jueves. 25.04.2024

Cosinas de la nuestra Sierra. Minerinu,minerinu (II)

Nu ehtanti, la maior reserva de wolframio topabasi en Portugal. España abía chiqinas esplotacionis en Galicia, Salamanca i Estremaura, esgotás las reservas de Tornavacas (Caçris), al sel más intensa la estración del mineral

La batalla del wolframio
La batalla del wolframio

El cansinu viahi asta Endaya hue lentu, cumu eran tos lus viahis enus trenis delus añus trenta. Una máquina dela Compaña delus Ferrucarrilis del Nolti, duranti tres lalgus días, horreó pesamenti el cochi Break, ondi diba apotroná la cometiva. Juerun al su emparehu dos potentis locomotoras alemanas, a cientu trenta kilometrus pol´ora, culus sus quinci cochis deplomáticamenti equipáus, brindáus pala guerra.

    Cuandu, el 23 d´octubri de 1940, el heneral Francu pisó e l´anden d´Endaya, naina puíamus maginal lus serragatinus que mos atopábamus anti unus acueldus que furun cruciales pala estoria d´una palti delus veçinus i veçinas la Sierra de Gata.  

La neutraliá i la nu beligerancia ena II Guerra Mundial, premitió e l´acueldu pal sumenestru de wolframiu a l´Alemania, del qu´España era prouhtol. P´Alemania resurtó bital la proución ehpañola a meía que furun negandussili algotras posibiliáis. Pa España suponía salil del muragullu, lu que hue una ayúa p´apoquinal las gabelas contraías cunel país gelmanu, pol me de la Guerra Cebil Ehpañola (1936-1939 

Esti enteres de l´Alemania pol mineral ehpañol, truju las suhpicacias delus aliáus que, dendi essi mesmu inti, fangarunsi pa evital que l´enemigu hiziesissi cunel mineral, henerandu, sin queel, un focu ehpeculativu.

-- Enhamás maginarun lus centificus –comentó el buticariu del puebru, mentris cantaba las cuarenta embaju d´un bombillu eléhtricu, nel casinu la Praza-, qu´el wolfran huera a sehnefical la basi del sistema d´alumbráu.

-- Juan José i Fauhtu D´Elhuyar –afilmó ergullosu el meicu-, ¡A ti que l´apellíu se las trai!, peru nu se m´orvía.

-- Eran d´aquí o de güera –preguntó ingenuo e l´Arcaldi.

-- D´aquí mesmu, de Logroñu –contestó el buticariu-. Dendi qu´está el heneral Francu, albonda la cencia nesta nuestra España. 

-- ¿Peru que dicis? –telció el maestru-, si estu bien del 1783.

-- Velequí que supun que dalgun día gobernaría el Caudillu –intelvinu el buticariu un tantu corríu-. Nu me vas a negal qu´es un mineral peurniu, ehcapaz d´aguantal caldas.

--  Polessu lu metin de filamentu nus bombillus –aseguró l´alcaldi.

--  A mí m´an dichu algotras cosinas –afirmó el meicu cun airi d´intriga.

--  ¿Qué?, ¡cóntala, cóntala!.

--   Que lus´alemanis quien quealsi con tola proución de Wolframio –diju aquel bahandu la vos.

--  ¿Tien tantus bombillus? –preguntó ágilmente l´alcaldi.

--  Dessu na. L´usan pala guerra –acontinu el meicu-, pa jazel recius lus proyectiles i pa las puntas lus misilis antitanqui. 

--  ¡Qué lihtus son!.

--  Menú timbirimbáu que va armarsi.

--  ¡Mairi mía! –esclamó l´alcaidi presinándusi-, abemus un´asentaeru bombas. Vamus a tenel que salil escopetiáus.

--  Non, nu creas. Pol contra -diju seriu el meicu-, si dalgún lihtu hizierasi cun dalguna esplotación minera, puiera sel qu´aconsiguiera una güena faena.

--  ¿Cumu lus torerus?.

--  En nombraía i fortuna.

--  A mi nu me miris –albeltió l´alcaldi-. Nu quiero líus. Con Dios.

--  Gracias pol pensal en mi. Peru non, nu me cumpri –agraeció el maestru-. Es mehol hazel güenu el refrán de que las pasamus caninas. Quéansi con Dios. 

--   ¡Güenu!, menúa esfaratá –diju el buticariu echandu las caltas sobri la mesa-. Pa una ves que ehcolichaba.

--   Se me hazi que son una panda calzonatus, mambrías i güevatus.

--   Equí estílassi assín, puraquí.

--  Agora que abemus queau solus –acontinu el buticariu-. ¿Nu mercan lus´alemanis el wolframiu na China?.

--   Velei el trahfagu –esplicó el meicu-. Lus papelis dicin que la China hará la guerra culus aliáus, altoncis negassi la benta de mineral. Añái a to essu el broquéu que las flotas d´Inglaterra i Estáus Uníus tienin pol mar, aginalu i…

--   Solu quean España i Portugal.

--   ¿I acullá d´España? –inquirió.

--   La Sierra Gata. ¡Corderu benditu!. Palraré culas casas grandis.

--   Mos hazin farta genti de güen achegu.

