jueves. 28.03.2024
COSINAS DE LA NUESTRA SIERRA

1765. Lus nobris l´Acebu nu quiein apechal

Del día 2 de diciembre de 1765, abemus cohtancia l´emprencipiu dun preitu litiháu pola Hustizia, Rehimentu i Ayuntamentu l´Acebu cunus ijusdalgu del dichu lugal, sobri la negatiba  destus úrtimus a apoquinal pol ciertus repartimientus

 

Nobris ena Edá Meya
Nobris ena Edá Meya

Menúa hentina abemus lus veçinus pecherus l´Acebu cunus veçinus ijusdalgu pol negalssi, estus úrtimus, a apoquinal palus gahtus origináus polos repartimientus de casas capitularis, fornus, caminus, pueltus, huentis i demás cosas púbricas i del común.

Puessi  entendel qu´estén libris de ciertus trebutus i, encrusu, essentus de servil cunel su ehfuerzu enas tareas que son más desagradabris, peru desfrutan delas prehtacionis del común delus veçinus, igualitamenti que musotrus. La Lei, que ya de pol si mesma mos´emponi la maioría delus empuehtus, nu debi, a muestru huiçiu, premitil qu´inibanssi de contribuil enus hustus repartimientus pa las´obras nuebas i las sus  composturas, pol muchu quellus igan qu´están essentus pola su nobreza. Lu que nu pue sel é que, entre tos, nu jagamus gaviya dellus, i essu que son unus poquininus.    Lus´arreparus delas Casas Capitularis nu puen cael sobri la una palti. 

Bien qu´acuín ellus pa peil reconozassi la su husta idalguía, quandu les correspuenndi  i l´ai. Cumu acúin a tomal agua delas huentis, las mesmas qu´izin sel essentus ena su compostura i mantenimiento.

Acasu ellus nu gustan transital i mercaear cunus prouhtus, lus sus molinus i güertus, porel caminu Gata, atravesandu el puenti Escurial, u llegalssi asta el pueltu real de Perosín cunus sus cochinus i ovehas, acorriendu la cañá real Jálama i la cañá real Gata, quandu acontecissilis, u recibil sal i pehcáu, tras bajal lus´arrierus porel pueltu, trassegandu porel puenti dela carrera a la Ciá.

Nu danssi quenta delu emportanti qu´é el abahtecimientu de sal pala salú de tos lus veçinus i veçinas del puebru i de la Sierra Gata, i pa salegal las´obehas. Pu tamién el su consumu i trespolti suponin un gahtu pa tos, del cuyu repartimiento nu quierin palticipal lus nobris, polqu´izinssi essentus. Al muestru pesal les´izimus que si las salinas, estén arrendás u non, son rialis, i si s´apoquina alvara polcá cupu, é polque el Rei, que Dios guíi, quísulu assín. Ellus apetallan que son essentus. Assín mesmu é emportanti, pa la salú delas presonas, el consumu pan, peru pa essu premeru abemus de componel, entre tos, los fornus del común i nu echal que se hiendan pola calol i la desidia.  

Enus sus pensaris cavilan lus nobris, quandu están pirongus, qu´enjamás van a cael malatus, peru en quantu barruntan andanziu ehmechan calli embaju, en buhca el meicu, que creinssi criandu jortiguillas. Tienin más mieu a la enferméa lus ricus que lus probis. Musotrus abemus conocenzia de remedius caserus i, cun cualquía yelba delas qu´envernecin dessahenas nel campu, mos precuramus un curaeru, polque semus, cumu quien di, saludaoris. Peru estus señoronis tien que hucheal al meicu pa ca molehtanza, pol mu chiquinina qu´esta sea i él tien que dejal de jacel lus sus menehteris p´acuil a las casonas a echal sanguihuelas. Nu danssi cuenta qu´essus bichus son sangrinarius  i nu jazin sinu chuperreteal la sangri asta queal-lus garetus i ehpiritualitus cumu hinetas.

