jueves. 28.03.2024

Voto a San Sebastián

Señó San Sebastián:

Cumu estílassi en´abondantis lugaris d´España ondi, dendi tiempu enmemorial, jazemus trocamientu votu paque entelcedas endenanti Dios, nuestru señó, i mos libris d´esta morrina que asolana las nuestras tierras, cumu ya jazisti já muchu tiempu, ya en hogazañu.

Tocantimenti a estu es lu que el votu presigui i nu algotra cosa nenguna. Lo pensé i me diji, me voi en cata d´él, anqui abrás un acarretu.

Nusotrus sabemus que es costumbri pa usalsi que, quando salbas a un puebru ajináu pola pesti, abemus que te jazel una elmita i cofradía. Assín siguió duranti la pesti que infestó Roma nel añu 680, ondi levantarun poyata cuna tu imagin ena Basílica de San Pedro. Más recientimenti paecimus una pestilenzia enus añus de 1340 i de 1492, porellu, dalgunus puebrus serragatinus jizierun elmita i mentarun cofradis, ondi iziasi misa ca día i proseción al día santu. Agora, esta costumbri siguisi enas egresias grandis, ondi va a izirsi bísperas pa la bíspera San Sebastián i, nel tu día, va tol puebru en proseción en general i izisi allí la misa maior.

Cumu antañu, son estus tiempos de guerras i jambrunas, que por toas partis van quandu mueltus inocentis sin que lus grandis paísis jagan sufríus esfuerzus  p´ayual enas solucionis, ni las egresias trasmutin la su riqueça pa palial la mucha neseciá i lus muchus descalentonis.

Abemus viviu tiempus prosperiá ondi, pola luta lus jornaerus i jornaeras, abíamus aconchabáu aventajas i drechus que creyíamus nu se mos poían mual. Pu bien, decá que una terribri pestilenzia á assolanáu esti nuestru país, án desfaratáu i desgalazáu, enun poquinu tiempu, to lu ganáu duranti añus, sin que na de na aiga poíu evitalu.

Es ciertu que una gran crisis arrila la umaniá, i píu mos libris d´esta pesti. Poressu avemus sufríu nel silenciu i resisnáus al recorti lus salarius, i delas emprestacionis l´estáu bienestal, peru, regorçandusi d´esta abominabri crisis, las nuestras gobernanças pretendin ajorralnus daquellu en que, a lus probis, mos va la propia desistenzia i mos chamba la vía.

Na de na, señó San Sebastián, píin a lus ricus, a lus poerosus; to pa lus probis. Más bien, pol un dizil, apañan a lus probis pa dálsilu a lus ricus. Es l´estoria del Cabrerín, pallí pala Sierra de Monfragüi, si es que á esta estoria puierasili dar la güelta, cumu dassi la güelta a lus calçetinis. Decá vezis, lus ricus son más ricus i los probis semus más probis.

Pongamus porun parecel. Ena España ai muchu paru. Jasta agora lus trebajaoris poíamus dil tirandu cunas perrinas que mos dan porestar dessempreáu, peru to estu, al cabu de dos añus, feneci. Abemus d´enrrecurril, antoncis, a unus sussidius d´ayúa que son míseris. Lus más án acuyíu a lus sus pairis, pensionistas, pa poel dal comel a lus sus ijus. Agora la genti más edá tien que jazel assuntu d´ijus i ñetus. A lus que tien la chiripa de goçal dun trebaju les quitan perrinas del su jornal i les quitan tamién las sus pagas estraordinarias. Lus jornalis son, por ca vezis, más escassinus i to está más caru. Abemus perdíu lu que agora chamasi, poel asquisitivu, i mucha genti de bien, que queasi aorza, vessi cumu un jenu p´aconllegal jasta el acabaeru del mes i pa dal de comel a lus sus ijus, sin na ena dispensa. Pu entoavía los poerosus izin que es pocu, que ai que abajal más lus jornalis i filmar contratus sin seguriá nenguna ni emprestacionis. Estu nu pue sel, señó San Sebastián. Es menestel que lu engargallis denseguía, pa que nel mundu agilemus tos cuna cabeça arta i la ilussión colestiva.

Otru paecel, señó. Ai unas gentis güenas i onrás que mercarun una casa, por abel un techu andi dolmir al sombraju delus fríos i las tormentas. Quearun jartetis i ergullosus, pu era lu que abían endentru dela su probeça. Pu lus án echáu della. Án aconllegáu unus guardias i les án dichu que, pola ordin dela usura delus bancus, tieninsi que dil i lus án dejáu tiráus, veleí, enas callis, cunas creaturinas arriciás frío. Menus mal que tu, ena tu sabia santiá, les ás mandatáu a la señá Ada Colau, pa que les jechi una manu. ¿Lu, por qué la ás mandatáu tu?, ¿o nu?. Lus poeosus s´án queáu cunas sus casas pa vendelas i quealsi cunas perrinas i amás lus probis desajuciáus tienin que seguil apoquinandu. ¿Lu, estu nu es pa que tu, santu señol, cramis al cielu?. Tomatilu a tranquiju.

