jueves. 28.03.2024

Cosina de la nuestra Sierra. Minerinu, minerinu (I)

A la mañana siguienti, mu templanu, quandu e l´airi emprincipia a golel al pan nuebu delas taonas, acuyerun a la Praza Maior. Sabían de antemanu que se chincharían sin trabahu, ni una sola peoná. Peru abián d´estal allí, anqui sólu juera pa hazel visibri, anti lus demás, que nu se rundían, que siguían en pie, día tras día, a pesal dela caía de la Sierra

Acebo. 1915
Acebo. 1915

El puebru serragatinu, entráu ena profundiá sossegá del cañahón, trancó las sus  puertas apenah una ora de puestu el sol. Acía tiempu ya que la úrtima gallina, jarta del comihcléu sobri e l´empedráu dela calli, ehcudriñó el refuhiu dela cuadra, ondi atopó cobihu sobri un delgaínu troncu de castañu, celquina del nial de paha ondi crei ascondel segurus lus sus güevus, ocurtándulus del ergullosu gallu negru castillanu, pa que nu lus ehcachi,  i de las manipulaoras manus umanas, que lus hazin relindal cumu pol arti magia.

    Huntu a ellas, una colpulenta yegua da unus bocáus a la paha enseca que nel estabru de maera amarillea, palieciendu de muelti desdi que amançanara pa la siega. El perru canelu, en duelmivela, soñarsi cuna moñúa de hazel de guarda ena casa, del cuyu amu goça, el privilegiu de la amistá. Enus chiquerus, las cabras sueltan un berréu chiquininu i el cochinu de San Maltín ruñi, incomudu cumu está, por lu pequeñina qu´es la pocilga.

Huhtu polcima la cuadra, nel cualtu grandi, duelmi e l´ama, cansá de asperal al su maríu, que nu porta pa ca, i en´alcoba contigua, lus dagalis reçan pa que al día desotru nu aiga escuela.  

    El puebru ocúrtasi del día, nu solu ensombrecíu por el anochecel, sinu tamién por el doló i las penas. La montaña grandi de Jálama, que quea tras la nieblina de jumu i agua, desprendi un oloritu a albayá que truju e l´airi, de por entri lus robris del acicati hasta el valli de la Sierra. Las oliveras dan zerullu cunus sus moracantanus troncus enrohcáus i el ehcuru cauci del ríu sólu deha sentil el monótonu ruíu dela escorrentía del agua, libri pa dilsi a otras tierras, a otrus campus.

Dos jombris, cuyus rohtrus nu pui vel, juman a desarbolao, prebocandu a la negrura dela nochi, hucheandu el atranquilu güelu delus sorprendíus murcienagus que ahpiran el jumeriu que, acaná, aventa lus insestus, posibri presa  dela su comía más arrepará.

- La guerra afechó –diju unu.

- ¿Esu é güenu o é malu? –preguntó e l´otru.

- Ni güenu ni malu, pendi lu que pasi aluego –contestó el premeru, sin coscalsi ni siquía un poquinu.

- A mi nu gustalmi na.

- Endilugu, güenu, luque izisi güenu pa musotrus nu pue sel. 

- El alcaldi, el secretariu i el cura –afirmó el segundu-, mos dijun, sin rebuhinis, que mos afiarían,… hasta que pasi el tiempu esti.

- Tos lus que pretenecimus a socieá, sendicatu obreru o paltíu gachus, abemus proscritus.

- Dalgunus gabachus colarunsi a la Falangi.

- Pasarunlas caninas. Tienin familia, muhel e ihus. Nu sabemus lu güebúu qu´é unu hasta que nu t´arrancan la qualta uña del pie o te ponin endelanti el retratu del tu ihu. ¿O te creis tu que cohean de chulus que son?.

- ¡Güenu!, dalgunus tienin las uñas delus pies cumu sachus i nu tos cohean.

- Quandu t´endirgan las ehtenaças, regilati to el cuelpu. Veluí,  aquína nu quean ensegurus ni lus de las rehechas.

- ¡Peru si ganarun!. 

- Ganarun lus´amus, lus señoronis, lus dueñus dela tierra. A lus desgraciáus, lus sin techu, sólu mos quean las manus.

- Pos si las manus son muestras, muestru é lu que mus den.

- Nu t´engrandis agora i echati de bobás, que corrin mu malus tiempus pa lus escribíus i nu está enharetáu el holnu pa bollus.

- ¡ Está bien!. Anda, pásami otro Ideal. ¿Qué palrabas dela genti de rehechas?.

- Que abrán de buscalsi el sustentu cumu l´abemus de buscal musotrus i vansi a encuentral cunus mesmus bahus holnalis i la mesma esplotación.

- Nu te lu creis ni tu. E l´amu dailis lus  güenus campus, las adras mehoritas i lus reus dehpercuíus. Pa musotrus la mielda. Quearan lus premerus en las listas obreras.

- Nu ai sendicatus que lus defiendan. Nu ai listas obreras.

- Po lu menus nu les escamocharun el pelu al rapi i a trahquilonis.

- Ni abrán de dehfilar tolas mañanas nel fusil de maera sobri e l´ombru. 

- S´engafarán de piehus.

- Esu está pol vel.

- Me cuesta hironis pensal que pueasi sel tan malváu cunus tus veçinus.