¡Güenu!, pu a pesal de to estu, aconllegá l´ora dela verdá, nu quien ayual nel pagu del salariu, que tienissi bien ganáu el meicu con to esti bregui. Izin que Su Mahestá essimiolis de tal cosa i qu´apechemus musotrus, que pa essu semus veçinus pecherus del estáu heneral. I mos atosigan conque si assín quísulu Dios i que, cunesti ahincamientu, aterazó el mundu entri hombris pecherus, que son lus qu´apoquinan, i veçinus ijusdalgu, del estáu nobri, que vivin p´aquí sin jazel na, andandu de retozus, más alegris qu´unas pahcuajelas. Nu ai horma d´azel-lus entral en verea

Musotrus l´izimus que dessu na. Qu´el Rei, muestru señol, é un mandilete de Dios i, poressu mesmu, dista leyis zabihondas i juhtas sobri renglonis restus, paque, en dalgunas cosas púbricas, seamus tos igualinus. Belequí, nesti lugal i comalca, el que tien nesezía de pasal porun caminu, apecha. El que quiel cruzal el ríu porel su puenti, apoquina. El que subi un pueltu, ehcoti. Polque aquina, si nu s´ayúa al salariu el meicu, nu echanssi las sanguihuelas, anqui las ehpichin de se, qu´estamus mu rancius de tantu parásitu i tanta garrapata.

Antoncis mos huchean prebeyus i minan a la autoriá, al bien i a la utiliá del común, enque semus enteresáus lus unus i lus´otrus, jaziendu púbrica jahtanzia deque, pola su nobreça i prebilegiu, quean exentus de to i sinu que venga el Rei, que Dios acobihi, pacá, a quital-lis agora lu qu´endenantis conzeió. Quandu portó estu, en manea dalguna, puen dalssi pol´ofendíus, pu son ofidius de común reputación i ehtimación d´onoríficus i atehtimoñalis con que tomanssi atranquihu nel´Acebu, cumu en toa la Sierra Gata.

Peru el cogolmu detoás l´acabossis, é que, genti de comuñón diaria, hombris i muheris qu´ocupan lus mehorinus banquiyus ena parroquia i lus mehoris sitius enas prosecionis, mos digan agora que nu quien selvir lus´empréus de recestol de bulas, ni dela fábrica dela egresia de Nuestra Señoa delus Ánhelis, ni del hospital de probis, ni ta siquía delas´ermitas de san Blás, santa Bárbara, san Andrés, san Sebastián u san Juan Evangelista, cuyus encalgus son púbricus i onoríficus. 

A to estu llegan sin´embalgu d´estal comunicá a lus veçinus del estáu nobri, dendi tiempu ynmemorial a esta palti, la metá del ofidiu de repúbrica. Pu s´escusan tamién a seguil-la, jaziendu quela depositinssi en presonas del estáu heneral, causandumus grabis perhuicius i inhustas gabelas. Musotrus,  jaziendu casu a muestrus pensaris, nu mos cansamos d´izil-lis  que lus empreus de remúbrica, lehus de peljudical-lis, miran prencipalmenti a  conserval i a engrandal la su regalía.     

Musotrus, jaziendu cielta i verdaera relación, venilmus iziendu qu´en l´Acebu, al´igual qu´entó lus puebrus la Sierra Gata, é pláhtica i cohtumbri mentalssi polus Capitularis, emprincipiandu ca añu, quatru presonas delas más´abilis i distinguías del puebru, pa ehecutal lus repartimientos delas rialis contribuciones a que son contribuyentes lus veçinus del referíu estáu nobri, igualitamenti que lus del estáu heneral u pecheru. Nu ehtanti lu qual, nel presenti añu, lus ijuhdalgu resistinssi cunel pretestu dela su nobreza i deque a ellus correspuendilis lus ofidius ca tres añus. Nu siendu de nenguna maera assín i sí quandu emprincipia ca añu, cumu abemus dejáu dichu. 

A toqui de campana i pol pregón, el domingu endispués la santa misa, combocossi a Conçehu, cumu é la costumbri nesti puebru i en toa la Sierra Gata. Queandu huntus i congregáus enas Casas Capitularis, sigún plástica, pa parlamentar i tratal lu concelnienti al beneficiu del común delus nuestrus veçinus, recaierun lus ofidius pal presenti añu en don Timotéu Alonsu Godinis, don Andrés Godinis Rodriguis i Trebehu, don Andrés Durán i Franciscu i don Juan Rodríguis d´Aru i Trebehu, cumu presonas delas más´abilis i distinguías del puebru, pa ehecutal lus repartimientos entri lus del estáu nobri.