Otru paecel más, señó. A otras gentis tamíen güenas i de güen gestu, que abían unas perrinas jorras enus bancus, frutu del su trebaju i dela su fatiga, quitarunsilu. Les dijun que lu entraran en acionis que chaman preferentis i en unus sellus que nu valin pa na de na. Lus engatusarun i quearunsi cuna sus perrinas lus poerosus. Son tan avariciosus delu ajenu, señó, que si tú estuvieras entri musotrus, escapazis serían de quitalti jasta las frechas, nu pa jorrarti doloris cumu lu jiziera la santa Ireni, sinu por si éstas tuvieran baloris.

Abíamus un sistema meicu que, siendu la envidia de tos los sistemas de salú, lus grandis paísis del mundu mandaban embajás pala su estrucción i peían infolmacionis del su funcionamientu. Querían copialu i ponelu en marcha enus sus lejanas tierras. Ellus sabin, i doi fe de verdá, que golvía a lus maletus, ruchus, i que curaba lus andanzius antis encrusu que embocaran.

La pesti, señol San Sebastián, cebosi nél, cumu cebansi lus mosconis cuna miel, i nu está queandu títari cun cabeça. Trancan centrus ospitalarius i quitan meicus, cirujanus i prasticantis, nesezarius pala nuestra salú. Agora abemus que apoquinar las boticas, que  enantis eran abati baldi. I diju yo. Están golviendu enfermeais relindás i ai maletus i bardáus que nu puein apoquinar la su asistencia. Nu jarteti con to estu, mos quieren quitar lo púbricu pa conviársilu a lus poerosus i jazel-lus del mar i arena. Mieu abemus de golver p´aquellus ospitalis de probis solemniá, ondi curabansi pola cariá delus puebrus i las fundacionis, ondi to era cochinu i míseri i mos daban lechi de burra. Una gran marea branca vigila que estu úrtimo nu aconteça. Tú que eris una gramática parda, precura interceel por musotrus i nu dejis que naidi tiri pal monti.

A lus nuestros maioris, que muchos d´ellus dan comel a ijus i ñetus, les án dichu que s´orviin delas subias dela su pensión cumu  s´estilassi antañu, i que, amás, tienin que apoquinar las meicinas que enantis ostenían de baldi. A dalgunos puebrus quitarunli lus centrus salú, menus mal que juerun patrás cunu del pagu delas ambulanzias i delas boticas palos maletus crónicus. ¿O nu?.

Las nuestras gobernanças jazin leies i obras que nu les´abemus peíu i musotrus nu creyemus que sean sordus, ni que estén locus, pues es genti estruía, cuna cabeça sobri lus sus ombrus. Chambiarun la ley d´estrución toa entera, liqueamenti para ponel una asisnatura dela religión católica. Que nu digu que nu este bien, señó San Sebastián, nu me entienda de respajilón, lu que passa es que queamus enun país aconfesional ondi tamién van al cielu, veleí, lus judius, lus maometanus, lus evangelistas, lus molmonis, lus asnósticus i lus ateus. En cualisquia casu nu jazi farta chambar toa una ley, solu pa ponel una asisnatura i mermal otra que se sostriba enus drechus umanus, a nu sel que lu que preténdasi sea la comenéncia dotra classi estrución susvencioná, que tamién la apoquinamus entre tos. Velequí, ás d´estar orejivivu a quando igan, marea verdi.

Quierin privatizalu to. Lus poerosus quierin jazel negociu de to. Ya apoquinamus porel agua, pu agora quieren cobrar pola sangri i, en quanto puean, se me jazi que porel airi. Ospitalis, colegius, centrus curtura… to privatizasi, i jechu estu, Santa Rita, Rita, lu que dasi nu se quita.

Nu se m´entra pa la cabeça, señó San Sebastián, óndi aballamus a dil a parar cuntó estu, peru siguro que na güenu trai consegu. Nusotrus lu que izimus es que, si queamus jatetis cunu que abía, a quentu de qué quierin chambar las cosas, nu es mejol dejal-las cumu están. Por essi misterio te píu intercesión, peru ties que sel cumu el jabegambri.   

Agora las gobernanças izin que to va bien, que la economía s´está reguilandu, peru nusotrus te izimus que estés alpertu, señó San Sebastián, pu s´avezinan tiempos elestoralis de promesas i bonanças.

Ten cuyáu cunu que ai poraí. Musotrus, que entoavía nu barruntamus nenguna mejora enas cosinas que avemus mentáu, quando juímus a reclamal la nuestra parti de la salía de la crisis, una gobernança la Nación, que paecía un chajurdón sin puerta, meyu mochu, mos aventó conviándumus a una cajina de Emanems (M&M´s), i nu puressu queosi pombaju la mesa. ¡Conchu! –le iji queáu a media bellota, cumu un ñu ciegu-. ¿Agora lus poerosus convíais a Emanems?, assín nu vos entrilláis. Musotrus pensamos que nu se mos emprea essu, pu mos cuestan muchus jironis ganal las nuestras perrinas i agora andamus fartus dellas i nu se mos pue aprical aquel dichu: del arti dela gobernança es la disimulança.

Con to lu dichu, me callu ya, que ni quieru echal la loa, ni quieru sel jellondu, ni chocallu sin badaja, ni idil cosas que nu queru. Arrejadimi pallá pa nu sel una aspecie de aguzalapi.

Voto a San Sebastián