jueves. 28.03.2024

COSINAS DE LA NUESTRA SIERRA La Jesa el Fresnu (II)

Namás emprincipial a palrar dehó claru que la sentencia defenetiva da polel licenciáu don Franciscu de Montarvu, pola que condenarun a lus veçinus arrendatarius paque nu labrasin la Jesa Boyal, que tenían juntu al Fresnu, i a dalgunas penas pecuniarias, era inhusta pos el Conçeju Gata ubu drechu d´apostar i apostaeru

Cuantis qu´el jue ubu sentencia contra el Conçeju i veçinus de la Villa de Gata por roçal la Jesa el Fresnu pola premera ves, esti Conçeju Gata l´apeló.

Ya idimus en´antiriol escrebíu que lus veçinus de Gata i Calçailla, que tuvun arrendá la Jesa, sin premisu i llicencia hizun rastroheal las jaras, las matas, lus cardus i las malas yervas, pa endispues sembrala, sin dehal erbecel ni secal el pastu palus ganáus que trasuman, sigún la sentencia da pol el jue Montarvu. 

La Jesa Boyal del Fresnu hue aconchabá cuna de Jarallana i cuna de la Moeda d´Arriba, pol merca que hizu, a la Mahestá del Señó don Cilipi II, el Conçeju Gata. Hazía malcu cuna Aldea el Fresnu, ena su vera, que aluegu hue despobláu pola causa de las guerras. (1).

La Jesa el Fresnu era pa regorçal polus veçinus la Villa de Gata, pol pretenecel a lus sus propius, o al menus essu estuvu enus sus pensaris, i nu supun entendel polque lus querían avental d´allí, assín qu´el Conçeju d´esta Villa s´aprestó a la su defensa i a la de lus sus veçinus i arrendaoris, eno que mehol lu supun hazel, panu perder las sus tierras, i lu hizu por meyu del Procuraol Antoniu de Perlinis.

 Mos relata el estoriaol Domingu Domené, maehtru nesta materia, ena su estoria de lus puebrus de la Sierra de Gata, que nel añu de 1575 merca el Conçehu Gata la Jesa el Fresnu pol 5.000 ducáus, que eran 1.875.000 maravedís, la mesma cantiá que abía ofrecíu el duqui d´Alba. Comu el mentáu Conçehu queosi esquilmáu, pos n´ubu tan elevá cantiá perrah, pidiolu emprestáu a don Juan de Figueroa, a doña Isabel de Parés i a la ingresia parroquial, qu´estava pa cohtruil. Entoavía tuvun ganas los veçinus Gata pa dal al Rei 50.000 maravedís pa la guerra Flandis (2). 

Nu siendu possibri el pagu de to lu que debíasi, el Rei ubu de dal el su premisu p´arrendal le metá la Jesa la Moeda, la meta la Jesa Boyal i la meta la Jesa el Fresnu (1).

Velequí pol´ondi emprincipian los líus, pos el Conçehu la Mehta dirá endispués, nel preitu del que abramus, qu´el Rei solu diju que s´arrendara la meta la Jesa pa pastu i nu que roçarasi, ni rompierasi p´aluegu ponela en sembraúra, peru nu quieru adelantalmi a lu que vos quieru cuental. 

Nel Catastru Ensená (1753), mos dicin lus veçinus Gata, que la Jesa el Fresnu tien una capaciá de quinientas fanegas de monti artu i baju i crasifican las tierras cumu de tercera caliá i aluegu acaban i diçin qu´es pastu i monti artu i baju i que la tien arrendá pol 2.700 realis pol ca añu. Polque l´Aldea el Fresnu, que hue barriu, arrabal la Villa Gata i entoavía goza la su jurisdición, tien 2.500 fanegas de tierra, que é lu que jacin tos arrejuntaus el su ehíu, otru ehíu de la Multa o la Moéa, lus baldíus la Moéa i la Jesa el Fresnu. Nen 1753 lus sus veçinus iban pacá i pallá pol una verea que llevaba  de Villasgüenas a la Jesa el Fresnu, pol un lugal que mentarun cumu Valli del Hambri (3).

El preitu hue apeláu anti la Real Audencia de Vallaolí i ehpetasi anti el su Presidenti i lus sus Oyidoris. Ubu hazel letura d´ella don Baltasal Leonaldu, en nombri del Conçeju la Mehta, anti escrebanu púbricu.

Juan Gil de Cogollos, escrebió del Rei, que ubu suhtituil a Juan de Jerés, tamién escrebanu de Su Mahestá, lu filmó i dio fe de verdá ena ciá de Vallaolí a onci días del mes de juliu de 1619.

Nel día 3 del mes de juniu de 1619, hue don Antoniu de Perlinis, Procuraol que ahtuó en nombri del Conçeju de la Villa Gata, quien hizu una parlamenta que hue mu abía en gestu, pol sel hombri d´albeliá i buen achegu.  

Namás emprincipial a palrar dehó claru que la sentencia defenetiva da polel licenciáu don Franciscu de Montarvu, pola que condenarun a lus veçinus arrendatarius paque nu labrasin la Jesa Boyal que tenían juntu al Fresnu i a dalgunas penas pecuniarias, era inhusta pos el Conçeju Gata ubu drechu d´apostar i apostaeru.

Nu poían condenal al Conçeju Gata, diju el Procuraol, polque la Jesa era d´esti Ayuntamentu i ubu labol de mu oñagazu al menus ena palti que lus veçinus de Gata i Calçailla hazían sembraúra dissantu. N´ubu nunca pena dalguna a la su voluntá polque, encrusu quandu nu lu hue, ubu licencia i facultá pa poel labrala i arrendala pa pastu i labol, lo mesmu la Jesa que lus sus ehíus.