--  Si ahtuamus  apriesa, endenantis que córrasi la enformación, poemus mercal dalgunas minas a güen preciu i landeal otras nuevas.

 La China hue unu delus prencipalis proveoris de mineral p´Alemania, peru cuandu declaró la guerra al Japón, dehó de selvilu.  Pol mar tamién compricosi el suministru a l´Alemania, polque la terribri i temía flota naval de guerra ingresa, Royal Navy, teníasi alelta a cualquía mobimientu nesti sentíu, arrebluha pola flota lus Estáus Uníus d´América qu´apricarun  políticas de broquéu económicu o “Economic Warfare” i de ajostigamientu, Navycerts”, que premitían zingal lus barcus emburacáu cun material sensibri a lus sus planis bélicus.

Solu quea el suministru pol tierra dendi Europa, i quien mehol  qu´una aliá cumu era España que disponía d´empresas dedicás a la estración del preciáu mineral. Anti la güerti demanda, registrárunsi más de cien compañas. 

Lus aliáus reacionarun anti la postura d´España conel corti del suministru de petroleu durante cuatru mesis. Estu obrigó a l´usu delu acutáu i, encrusu, ehpeculosi cula posibiliá de derrocal al réhimin de Francu. Peru nu hue assín, pos anqui Francu, el su réhimin i la Falangi nu son l´agráu del gobielnu delus Estáus Uníus d´América, sigún di e l´estoriaor catalán Joan María Thomás: “nu están abocáus pa hazel na de na pa derrocalu, pos nu ven un recambio claru i temin que la URSS güelva a sel enfruyenti nuna hipotética güerta dela Repúbrica”.

Esti estoriaor escrebió el libru entituláu “La batalla del wolframio”. Tratasi d´un estudiu sobri las relacionis lus Estáus Uníus cula España, enus tiempus del Heneral  Francu. Añus enus que Noltiamérica palticipó ena II Guerra Mundial, entri el 8 de diciembre de 1941 i el 14 d´agostu de 1945. Encluyi, amás, un epílogu que alcalça asta 1947, añu l´agarri dela Guerra Fría. La batalla del wolframiu hue la más emportanti dela guerra económica, librá polus aliáus i lus naçis na Península Ibérica” (1)

L´ocupación la Francia polus aliáus cortó el suministru wolframio a l´Alemania i anqui, una vez fenecíu el conflistu mundial, continu la venta mineral, lus precius caierun en picáu. Nu púusi acontinal cunestu que dalgunus huchearun cumu la primera bulbuha económica ehpañola, lu que produhu el paulatinu emprobicimientu del  país asta la llegá del balón d´osigenu que supusu el Plan Marshall.

Nu ehtanti, la maior reserva de wolframio topabasi en Portugal. España abía chiqinas esplotacionis en Galicia, Salamanca i Estremaura, esgotás las reservas de Tornavacas (Caçris), al sel más intensa la estración del mineral.

Ca país juegó las sus cartas, cumu quisu i púu, enesta emportanti guerra económica librá polus alíaus i lus naçis na Península Ibérica. Lus aliáus relidarun compras preventivas cunel ohetibu d´encarecelu i obligal a l´Alemania a desperruchal grandis cantiáis de dineru. Lus´alemanis efetuarun compras masivas cuna intención de fortaleçer el su armamentu.  La ayúa al realmi hue tal, p´Alemania, qu´el su embahaol en´España afilmó que: “el wolframiu es pa musotrus praticamenti lu que la sangri pa lus españolis”.

Estu suponi una güerti indición económica pa España. Las ehportacionis ehpañolas de mineral hue un tantu reducía en 1941, p´alcançal un güerti crecimiento en 1942 i 1943 i una caía considerabri en 1944. Lus precius, hincháus pola especulación, siguiérunsi vertiginosamente i, delas inicialis 7.000 pesetas por tonelá de 1941, llegosi a las 330.000 pesetas de 1944. Las esplotacionis en Sierra Gata, lu juerun asta 1957.

Poltugal, declaró tamién la su neutraliá nel conflitu, a pesal que dalgunas las sus colonias juerun enristrás polas tropas japonesas. Comuelgú la defecurtá de nu poel  hazel assuntu cuna demanda wolframiu pul vigiláu mar, sinu lu era pol me de Francia i España. 

Poltugal hizu un acueldu cun Inglaterra, pul que ca unu apoquinaba lus produhtus adquiríus, cuna monea propia de l´otru, nel casu déficit comercial. Estu premitió el dobri juegu de poel mercal el mineral tantu a la citá Inglaterra cumu a la enemiga Alemania. En defenitiva, supusun grandis ingresus pa Portugal asta el puntu de consiguil  superávit económicu.

A la mesma ves, Poltugal hue pelmisivu cunel contrabandu de wolframiu que efetuabasi a minas españolas que lu merchaban cumu si huesi un produhtu propiu, asta que acabaiçu e l´añu de 1944, la presión aliá, obrigó a una maior vigilancia, reduziéndulu considerabrimenti.

  1. Thomás, Joan María. “La batalla de wolframio”. Edicionis Cátedra. Madrí 2010.
  2. Afotu. Portá del libru “La batalla del wolframio”.

Cosinas de la nuestra Sierra. Minerinu,minerinu (II)