Conselvalus pala gloria del tu espíritu i pol si alcanzan argu de valol nel mercáu. Peru…, yo me dehé cael por´otru asuntu. 

- Nu sedría, porun casual, essi asuntu argu referíu a unus negrus. 

- ¿Pu cumu atinasti?. 

- Íhumilu la Julia: vendrá don Silvestri a velti. Narralí lu delus negrus, t´ará güenu.

- ¿I qué me ties que narral?. 

- Estoi mu ahináu, don Silvestri, nu sé que pasalmi… ¡ Andi, andi!, echi otru solbinu d´alguardienti que veu que l´a gustáu… Cumu l´izía endenantis, yo conyégumi bien asta que llegansi ellus, antoncis sacanmi de quiciu. A meya nochi apaecin  i emençan a jacel ruíus i ya nu dejánmi, ni tan siquía, echal una cabeçaina. A mi nu jacimi nenguna mella, qu´estén ena mi casa, güenu mentu, si que ponimi jediondu, llenándusimi el alma de jielis, peru sólu polque la mi casa é chiquinina, ¡eh!. Nu  vaya usté a creelssi que déjumi lleval polas ideas racihtas l´Arcaldi. To lus negrus arrejuntáus nel mesmu cualtu, cumu una parva pájarus, nu pue sel. Unu, cumu to la genti umana, necesita intimal i jazel debíu usu del matrimoniu. Cunellus delantri nu puéu polque mos miran i paecimi a mi mesmu que bulranssi de musotrus.  A sabel lu que va pacá i pallá enus sus pensaris. Antoncis, quandu nu puéu más, enjiehtalmi i me voi a polellus, ¡dirbus, dirbus!, peru cumu son mu estutus m´apagan la lus i queándussi to a escuras, pu ya nu lus veu i …

- Llévassi lus golpis la tu Julia.

- Polque se pon en meta del meyu i lus afía. ¡Claru!, cumu lus convió ella nu quiel que lus´aventi pala calli. Y´aconseguí que s´ahilara unu, peru lus otrus quatru nu ai manea. Nu quien dilsi. 

- Lóhicu, Frorenciu. Nel su paí d´orihin ai muncha holliça i muchía hambruna. Mira, te voi a izil lu que vamus hazel. Esta nochi Julia i tu mesmu sos vais a dolmil a la mi casa… 

- ¿Y usté don Silvestri?. ¿Ondi va a quealssi usté?.

- Equí mesmu. Palraré cunellus. Enus mis viahis é tratáu cun´abonda genti de colol i conozu la su lengua i las sus cohtumbris. Son presonas razonabris. De fihu que dehuyin. Yo mesmu le daré una vos, al tassista Pacu Estavel, paque lus´acelqui a la capital. Belellí ai un parienti míu que lus´arrecoherá i ayualis a ehculcar trabahu.

- Essu paécimi hustu. Nu sabi usté qu´aliviu sientu, polque un día u dos vali, peru trenta días ena mi casa tanta genti andarria, hazissimi pesáu.  Gracias, gracias don Silvestri, nunca orviaré que pormé d´usté faraté una pehiguera.

Assín lu fizu don Silvestri Paraqué. Aquella nochi el tassi de Franciscu Estavel ralidó su primel viahi a nenguna palti. Izin lus del puebru que quatru pasaherus, desconocíus pa ellus i cuyus rohtrus nu juerun bihtus, diban vozeandu unus cantaris esstrañus de rismus africanus, enuna insólita meloía acompasá de palmah i bongus. Pol entri lus crihtalis delas ventanillas l´escoba del cielu sirbó en tonu de yass.

A la mañana desotra, don Silvestri Paraqué i Frorenciu Casillas, cruzárunssi ena calli, caminu delas sus casas. Mirárunssi. El´asentimientu de cabeça d´unu fizu comprendel a l´otru, que to escampó bien. Frorenciu ehbozó una meya sonrisina d´agraecimientu mentris que lus sus´ojus umedecíus, por lariminas mal reprimías, gorvianssi cumu de crihtal. Nu prezisarun ni más parabras ni más gehtus.

Quandu Frorenciu Casillas entró ena nueba salita, sobri la mesa camilla, una chiquina estatua buzú acibataba, a mou de pisapalelih, un pelgaminu cun sihnus ilegibris. Tras miral-lus con ciertu enterés, lus´arrecogió cun suabiá, lus´envolvió enun cachu pañu d´anguarina i lu trancó cuyaosamenti enun arcón de maea, ondi guardaba lus picáus delus encahis de bolillus. 