Siendu tosellus ijusdalgu, cunel pretessto dela su nobreza, negarunssi a ejercel el ofidiu de repaltiol de rialis contribuciones de sal, salariu del meicu i otrus que ya abemus mentáu endenantis, assín mesmu a contribuil enus gahtus qur ocasionanssi enus´avíus de Casa Capitularis, fornus, caminus, pueltus, huentis i demás cosas púbricas i comunis, i de selvil enus ofidius de receptor de bulas, maiordomus dela fábrica de la egresia parroquial, delas ánimas, del´Ospital de probis i de las´ermitas de san Blas, de santa Bárbara, de san Andrés, de san Sebastián y san Juan Evangelista.

I to estu, nu tien na de contentus a lus ahtualmenti arcaldis que semus Juan Rodriguis Gorfón i Diegu Valienti Calbu i Godinis, ni tampocu a lus regioris José Domínguis, Felis Sanz Martín, Franciscu Rodrigues Ehíu i Juan Vasquis. Puressu abemus engarilláu a Cayetanu Gonzalís Picáu, qu´é Procuraol Síndicu Heneral, que preitei contra lus veçinus del estáu nobri, mentáus endenantis. Estus encalgus, siendu púbricus i onoríficus, nombranssi polus mesmus elestoris, cun´assestencia del señó Corregiol de la ciá de Coria, qu´elihin i nombran Husticias i Ayuntamentu.

Arrejuntáus  tos enas Casas Capitularis, corriendu el día 6 d´octubri del pasáu próssimu añu, preceíu repiqueti de campana, sigún prástica detós lus veçinus del Acebu qu´acuyerun cun drechu a votu i conçeju, acordarun enque píassi i demandessi hudicialmenti contra dichus nobris ondi correspuéndassi. Paellu nómbressi i diessi poel del Ayuntamentu a suhetu de reconocía albelía i cencia. Poltóellu nombramus po l´apoderáu i comisionáu pa jazel propuesta dela refería demanda, seguil-la i proseguil-la, asta su acabihu i arremati, al señó Cayetanu Gonzalis Picáu, Procuraol Síndicu Heneral del lugal del Acebu, a quien emprestamus vos, tercia i grau.

Detó lu refiríu peímus que dé y jaga fe, testimoñu de verdá i escribíu d´unifolmi distamin, cun ehcretura púbrica, al escrebanu rial de millonis, de numiru i Ayuntamentu dessti lugal del Acebu, qu´es don Ambrosiu Rodriguis Caleru, corriendu el día 2 de diciembre de 1765. Acuyin cumu tehtigus Ambrosiu Rodríguis de Prau i Caleru, Miguel Morán e Isidru Francu, veçinus tos del lugal del Acebu.

Ussasí la cráusula de suhtitución: peímus tamién, al escrebanu púbricu i numerariu de la ciá de Coria, don Santiagu Rebollu Carrascal, sustituia i suhtituyó a don Cayetanu Gonzalis Picáu, veçinu de essti lugal del Acebu, por don Isidru Bastus de Ribera, Procuraol Agenti ena Rial Chancillería de Vallaolí, paque compadeza anti lus señoris Presidenti i Oyidoris della. Son tehtigus, don Juan Fernandis, Nicasiu Caleru i Matías Gallegu, desta veçindá.

Tehtu orihinal dessti autol basáu ena Ehecutoria del preitu litigáu pola husticia, regimientu i procuraol síndicu heneral del lugal del Acebu (Cáçris), conus ijusdalgu dichu lugal, sobri negatiba désstus úrtimos a apechal contribucionis. Acebu. Cáçris. Hijusdalgu 1767-1810. Menesteriu de Curtura. Gobiernu   d´España. Archivu dela Rial Chancillería de Vallaolí. Rial Audencia i Chancillería de Vallaolí. ES.47186. ARCHV/1.8.1//REGISTRO DE EJECUTORIAS, CAJA 3323,1.

1765. Lus nobris l´Acebu nu quiein apechal