La parroquia Nuestra Señora del Buen Varón de Hoyos acogerá un recital de la Coral Cauriense
El concierto tiene carácter benéfico y la recaudación será entregada al Ayuntamiento soyano
El concierto tiene carácter benéfico y la recaudación será entregada al Ayuntamiento soyano
A petición del Grupu de Diputaus "Estremeñus", el presienti dela cámara autonómica á chamau al presienti del Órganu de Siguimientu i Coordinación del estremeñu i la su Coltura (OSCEC), paque, pal día 23 de marzu, palri anti la Comissión d´Educación i Coltura del Palrramentu d´Extremaúra, sobri el planti astual i dal norti delas lenguas vernáculas: el ehtremeñu, a fala i el portugués raianu
En un principio esta subestación, conocida como la Casa Vieja, se construyó en el Camino Viejo, siguiendo la pista del Coto, cerca de las pilas de la Fuente de los Judios. Se dio la circunstancia de que accionistas de la minicentral eran dueños de una fábrica de harina en la localidad de Hoyos, que se servia de la producción de energía eléctrica de aquella
Una ves que Felnandu ajincó ala selpienti las sieti cabeças, jue en cata dela su gelmana i del amol desta, el giganti Canchal. Era la su entención jazel gabilla cunellus i tamién convial-lus ala su boa. Peru, velequí que, ena su abentá, un novu presonaji cuelasi ena estoria pa quitali monta a aquel entrepiu muchachu.
Nel su cumprimientu, por Juan de Práu i Láçaru, cumu tal escrebanu l´Ayuntamentu l´Acebu, saco-si l´alchibu, enque allaba enssientu, una copia en´onci fojas útilis, sisnás i filmás de don José dela Cueva i Práu, escrebano dela ciá de Prasenzia, dela estrución espedía nel añu pasáu de 1713, po´lu correspuendienti a lu que debin guipal las justicias, enus´arrepartimientus delus´aberis rialis.
Quandu Felnandu chegó a la gran ciá, aquellu paezia que veníassili p´arriba. Nunca enjamás guipó tanta genti arrejuntá yendu dun sitiu pa otru, ni tanta casa juntu a callis de tan güen anchol. Abía de to: juglaris, poetas, melcaeris, ciegus de romancis de coldel i mil cosas más asmirabris que montonabanssili ena su cabeça i nu poía ni describil. Jechó una guipaina a cumu la genti dançaba alreol varias fogueras esparramás a lu lalgu las callis, peru las sus caras más que jolgoriu denotaban cieltau angós, descalientu i ajuncu
Oi voi a cuntarbus l ́estoria de cumu el pairi frai Franciscu de Santa Catalina, definiol i procuraol dela probençia San Gregoriu Masnu de Cilipinas (Hilipinas), píi que déssili lus papelis pa embalcá cun cincuenta i seis relihiosus franzihcanus a essas ihlas, cuia lihta presenta frai Alonsu de Garrovillas, cun nazencia en ́Algarrobillas (Garrovillas), obihpáu Coria
É esti un segundu capítulu que rejundi enu que sos conté, unus diínas patrás, sobri el ehcuqui papelis nel Alchibu lu s´Oyus. De quandu el escrebanu, Manuel las´Eras, é nombráu recehtol la Rial Chancillería Vallaolí, paque acúa a lus´alchibus en cata infolmación, sobri cieltus ocumentus nesezarius p´esclarecerl el preitu acontinu contra lus nobris del lugal l´Acebu, por negalssi a pechal emponíus.