L´ elmita i la mujel d´escuru (II)
Pol qué se quea tantu tiempu la María Dativa endentru l´elmita?. Sedrá polque reza, ja una barriera, jondea la fusca, avía la túnica al Santu…?. Es mu debota, la María Dativa, al Corderu, cumu si juera ella un bembru duna frelía. Ai más´elmitas nel puebru, enque ella tien querencia por´esta