martes. 19.03.2024

COSINAS DE LA NUESTRA SIERRA La Cañá Real al su pasu pol Gata i lus Hoyus

Güe naquellus quinci i decisés días nel mes de febreru d´esi añu, cuandu Su Mahestá el Réi mandata l´apeu, midía i amohonamentu de las Cañás Realis c´altravesan por lus territorius d´angunus puebrus comprendíus n´audencia de la Ciá de Coria i el su télminu i abarbaderus, i amenta para la su ehecutación l´Alcaldi Maiol Entregaol Mestas i Cañás, nel partíu León, qu´era el muestru
La mesta en la Edad Media
La mesta en la Edad Media

e diji qu´Estremaura güe toa la su estória una tierra desapartá, desconocía i mu mal comunicá. Nu abía cuasi feiras pa trahinal i melcaeal cunus muestrus ganaus i sembrauras. Nu queó nengunu i s´abía l´era solu en San Maltin, Villamiel o en Gata, ondi çelebrasi melcáu púbricu ordinariu nus días Señol Santiagu i Sant´Ana, peru güe poca cosa. Tamién m´acueldu d´otru na Zalça, peru caía mu de fiáu.

Sempri ubu gresca entri agricultoris, i ganaerus estantis, cunlus trasumantis de la Mesta. Nu quisierisi que pasin pulaquí pos metíansi pulus sembráus i manyaren to lu c´abía, sobri to cuandu desayuntan, i esu que la meta de las fanegas queansi incurtas pol farta bracerus, pol´inútilis na su natura, pol baluta o pol disidia. Abandunás i perdías muchas d´ellas i otras quean cumu jesas pol negalsi lus bracerus al trabaju, que pagan cun cundiu o cun´aceiti i sal, negándusilis el hornal de dos realis i meyu, encima de sel trabahaera, que salían lus muestrus jombris cuna clariá i golvían entráu el día. I esu c´ai puraquí muchu terrenu l´egíu

La Mesta harréa cun manás mu grandis d´ovehas, toas untás d´almagri i poltandu cencerrus, pol si açagalsi, húyisi o mestreñasi, i cun carlancas nus sus pescueçus pol miéu al´ataqui del lobu enllegandu la nochi. Tamién ai descansaerus i abarbaderus pal ganáu que cansa. Polu menus pasan dos güertas a l´añu.

Esu paquí, que tos semus campesinus pecherus en propedá, aparcerus o braçerus, nu caía na bien. Aluegu tamién abíamus muchus ijusdalgu i nobris, qu´en huramentu la su nobreza asturiana, leonesa o navarra, quean libris de pechus i dibansi pa la Colti i aluegu las Óldinis Militaris, c´abían muchas tierras güenas. Aquí nu paga naidi o mehol dichu, pechamos lus de sempri.

La nuestra Sierra tuvu caminus pedragosus peru hízunsi cañás realis i coldelis pal trassiegu del trigu, otrus melcadéus i el trasumal de las ovehas, dendi lus muestrus puebrus p´otrus puebrus de la Sierra i d´estus p´agüera.

La Cañá Real de Gata qu´era la más siñalá pol lalga, meteasi polas tierras d´Arcántara i polas Castillas. Tamién la Caña de Navasfrías i la Cañá de Jálama, qu´esta partíasi cuna Caña de San Blas, subían asta la raya del nolti: Navasfrías, el Payu, Peñapalda, La Jesa de Perosin, Ciá Rodrigu, Salamanca, Bulgus… Toas estas cañás cun noventa baras d´anchol. Aluegu abía otras mas chiquinas que las mentarun cumu coldelis, d´aí, un suponel, El Coldelillu o de l´Arroiu Valgallegu, que diba de Gata pol Peralis a Coria, o el Coldel del Pueltu, c´uni la Torri cun Santibañis.

Velequí to lus papelis qu´ancuentré. T´agu la letura i tu escrebis lu que léu. Tiempu abrá pa desenreal lu enreau i pa hazel de mentira verdá o de verdá mentira, que to pue sel.

