Esti sábau hue el últimu pograma dela temporá. Nos amus despeíu hiziendu un bandeu polos pogramas que amus hechu duranti el añu. Amus acordau los que más gustarun ala genti, angunas delas palabras curiosas delas que palremus i mesmu estuvimus a memorial-mus delos escrivientis i testus que recitemus i leímus enos pogramas. “El Rincón Estremeñu” es un pograma de Radio Unión Catalunya.
P'arrematal, cerramus con El cantal del pirata (La canción del pirata) d'Esproceda en una tradución propia en estremeñu que vos queu aquí.
Con dies cañonis por banda,
airi en popa a toa vela,
no corta el mar, más bien vuela
un veleru bergantín;
buqui pirata que dizin
pola su bravés el Temíu
en tola mar conocíu
dun esquilón ata’l fin.
La luna nel mar rehila,
ena lona himpla el vientu
i alça en brandu movimientu
olas de prata i azul;
i vé el capitán pirata,
cantandu alegri ena popa,
Asia en un lau, en otru Uropa,
i allá de frenti Estambul:
—Navega, veleru míu,
sin temol
que ni enemigu navíu,
ni bonança, ni tormenta
el tu rumbu a mual llega,
ni a assujetal tu valol.
Venti presas
amus hechu
a despechu
del ingrés
i án rendíu
cien nacionis
a mis pies.
Que es mi barcu mi tesoru,
que es mi Dios la libertá;
mi lei, la huerça i el vientu;
mi patria única, la mar.
Pallí muevan ferós guerra
ciegus reis
por un cachu más de tierra,
que yo tengu aquí por míu
tolo que abarca el mar bravíu
al que naidi impusu leis.
I no ai praya,
qualquiera sea,
ni bandera
d’esprendol
que no sienta
mi derechu
i dé pechu
al mi valol.
Que es mi barcu mi tesoru,
que es mi Dios la libertá;
mi lei, la huerça i el vientu;
mi patria única, la mar.
Ala vos de «barcu vien!»
es de vel
que revira i s’aprevién
a hopu tendíu a escapal:
que yo só el rei del mal
i mi ravia es de temel.
Enas presas
yo dividu
lo cogíu
por igual:
namás quieru
por riqueza
la belleza
sin rival.
Que es mi barcu mi tesoru,
que es mi Dios la libertá;
mi lei, la huerça i el vientu;
mi patria única, la mar.
Setenciau estó a muerti!
Yo me riyu:
no m’abandoni la suerti,
i el mesmu que me condena
colgaré d’anguna entena
quiciá que nel su navíu.
I si caigu,
qué es la vida?
Por perdía
ya la di
quandu’l yugu
del escravu
comu un bravu sacuí.
Que es mi barcu mi tesoru,
que es mi Dios la libertá;
mi lei, la huerça i el vientu;
mi patria única, la mar.
Son mi música mejol
aquilonis
el estrumpiciu i temblol
delos cabris sacuíus
del negru mal los bramíus
i el gañil de mis cañonis.
I del truenu
al son violentu
i del vientu,
al su gañal,
yo me duermu
calugau
cuneau
pola mar.
Que es mi barcu mi tesoru,
que es mi Dios la libertá;
mi lei, la huerça i el vientu;
mi patria única, la mar.
Nota edición.- Radio Unión Catalunya emiti endi Barcelona, conuna pogramación variá i deversa que atiendi to los gustus. “El Rincón estremeñu” lo dirigi Tiny Gragera LLopis, oriundu de pal Aceuchal (Badajó), velequí colabora el Ismael Carmona García dendi jazi tiempu conas cosinas nuestras. En youtube se puen vel dalgún qu´otru videu o ena arradiu lus sabaus tocandu las 9:00 h palantri. Ponemus nel Serragatinu Degital unu d´ellus, velequí.
Este diario lo hacemos todos. Contribuye a su mantenimiento
ING Direct - Sierra de Gata Digital
Nº CC ES 80 1465 010099 1900183481