To estu era, acontinu el procuraol, polque la Jesa tenía un çensu de 7.000 ducáus de prencipal que lus ubu tomáu el Conçeju Gata pola Jesa i lugal del Fresnu, su aldea, cuna idea de selvilsi i hazel usu d´ella, que tenía ahustáus el duqui d´Alba. Entretanto que nu apoquinara, redimiera i desquitara el citáu censu to enteru, podía usarse de la licencia i facurtá i ena su virtú labrar i arrendar el pastu i labol de la Jesa el Fresnu i las algotras jesas que el Conçeju Gata abía i cunellas lus sus ehíus i lus sus télminus. 

Si la Jesa el Fresnu nu juera síu labrá i bochá i estuviera posia dalgunus añus, criasi muchu monti baju de jaras, otras malezas i fuscas que son mu dañosas i empedíasi i sedríasi estorbu i esperdiciu pal pastu i regorçu de la yelva, bellota i algotrus frutus que estandu limpia regin lus bueyis de labol i demás ganáu de propieá del Conçeju Gata, campusinus i arrendaoris, amás de la leña en vuelu de las arbuleas.. 

Assín puei agora idil qu´él abel labráu i sembráu, el Conçeju de Gata i lus sus veçinus i arrendaoris, la Jesa, nu solu nu abía síu dañosu o perhuicial al Conçeju la Mehta, sinu de mucha utiliá i probechu pa tos, ya que pue assegural que estandu, cumu ella estaba, montuosa i ciega zalzas i malezas, que en poquinu tiempu criaba, nu poía selvil pa na.

Nu entendíasi polque el Conçeju la Mehta hazía preitu pol una jesa de la que nu tenían regorçu ni probechu, pol nu estal comprendía enas Comisionis que traían lus Alcaldis Maioris Entregaoris, polque era Jesa Boyal pa lus ganáus de labol de la Villa de Gata. 

Cun esta parlamenta piió i supricó rebocasin, supliesin i enmiendasin la premera sentencia, asolviendu i dandu cumu libris al Conçeju Gata, veçinus d´esta Villa i labraoris Calçailla  de to lu que pedía el Conçeju la Mehta. I amás, que le hueran devueltus, a aquellus, to lus bienis i maravedís que les ubun lleváus, declarando poer labrar i arrendal a pastu i labol, sin pena dalguna, la Jesa el Fresnu, en to tiempu o polu menus hasta que aigasi pagáu i redimíu pol enteru el censu de lus 7.000 ducáus i to lu que polesta causa ubiera. 

Hizu mella la parlamenta del Procuraor la Villa de Gata. Assín el Presidenti i Oyidoris de la Audencia de Vallaolí dierun el preitu pol acabáu i,  tras el prazu de preba, ubu sentencia defenitiva.

Nel preitu que es entri el Conçeju i veçinus la Villa de Gata i Antoniu de Perlinis, el su Procuraol, de la una palti, i el Conçej la Mehta i Elmanus de él i Baltasal Leonaldu, el su Procuraol, de la dalgotra: 

Fallamus que el licenciáu Montarvu, Alcaldi Maior Entregaol, que d´esti preitu conoci ena sentencia defenitiva a que n´él dio i pronunció, deque pol palti del Conçeju de Gata hue apeláu, en cuanti pol ella condenó a essi Conçeju i veçinus de Gata en cincuenta i dos mil maravedís pol aber hechu rompimientu na Jesa el Fresnu.

Fallamus: sobri que en´esti preitu huzgó i pronunció mal pol endebimus de revocal i revocamus su huiçio i sentencia i mandamos que al Conçeju i veçinos de Gata le sean devueltus i restituíus tos lus bienis i maravedís que pola dicha razón le hubieran síu tomáus, libris i sin costa dalguna, rediman derechus d´ehecuçión. 

Mandamus que el Conçeju i veçinus de la Villa de Gata, dentro de cuarenta días traigan a poer del escrebiol de Cámara de esta causa la cuenta i razón de lu proceíu, de lus arbitrius, que pol célula de Su Magestad concediósili i hasta tantu que tengansi, quea atarugáu el rompimentu la Jesa i nu hazemos condenación de costas i esta nuestra sentencia defenitiva assín pronunciamusla i mandamus. (El doctor don Mateo de Cerecedo i Alucán. El licenciáu don Antoniu de Campu Reondu i Ríu.- A de filmar el señol don Fernandu Carrillu.- Lu cual dicha sentencia que de usu va incorporá polus dichos nuestru Presienti i Oyioris hue dá i pronunciá i mandó haziendu Audencia púbrica ena Ciá de Vallaolí a 13 días del mes de setiembri del añu de 1619). 

Entoavía quandu hue notificá enas presonas de lus sus procuraoris, i d´ella pol palti del dicho Conçeju de Gata fue súplicáu i Antoniu de Perlinis, en nombre d´esti Conçeju, presentó una petición de súprica pol nu queal confolmi cun tenel que aber preba de lu proceíu i de lus arbitrius, po lu que hizu pegañu premeru de vista i aluegu de revista.   

Amás del Archivu Estóicu Nacional, que mentaré nel su momentu, é consultáu lu que sigui: 

(1).-  “Gata. Andando por España”. www.nuevoportal.com/andando/pueblos/extrema/caceres/gata.html

(2).- “Historia de los pueblos de la Sierra de Gata”. Domingu Domené.

(3).- “Acebo 1753. Una mirada desde Sierra de Gata”. Julián Puerto Rodríguez.

Afotu.- Detalli de capusinus meyevalis.

COSINAS DE LA NUESTRA SIERRA La Jesa el Fresnu (II)