viernes. 19.04.2024

Intrivistamus a David Rey Fernández (San Sebastián d´us Rellis, 22 – 5 - 1980) n´ a sigunda vishita a Valverdi du Fresnu. A anteriol istancia intre nos foi cun ocashión d’a fasi autonómica d’a XXI Ulimpiá Matemática, n´u mes de maiu de 2012.

Tras licenciarsi in Biología pur a Universidai Autónoma de Madrid (2005) se incorporó a u Museu de Ciencia “Cosmocaixa” (Alcobendas), dondi traballa cumu divulgador científicu desde fai 7 anus. U sei afán é acercar a ciencia a to tipu de pesoas e interesalis medianti u empleu de estrategias dinámicas. Presidenti d’a asociación de divulgación científica “Experimenta”, a su labor divulgativa traslada u interés pur a ciencia a culictivus i espacius mui diversus, cumu colegius, aishuntamentus, risidencias u asociaciós. A u respectu mus informa que in 2013 cuincidin dus celebraciós importantis: ha siu declarau “Anu d’u invillicimentu activu i a solidaridai intergeneracional” i é tamén “Anu d’as Matemáticas”.

A idea de asociar Matemáticas y magia surgiu cun a intención de cambial a ma fama i a falta de atractivu que tenin as Matemáticas. David é un jovin matemagu que se declara aprindí de Fernando Blasco (profesor d’a Universidai Politécnica de Madrid, i autor du libru “Matemagia” –Temas de Oishi, 2007).

Se intusiasma cuandu isprica que quel fel ver a ishenti que to u que femus in a vida ten detrás as Matemáticas. “Pur ejemplu, -mus di-, u númeru Phi istá preshenti in us pétalus d’as floris, n´a proporción d’u corpu, n´a pintura, in a arquitectura, a escultura i a música, entre otras mutas coishas”, i pur a conversación van disfilandu u Homi de Vitrubiu, a Mona Lisa, i hasta u propiu Miguel Ángel, con to naturalidai. Pero u númeru Phi nun sólu istá preshenti in u arti, tamén u puemus aprecial n´us objetus mais cutidianus. Sigún mus isprica David, u puel de sidución du númeru áureu fai que se utilici in u marketing: “as tarjetas de créditu tenin unha forma caractirística (u rectángulu aúreu) que mus agrá, pa’ que mus gusti compral cun ela”; tamén u calné, us librus u as caisas de tabacu guardan a proporción áurea.

U intruducir a magia Matemática in´a iscuela se busca atrer us alumnus i aishualis a aprender. N´a su upinión, si mentras se está ispricandu algu de Matemáticas, se meti un trucu de magia o unha isperiencia práctica se recordan millor us cuñucimentus adquirius. Us iducadoris in ve de levar us cuñucimentus lla elaboraus a us alumnus, debin disar que sean elis quen us alcancin, cunvirtíndusi us maestrus in un vihículu qu´us transporti hasta u discubrimientu. A su principal función siría a de “istimular a us dagais, pa que cheguin a cunclusiós propias” –expón cumu principiu básicu.

David mus isprica que isistin diferencias importantis n´u planteamentu que da á matemagia sigún se trati de alumnus de Sicundaria i Bachilheratu u de Infantil i Primaria. In esti últimu caushu, fai falta adaptar us cuntiñius i falar cun términus sincillus. “P´us mais pequenus, us mininus de Infantil, é cumpricau, cashi impusibri. Cun elis é mui difícil purque nun sabin u qu´é magia; si algu dissapareci u ven normal. A estas edais, us crius nun tenin a idea d´u qu´é real, pa elis hai que buscar algu mais chamativu cumu chamarás, coloris, etc”.

In a función que acaba de completar in Valverdi ha tiu que cumbinar diferentis efectus purque s´aishuntó un grupu mui grandi cun edais disiguais. Sigún u momentu, David utilizaba términus químicus (discumpusición, deflagración…), u intruducía actividais chamativas p´us espectadoris de menor edai (cun chamas de coloris, antorchas de fogu…) fundu efectus mais visuais. U ubjitivu cunsisti in que us mininus mais pequenus se quedin cun a idea de que a ciencia é mágica, mentras qu´us maioris van aprendendu qu´u mesclar coishas se pollin cunsiguir reaciós químicas. “Cun us mais pequenus é tó mais misterioshu, cun us maioris e mais concretu, mais ispricau”, afirma u nosu matemagu.

Cunsiguimus que David mus dé algús consellus p´us alumnus a us que se le atragantan as Matemáticas. Señala qu´u importanti é aprender a pensar i le quita importancia ú risultau pa dála a u´sforzu personal in´a búsqueda de suluciós. A estis alumnus les dí que “as Matemáticas son atractivas i divirtias, cun elas se poi fer magia, aprender a pensar, risolver problemas, prever coishas… Cualquer coisha d´a vida cutidiana se poi risolver cun as Matemáticas. U importanti nun é chegar ú risultau, si non pensar i plantiar tos formas de chegar a él. Si nun se chega nun pasa ná, u importanti é que se ha pensau, i con isu se ha aprindiu. Se aprendi mais de cá error cumitiu, que si te didin directamenti cómu é u cuandu se aplica directamenti unha fórmula sin sintiu i que nun se entendi”.

David di sintilsi mui a gustu n´a Serra de Gata; vidiñu de San Sebastián d´us Rellis, un lugal d´u norti de Madrid, se declara amanti d´a montaña i aquí se sinti cumu in a su casha. Le gusta mutu u emplazamentu natural de Valverdi, a ishenti, a miludía d´ A Fala… Recoñoci que in as vishitas que ha feitu ha pasau mui poicu tempu, to aconteci mui rápidu i se ten que dir prontu; pa cambiar isu ha istau recollendu información sobri rutas de lugaris d´a nosa Serra pa puer vir mais tempu cun a su familia i us seis amigus, i puer disfrutar d´ela cun mais tranquilidai.

Sigún mus han informau, u colegiu No´ Siñora d´Asunción volverá a trer a David a Valverdi in maiu, cun mutivu du día du Centru. Pa intoncis pueremus volver a disfrutar de oitru buninu ispetáculu de esti gran artista.

A magia surgi intr´us númirus