Prencipiamus poresti ehtaribel papelis que quea encabezau ponel sellu del Réi: CAROLUS III. D. G. HISPANIAR. REX: Sellu quartu, añu mil i setecentus i setenta i nuebe.

Güe naquellus quinci i decisés días nel mes de febreru d´esi añu, cuandu Su Mahestá el Réi mandata l´apeu, midía i amohonamentu de las Cañás Realis c´altravesan por lus territorius d´angunus puebrus comprendíus n´audencia de la Ciá de Coria i el su télminu i abarbaderus, i amenta para la su ehecutación l´Alcaidi Maiol Entregaol Mestas i Cañás, nel partíu León, qu´era el muestru.

Tni pol nomi don Pedru Regalau i Ernandu. Juerun cunel don Blas Gonçalis de la Cuesta, Procuraol Fiscal; don Manuel Díes Gomis, escrebanu del Rey; Franciscu Antoniu Castreñu, Oficial Maior; don José de la Cámara, Segundu Oficial i, lus aguacilis, Andrés Rubiu i Aleju Galcía. Tos ellus s´ajuntarun pol mandatu del Rey, que les diju:

“Don Blas Gonçalis de la Cuesta, Procuraol Fiscal d´esta Real Audencia del Partíu León, atuandu cumu mijol procea i más, ará nel drechu ponelu. Digu que pulus télminus i jurisdición la Ciá de Coria, lugaris de Moraleha, Peralis, Lus Hôius i Villa de Gata, altravesan cañás de noventa baras n´anchu i, pulus d’esta Ciá, el pasu i abarbaderu de Barrubelmeju i Pulgosas. Tamién pa la medía i apeo, amohonamentu, d´ella i dichus abarbaderus convenin nel drechu del Honrau Conceju la Mesta, la palti mía, pasisi hazel dichu apeu”.

Pa lu c´amenta a los apeaoris Ilariu Arias i Celipi Bodegón, qu´eran veçinus estantis de Coria, pol sel entelehentis i mu istruius, c´acetarun i jurarun el s´uficiu i calgu. Diju Ilariu qu´abía cincuenta i cincu añus d´edá i Celipi c´abía, polu mesmu, sesenta i dos añus. Rapiu librasi despachu de cita a lus puebrus nombraus i le ponin día i ora pa c´asistan.

Enprincipia l´apeu el día quinci cuandu l´escrebanu del puebru diesi fe que lus señoris yusticias i regimientu, cunel procuraol síndicu y presoneru de común, nomari cumu deputáu pa l´apeu i deslindi de la Cañá Real, al su pasu pol Gata, a Huan Elnandis de la Calçá, qu´era ielnu d´un Centenu, i pol apeaoris a Inaciu Elnandis, linahi moru, i Andrés de Torri, qu´eran de pobrá entelegencia.

Endispués del día mentáu quinci, l´Alcaidi Maior Entregaol, lus apeaoris de Coria i el su oficial maior s´allegan al sitiu que diçin Badu las Obessas, iendu cunellus Huan Elnandis, Inaciu Elnandis i tamién Andrés de Torri, que diherun sel testigos i decil veldá a toa pregunta que hiziesin.

Cumu la primea pregunta güesi c´ondi enprincipia la Cañá, dijun c´aí mesmu, nel Badu las Obessas. Antoncis, cumu es menestel nesti oficiu, echasi la cuelda de noventa baras i enellu allosi la Cañá, qu´era l´anchol della, i vierun que midía muchu mas pol´estal en tierra baldía y escabrosa. Aluegu hízunsi mohonis i pusun otrus nuevus. Hizun lo mesmu en to la Cañá palantri, polunus paragis que mentan cumu el Caminu del Pueltu, Ríu Madris, L´egíu del Fresnu i Arroiu las Campanillas.

Siendu la priocupación tos´ellus que si la Cañá queavasi ocupá o qu´era roturá o rozá, no s´alló la más levi introdución i queó to amohonáu na folma ordinaria, espresandu los péritus que davan pol´acabá la Caña nu c´al télminu de Gata referilsi.

