viernes. 29.03.2024

Tres boas noticias sobri as falas do Ellas

Despois de dúas semanas “de reparacións” (“o corpo as fai, o corpo as paga”, dicemus en galegu), volvu por fin a navegal polas querías páxinas de sierradegatadigital. I temus tres boas noticias que comental sobri a actualidai do valegu, xalimegu ó conxuntu de falas valverdeira, lagarteira i mañega.

A primeira delas é a celebración en Minde (Portugal) dunha Conferencia Internacional de Linguas Ameazás de Europa (http://www.cidles.eu/events/conference-ele-2013/), ondi se han dau cita especialistas de mutus paísis i ondi se han tratau diversus temas sobri unha gran cantidai de pequenas linguas de Europa: sardu, xudeu-español, olonets, cornuallés, mirandés, bretón, albanés, nenets, istriota, catalán de Alguer (Sardeña), lemko, árabi de Ceuta etc.

Por supostu que tamén se han abordau temas relacionaus coas linguas ibéricas, principalmenti u tema dus neofalantis, das persoas que empezan ó volvin a falal catalán, galegu, vascu etc. I a gran noticia é que tamén se ha falau du valegu. U profesol checo Miroslav Vales dó unha conferencia en que reflexionó sobri a ortografía “da Fala”. I por encima, comu lemus nesti dixital (http://www.sierradegatadigital.es/articulo/cultura/congreso-internacional-lenguas-amenazadas-falara-portugal/20131018084159011592.html ) 36 falantis de valegu ó xalimegu estuveron nesti congresu, a maioría pa participal na representación dunha obra de teatru en lagarteiru a cargu da asociación U Lagartu Verdi. Istu é unha magnífica noticia tamén porque supón a “internacionalización” do teatru feitu nunha das falas do Ellas.

Peru tamén é importanti pa que os especialistas europeus alí presentis coñocesin de primeira man a existencia i vitalidai das falas dus Tres Lugaris. Por istu queru tamén felicital a Adisgata, pola parti que le correspondi.

A segunda das noticias arredol das falas du Ellas é a seida esta mesma semana dun libru titulau “O valego: as falas de orixe galega do Val do Ellas (Cáceres-Estremadura)” (Edicións Xerais de Galicia), que comu é da miña autoría entenderán que non me deteña nel por non parecel inmodestu. Peru si teñu que dal noticia da súa seida, porque en poicus días estará ia nas librerías de toa Galicia i dalgús puntus de España. Se alguén quel falal del, por mí encantau, peru ei non só u máis indicau pa felo, non sería nin correctu nin eleganti. Si alguén quel buscal nas páxinas desti libru lingüistica aséptica i anxelical non a vai a encontral. Polo prontu as 70 primeiras páxinas son de lexislación lingüística europea i sociolingüística das linguas de España. Isu si, me gustaría ficel unha presentación do libru na terra en que se orixinó i na que se viñu xestandu desdi fai vinti anus: nus Tres Lugaris.

A terceira noticia, i con esta ia tiramus foguetis de festa, é que a nova asociación A Nosa Fala ha terminau a recopilación de catorci historias narrás nas tres falas do valegu, narracións que os vellus i as vellas dus lugaris han transmitiu aos seis netus i netas: lendas, contus, as historias de sempris, as que nunca morrin i que forman parti do nosu ADN identitariu. I a xinxa du pastel é que estas narracións se van edital en libru. Vaian desde aquí as miñas entusiastas felicitaciós pa A Nosa Fala i pa toas as persoas que han participau nesti proxectu. I vaian tamén os meis ánimus pa que se continúe esti traballu, porque estó seguru de que hai mutus máis contus i historias que graval, pa que se poñan tamén na ré a disposición da humanidai, non só contus, tamén historias de vía, dus traballus de antis, vídeus etnográficus, históricus, paisaxísticus... A Nosa Fala ten por dientri un traballu inmensu i necesita a aixúa i colaboración de toas as persoas que queiran a súa terra i a súa cultura, empezandu pola fala.

I rematu enlazandu as tres noticias cun mesmu fíu condutol: Miroslav Vales reflexionó nesi congresu sobri a ortografía pó valegu, ei tamén o faiu nun dos apartaus do mei libru, i agó veu que se vai publical un libru de narraciós orais na Fala. Comu se vai transcribil a oralidai dos falantis ? Comu se vai transcribil a pronuncia da africada prepalatal sonora de lagarteirus i mañegus ? Comu se vai escribil, comu falan os vellus ? De acordu, tal i comu se expresaran pero... en que sistema ortográficu ? Porque tamén se poería transcribir tó en alfabetu tifinag, cirílicu ó árabi i non por isu deixaría de sel valverdeiru, lagarteiru ó mañegu. Está ben, mui ben, que se fagan estas coisas, son urxentis i mui necesarias, peru ao mesmu tempu habería que pensal en establecel unha codificación unificá pó futuru destas falas, porque hoxi en día sen esa basi poicu se poi edifical con seguridai i o tempu i as circunstancias xogan en contra.

Tres boas noticias sobri as falas do Ellas