viernes. 19.04.2024
La opinión de
Ismael Carmona García

Ismael Carmona García

Ismael Carmona García (Badajós, 1986) es Presidenti del OSCEC (Órganu de Siguimientu i Cordinación del Estremeñu I la su Coltura). Licenciau en Filología Crássica pola Universiá de Estremaúra. Professol de latín i griegu. Ogañu, archiveru monicipal. Envestigaol i gramáticu del estremeñu. Escrivienti delas bitácoras “Cúyu pan esgarras?”, “La Bellota Literaria”, “Las Vegas Baxas” i “Lengua estremeña”. Cantea pal estremeñu autoris latinus i griegus. Da chalras a tentu del estremeñu. Participa en el Rincón Extremeño de Radio Unión Catalunya i escrivi semanalmenti nel Periódico Extremadura.

El alcornoqui contra el desiertu

Enos mis viagis por Estremaúra ei teníu la suerti de dal quasi que siempre con viejinus amablis que me sabin endilgal las...

El estremeñu tien vos i música

Quandu Zbigniew Preisner compusu una delas bandas sonoras más conocías dela estoria del cini, encruyó unus...

Quandu Viriatu juegava a fubu

Quandu el poblema que más precupa ala genti es si tuvun que sacal roxa o no o quandu un puebru puei paralizal-si porque jugan dos...

El dindán polos robris

Nel Barrau envenenarun unus robris secularis. Qué desmirau el ambienti i quántu apopu pal ergullu! Oi pagarun los robris el nuestru disloqui, amañana... qué sabemus allá! 

 

La conquista nel tiempu de vagal

Dizía Maquiavelu "è un desiderio veramente molto naturale e ordinario quello di voler acquistare". D'essu...

El braçu compresibli delas andas

Las prossecionis recuerdan la muerti i renacencia enos estaribelis, peru traspuestas i sacás del ambienti verdaeru que la celebración dela primavera dessigi, pos el cantíu delas andorinas s'inculta ena escuriá dela nochi afogonau polas trompetas

El animal umanu

Avía enos antiguus un respetu i un valoreu del ambienti comparanti con el que tenía con él propiu: sabía que las presas enas comías eran escassas i que del suelu i del arvu comían los animalis tós

Los puertus dela Raya del sul

Estas semanas atrás los canalis informativus apregonavan que qué poía passal si Uelva huera la tercel provincia...

Los saboris dela lengua materna

Amigus letoris, asseñalai esti día enas vuestras agendas i enos calandarius del mobi: 21 de hebreru, Día dela lengua materna

La muerti delas especiis

Vivimus ena espurguiña del iperónimu, que joreandu, quea comu grancias la nuestra riqueza i guarda ena troji el granu estrangeru. Múa la corcha por prásticus i sedrá pogressu. Comi tomatis en eneru i havas en setiembri i sedrá comerciu

Quandu la tierra llora ceniza

Estamus más entreteníus quitandu la çalea del amigu, juegandu en quartus escurus o tirandu retratus paque julguin si assienta bien el vestíu nuevu mentris que se desgañota la naturaleza

Los caprichus dela Alministración

Es indinanti que los professoris suframus los caprichus dela Alministración i que los zagalis sean ratonis ondi preval los esprimentus legislativus. Mucha huerça tendremus que juntal pa sel escapás de mual las cosas. Más mesmu que p'atolerá-las. 

Te celebru, Estremaúra

Estremaúra es una tierra grandi, demasiau grandi comu pa llevá-la en el pechu, por essu dizin de nusotrus que semus desuníus: tenemus que partí-la pa poel guardá-la en fanecus drentu dela nuestra modestia o vivil varias vidas pa poel gozá-la entera

La seca, la quema i la gata

No son concidencias dela vida que aigan varius focus o que los pinus folasterus que pobran sierras i sierras estremeñas salgan a ardel a ca no ná, precisamenti quandu más descudiaus estamus, assín, por combustión espontania

Amó Dios o mundu

El xalimegu es mu golosu dendi que los gallegus lo revindicarun. Agora son la PROEL i la Sociedad Bíblica de España los que vidun que la lengua delos tres lugaris tamién sirvi pa traduzil griegu. No es el primel ententu en Estremaúra de gastal dela lengua vernácula pa esparramal la palabra divina

Los colorinis delas decisionis

Con tantas pessonas que semus es impossibli que aigan tan pocas ideas. Ondi quean essas grandis ideas que chalpiscás de sangri ondeavan enos estilis? Ondi cayó la idea de mual la mondicia? Qué passó con essa idea que saltó ena taverna entre cerveza i cerveza? Pos qué sabemus allá!

Los tamboris de Nertobriga i la coltura palas catervas

Comu tantas otras cosas que proyetan dendi las salas capitalinas, es más aparenti que, ala par que estamus a perdel la lengua materna, tamién hagamus lo propiu cona música i las tradicionis a trocu de sentil-mus refrexaus ena coltura enlatá dela España cañí que vendin alos folasterus