Lus sus pensaris, essus que salin dende p´aentru, daban güertas en tolnu a aquellus hombris de piel escura i l´izían qu´a pesal delas teorías del Arcaldi, nu era mala genti  i abían cáñama i sesera cumu tos musotrus. Tal ves –concruía-, toparun cuna peol palti dela estoria, essa qu´escupi enus sus semahantis i escraviça las sus boluntáis. Enus sus razonamientus, endenantis cérrimus, arremató autoengatusáu quela próxima ves que golvieran les´emprestaría la su casa polun tiempinu i daríalis comía pa que nu andubiessin tan garetus i estanganilláus. Peru agora qu´abía dejáu la calga nel suelu, lo premeru é dolmil, abía lus güesus molíus de nu pegal pehtaña.

Don Silvestri Paraqué s´acelcó al su equipu, ehcoliño un dihcu qu´abía belellí  i s´acomodó nel viehu sillón d´orejas cuna sana entención de principial a endonar lus apuntis i las notas del viahi.

Al inti, sintió cumu el sueño apoderábassi dél. Nu entendíalu pu, a pesal de dolmil nuebamenti en cama ehtraña, caio cefráu entri las randiyis d´olol a jabón caseru quele tenía enharetá la señoa Julia, enqui é ciertu que levantossi tempranu, cual era la su cohtumbri. Lus parpáus caían pesamenti sobri lus sus´ojus cumu cai el telón l´ehcenariu. 

Paecía posseíu porel corazón del África negra. Harrean que harrean con juerça lus tamburilis, mentris el zajoril dela tribu danza frenéticamenti. Espalivanis, celemonias, fiehtas quebrás en duelu i sangri. Barcus cuna sus boegas empandinás de genti aciná. Trihteça i angó. Mirás d´incomprensión. Vastus campus. Algoón brancu entri negrus deus. Gritíus a l´estallíu del látigu. Música ehpiritual, pombahu lus campanarius, ena busquea dun nuebu Dios que les´ehpriqui porque juerun abandonáus polos suyus. Una esencia divina que les salbi dela sufrición i la miseria. Libertá. Música enus bahus fondus i lupanaris. Chaquetas, camisas, corbatas en cuellu brancu. Trahis de lalgu sobri esbeltas fihuras de güena mesa i África crásica i curta entri sassos i trompetas. Silenciu. Quea sola la batería i lus banhus. Güerti, to restralla más güerti asta prebocali un dispertal sobresaltáu. 

Don Silvestri, don Silvestri, ¿le pasa a usté argu?.

Don Slvestri Paraqué ehpecha la puerta del correol i ansómassi, asta llegal a vel la fehura de Nicasiu Gomis candáu al llamaol  dela cancela.

- ¡Ey!, Nicasiu, aspérati que bahu i t´ehpechu.

- Llebumi harreandu el postihu un güen ratu. Cavilé qu´acontecíali argu malu. Veíami abocáu a peil ayúa a lus vezinus. ¿Procéu enun mal inti?.

- ¡Ahila p´alanti, Nicasiu.  Subi. Tu, siempri eris bienveníu a esta la mi casa. 

- ¡Uf!, Ella Fitzgerald. Non me choca que nu m´emprestaras atranquihu, canta cumu lus ángelis.

- Sé que te peta.

- Sin pretendel dehmerecel-la, usté sabi que soi más empicáu al jass, si esti va empareháu cun trompeta u sasso.

- Sí, siempri ahmirasti a Louis Armstrong i a Miles Davis.

- Y a Lester Bowie, Don Cherry, Wynton Marsalis, B.B. King….

- Arrebuhas  jass i blues. 

- ¡Muellu quíheri!. Una mesma mairi i dos fermosus ijus.

- Nel jass s´improvisa, el blues é acutáu enus sus sihtemas sonorus.

Assín porfiaban oras i oras sobri esti tema cumu sobri cualquía otru. Enlimitáus enus sus conocimientus, peru compaltiendu guhtus i sensibiliá, arribaban ena música del rock and roll i la su enfluencia ena hubentú. Al palrotear prasmáticu-políticu de Nicasiu Gomis, recachassi la parlamenta filosóficu-científica de don Silvestri Paraqué. Nessi prezisu momentu principiaban las verdaeras dihcrepanzias, enus remedius a lus conflihtus, asta quela ruhtura del dialuhu jaciassi inebitabri. Dambus goçaban de radonis suficientis, peru  nunca buhcaban engatusal al otru dela su verdá.

Tehtu original desti autol basáu ena estoria real dun deliriu que descrebi una creyencia que hue falsa. Escussamenti de-lirare sihnifica “salilsi del julcu al labrar la tierra”. Afotu: Deliriu III.

 

COSINAS DE LA NUESTRA SIERRA África ena Sierra (i III)