sábado. 20.04.2024

Esti sábau hue el últimu pograma dela temporá. Nos amus despeíu hiziendu un bandeu polos pogramas que amus hechu duranti el añu. Amus acordau los que más gustarun ala genti, angunas delas palabras curiosas delas que palremus i mesmu estuvimus a memorial-mus delos escrivientis i testus que recitemus i leímus enos pogramas. “El Rincón Estremeñu” es un pograma de Radio Unión Catalunya.

P'arrematal, cerramus con El cantal del pirata (La canción del pirata) d'Esproceda en una tradución propia en estremeñu que vos queu aquí.

Con dies cañonis por banda,

airi en popa a toa vela,

no corta el mar, más bien vuela

un veleru bergantín;

buqui pirata que dizin

pola su bravés el Temíu

en tola mar conocíu

dun esquilón ata’l fin.

La luna nel mar rehila,

ena lona himpla el vientu

i alça en brandu movimientu

olas de prata i azul;

i vé el capitán pirata,

cantandu alegri ena popa,

Asia en un lau, en otru Uropa,

i allá de frenti Estambul:

—Navega, veleru míu,

sin temol

que ni enemigu navíu,

ni bonança, ni tormenta

el tu rumbu a mual llega,

ni a assujetal tu valol.

Venti presas

amus hechu

a despechu

del ingrés

i án rendíu

cien nacionis

a mis pies.

Que es mi barcu mi tesoru,

que es mi Dios la libertá;

mi lei, la huerça i el vientu;

mi patria única, la mar.

Pallí muevan ferós guerra

ciegus reis

por un cachu más de tierra,

que yo tengu aquí por míu

tolo que abarca el mar bravíu

al que naidi impusu leis.

I no ai praya,

qualquiera sea,

ni bandera

d’esprendol

que no sienta

mi derechu

i dé pechu

al mi valol.

Que es mi barcu mi tesoru,

que es mi Dios la libertá;

mi lei, la huerça i el vientu;

mi patria única, la mar.

Ala vos de «barcu vien!»

es de vel

que revira i s’aprevién

a hopu tendíu a escapal:

que yo só el rei del mal

i mi ravia es de temel.

Enas presas

yo dividu

lo cogíu

por igual:

namás quieru

por riqueza

la belleza

sin rival.

Que es mi barcu mi tesoru,

que es mi Dios la libertá;

mi lei, la huerça i el vientu;

mi patria única, la mar.

Setenciau estó a muerti!

Yo me riyu:

no m’abandoni la suerti,

i el mesmu que me condena

colgaré d’anguna entena

quiciá que nel su navíu.

I si caigu,

qué es la vida?

Por perdía

ya la di

quandu’l yugu

del escravu

comu un bravu sacuí.

Que es mi barcu mi tesoru,

que es mi Dios la libertá;

mi lei, la huerça i el vientu;

mi patria única, la mar.

Son mi música mejol

aquilonis

el estrumpiciu i temblol

delos cabris sacuíus

del negru mal los bramíus

i el gañil de mis cañonis.

I del truenu

al son violentu

i del vientu,

al su gañal,

yo me duermu

calugau

cuneau

pola mar.

Que es mi barcu mi tesoru,

que es mi Dios la libertá;

mi lei, la huerça i el vientu;

mi patria única, la mar.

Nota edición.- Radio Unión Catalunya emiti endi Barcelona, conuna pogramación variá i deversa que atiendi to los gustus. “El Rincón estremeñu” lo dirigi Tiny Gragera LLopis, oriundu de pal Aceuchal (Badajó), velequí colabora el Ismael Carmona García dendi jazi tiempu conas cosinas nuestras. En youtube se puen vel dalgún qu´otru videu o ena arradiu lus sabaus tocandu las 9:00 h palantri. Ponemus nel Serragatinu Degital unu d´ellus, velequí. 

Este diario lo hacemos todos. Contribuye a su mantenimiento

ING Direct - Sierra de Gata Digital
Nº CC ES 80 1465 010099 1900183481

Depeímus el Rincón Extremeño