sábado. 20.04.2024

El Prencipinu i el Serragatinu tres añus endispués

EL PRENCIPINU I EL SERRAGATINU (T. Porras)

Aquellus vallis, arrodeaus de montañas, eran mu curiosus. Abía justu espaciu p´albergal un pedioricu i una pedioriquera. Naidi era escapaz de´esplicalsi paqué menestel puía silvil enun rinconinu estremeñu, en metá del campu, enuna tierra tan menúa, con tan poquinas casas i tan poquina genti, un pedioricu i una pedioriquera. Poía sel que esta mujel juesi asurda, sin embargu es menus asurda que lus políticus, lus banquerus, lus curas o lus capitalistas. Polo menus el su trebaju tien sentiu. Quandu abri el su pedioricu es cumu si labrara la tierra dela Sierra Gata o cumu si ayuara ala nacencia duna juenti. Quandu cierra el su pedioricu, la tierra s´endurezi i s´enseca la juenti. Es un trebaju mu lindu. Es verdaéramenti útil por mé qu´es lindu.

Quandu llega el maltis abrí el su pedióricu, aluegu lo cierra i alotru maltis lu juevi a abrir. Una ves a la semana lo abri i lo juelvi a cerral. Assín tres añus, abriendu-lu i cerrandu-lu, cumu es lu consignáu. La genti nu comprendía na de na, peru era lu consignáu. La pedioriquera, agora, ya nu sabía si essu era lu razonabri.

“Nu es que aiga muáu lu consignáu, es que nu quean recursos p´acontinal i la genti lestora i leía nu ayua conu sus recursus –dizía la pedioriquera mentras s´ensecaba el suol dela su frente conun moqueru papel-, me veu abocá a cerral i nu abril atentu la economía. Ca ves me cuesta más subil sola la laera Jálama, va más depriesa el gastu qu´el engresu i nu me quea pa dal de comel alas mis letras. Essu pa una empresa chiquinina supón un desbarajusti”.

La genti nu se cansa de didil qu´es un regalu palos nuestrus puebrus abel un pedioricu endependienti que premiti escribíus en libertá. Es cumu ansomasi, ca mañana del martis, al bentanal dela Sierra pa oreassi cona frescancia delos acontecelis d´agora i remoçal la nuestra memoria por mé delas crónicas delas cosinas d´endenantis i delos  requilorius dela estória. Se guareci, amás, una emeroteca, p´ayúal a entorrical las nesecidáis lus pesquiçaoris. Putó éstu es lu que consigui la pedioriquera dendi la juntança las letras.

Jázisi más emportanti lu dichu, enun inti enque la libertá de palrar pol mé d´escribius, arrecula entó el mundu, sigún di Reporteros sin Fronteras. Es d´acatu tenel enjaretáu un pedioricu que premiti el trabaju en libertá, sin ahurreal cumu paquí es costumbri, sin agañotal ideologica i partidariamenti, sin quear a tentu de cantear las informaciones pal enterés particular.

Hue antoncis quandu vimus bajal dos jombris jaziendu sonal lus sus guitarronis por el Picu Almanzor, tolo qu´es el monti la Candelera. Los sus cantaris eran sonis pa tola Sierra i lus pajarinus volaban tras ellus cumu si, lus cantaoris,  jueran los guitarrerus de Jamelin. Juntu a ellus me pareció ver una moça fontana que aporreandu una pandereta, sorteaba los canchalis dela Sierra.

Quandu pierdu toas las partías,
quandu duermu cona soleá.
Quandu se me afechan las salías,
i la nochi nu me deja en pas.
Quando tengu miéu del silenciu
quandu cuesti mantenelsi en pie.
Quandu se revelín lus recuerdus
i me pongan contra las parés
Resestire, p´acontinal viviendu,
me golveré de jierru
pa endurecer la mi piel.
(…)
Resestiré, p´acontinal viviendu
Soportaré los golpis
i enjamás, enjamás me rundiré.

Este diario lo hacemos todos. Contribuye a su mantenimiento

ING Direct - Sierra de Gata Digital
Nº CC ES 80 1465 010099 1900183481

El Prencipinu i el Serragatinu tres añus endispués