Nun tiempu quéhansi muchu lus veçinus tos de Gata, i esu que da nombri a la cañá, polo mal paráu qu´está el caminu real que subí al Pueltu, qu´es empináu i desempedráu, pol´ondi trasuman las ovehas a las Castillas, trassiegasi el trigu, i otros melcadéus, en carrus de güeis que tien que dil muchu apelcuyáus a la su canga p´agualtal el troti i retesal, cuandu se telci, nu vaya sel se jechi abaju el rodáu.

La genti el puebru de Gata, qu´era Villa, va al nolti ponel Caminu del Pueltu hasta Peñapalda i d´aí a la jesa de Perosin, qu´es Pueltu Real i ai qu´apoquinal el pasu ganáu d´agostaeru, i al ponenti confina, cunus puebrus los Hoyus, l´Azevu i Peralis, conus que compalti cañás.

Qu´era puraquí pol´aondi metíasi l´otra Cañá de Jálama, pol´el sitiu que dicin Moncalvu, entri los Hoyus i el Azevu, i endespués s´entra pa Peralis.

Sigiendu cuna Cañá Real, el escreviol púbricu de númeru i regimientu, don Pedru Francu Luengu, veçinu qu´era del lugal lus Hoyus, jurisdición de la Ciá de Coria, siendu día quinci del mes de febreru del añu dichu, pol mandatu del Señol Alcaidi Maior Entregaol de Mestas y Cañás, hizu fe i testimoniu a lus señoris don Pedru Alonsu Casillas, ijudalgu, i a Antoniu Casillas, Alcaidis qu´eran del referíu lugal de lus Hoyus, l´unu pol el´estau nobri, l´otru polel costáu llanu.

Cunus Alcaldis mandató tamién a don Franciscu Haru, don Belnaldu Casillas i Franciscu Peralis, ijusdalgu regioris nobris los dos qu´están primeramenti, regiol pecheru l´otru, i a Nicolás de Mora, qu´era el su Procuraol Síndicu.

Juntos tos ellus, nel su Ayuntamentu, nomarin deputáu a Diegu Periañis i pol´apeaoris a Andrés Peralta i a Isidoru Picáu, veçinus tos de lus Hoyus, pa que paltan cunel dichu señol, i la su audencia, al deslindi de la Cañá, que pasa pol´esti dichu lugal.

“Siguendu l´apeo heneral las Cañás Realis la Mesta, nel cumplimentu de lu mandatáu ponel Alcaidi Maior Entregaor, Procuraol Fiscal, a lus sus apeaoris, por´anti mi l´escrebano –diju esti-, costituyírunsi n´esti día dies i seis de febreru, nel sitiu de Moncalvu, télminu i jurisdición del lugal de lus Hoyos, ondi a un mesmu tiempu llegarun, dende el mesmu puebru, Diegu Periáñis, Andrés Peralta e Isidoru Picáu, el primeru deputáu i lus´otrus apeaoris, nomáus a esti efeutu ponel Ayuntamentu del referíu lugal de lus Hoyus”.

Jurarun i les preguntarun pol´ondi principia la Real Cañá n´esti télminu, i dijun que nel lugal enondi s´allan, (Cerru Moncalvu). Tendía güe la cuelda de noventa baras, l´allarun libri i sin la minol ocupación. Renovárunsi las´arcas i pusun novas las que les convinun.

Siguiendu Cañá alantri polus sitius la Cumi d´Arrebehu, Elrmita Nuestra Señoa de la Peña, güe a dal cuna Fuente de la Jesa del lugal de Peralis, ondi relatarin lus péritus fenecía el télminu lus Hoyus i, tendía varias vecis la cuelda, n´encuentrarun impedimentu angunu i queó amohoná.

Puraquí quean tamién la Cañá que mentan del Cordelillu i l´otra Cañá Real, n´esti mohón. Na mesma esquina de l´Elmita, coincidin lus tres télminus de Peralis, lus Hoyus i Cillerus, qu´ogañazu se las apañavan, lus sus veçinus, pa dil to juntus de romería, cumu si güera, el santu lugal, un púrpitu de pedra, anqui s´es concidenti c´abía un descansaeru o rescalváu pal ganáu.

COSINAS DE LA NUESTRA SIERRA La Cañá Real al su pasu pol Gata i lus Hoyus