- Pu assín é, nu cabi dali más güertas. 

- Vámunus yendu d´aquí, que la mi muhel vaimi a echal lus perrus.

- Nu abemus perrus.

- Peru abemus dagalis.

- Si. No egalaçan, peru lu bien que mus comin lus joíus.

- Comin cumu un dessosíu.

    Subierun polas empinás cuehtas dela calli grandi sólu alumbrá pola blanquecina lus dela luna, cumu una rutina que ripitían desdi que la zona hue tomá polas huerzas que huchearun cumu nazionalis.

-- ¡Altu!. ¿Quién va?. –s´oyó una vos nel silenciu dela nochi.
-- Genti de pas –contestó el premero.
-- Veçinus del muestru puebru –añadió el segundu.
-- ¡Artu a la benemérita! –gritó la vos-, ¡quein presus!.
¡-- Depongan las´armas! –añadió la pareha.
-- Nu vamus armáus, siñoris –dihu el premeru.
-- Nu abemus hechu na, namás que jumal, i essu nu está proibíu –añadió el segundu.
-- ¿É que nu sabin ustés que ai toqui quea.
-- Mus dijun qu´acabosi la guerra.
-- Nu ai contienda.
-- Naidi derogó la nolma.
-- Ni levantó el toqui quea.
-- Musotrus nu sabíamus na de na.
-- Pensamus que se poía salil.
-- Os vamus a llevar presus al calabozu del Ayuntamentu.
-- Enesta mesma semana seréis jusgáus.

--  ¡Mecagüen la puta!.
-- ¿Qué pasa agora?.
-- Qué va a pasal, que son estos dos jilipollah.
-- ¿Qué jilipollah?.
-- Qué suhtu vos abemus dau, ¡eh!. 
-- Suhtu, regilami hasta el pelu i essu que voi rapáu.
-- Polque me dio la risa, que si nu.
-- ¿Qué sinu que?. Mus abéis dau un suhtu de muelti.
-- Se me hazi que vos´estáis passandu.
-- Peru nu ves que nu llevu tricolniu.
-- Yo nu veía na.
-- Yo menus.
-- Poressi misteriu abéis de tomal percaucionis,… i hazel papé, envés de dil de candanga. ¡Ala!, pol meta del meyu de la calli prencepal. É que ya nu quean callehas nel puebru.
-- Quan llenas de mielda.
-- Abemus hechu, lu que hazemus siempri.
-- Hasta que sos´entallin. Ya sabéis que ganarun las rehechas.
-- Se sentía venil.
-- ¿Qué hazemus agora?.
-- Quealmus atranquilus i asperal que despierti Europa.
-- Lu qu mos fartaba, unus güevatus.
-- Dizin que Alemania anda argu regüelta.
-- Será andanziu.
-- Apenah mos llegan noticias que nu sean interesás pol bandu venceol.
-- Mañana pasaremus la raya. En Poltugal tien que abel señalis.
-- Bien, hasta mañana. Andarbus cun cuyáu.
-- Salud.

A la mañana siguienti, mu templanu, quandu e l´airi emprincipia a golel al pan nuebu delas taonas, acuyerun a la Praza Maior. Sabían de antemano que se chincharían sin trabahu, ni una sola peoná. Peru abián d´estal allí, anqui sólu juera pa hazel visibri, anti lus demás, que nu se rundían, que siguían en pie, día tras día, a pesal dela caía de la Sierra.   

-- Tú, tú y tú, juera d´ahí. Apartarbus delus onrados trabahaoriss, ergullu dela Patria.
-- Señol, andamus faltus, abemus muhel e ijus.
-- Essu abelu pensáu endenantis. Agora vos entráis las güelgas por´ondi vos quepan. Largu d´aquí, que pa perrus ya tengu dos ena cuadra.
-- Essus siete que suban al camión. Y vos albielto qu´el jornal quea reucíu a la metá delu que hue ayel. La cosa no da pa más. 
-- Peru señol, si ayer hue poquinu, oy será menus.
-- Lentehas. El que quiera que las dehe i el que nu que las coha.
-- Nu ay drecho.
-- ¿Qué has dichu?. Velequí i agora el drecho díctasi i si nu estás d´acuerdu pásati a los muertus de jambri, rehóllati a lus que deharun arruiná España.
-- Nu si yo nu dizía…
-- Anda subi, que ya é perdíu muchu tiempu i ai que bochal lus campus.
-- L´aremus una güena faena.
-- Non, a mí nu, a España. ¡Viva España!.
-- ¡Viva!.

-- ¿Qué pasa Alcaidi?.
-- Essu digu yo, ¿qué pasa?.
-- Dandu la tabarra.
-- Como toas las mañanas, sin trabahu.
-- Sólu mos dan algu de higus a brevas.
-- Quean las callehas.
-- Endenantis las limpiaban las tolmentas.
-- No hay tolmenta escapá de llevalsi tolas mieldas.
-- Y tien que sel la tolmenta roha.
-- No quea otra.
-- ¡Mardita sea!.
-- A ti, ¿qué te paeci?.
-- Non, nu me cumpri, gracias.
-- Mehol mus vamus de furriola.
-- Por nu dil a la manta.

La situación socioeconómica, ena Sierra Gata era penosa i caótica. Agora lus amus desplegarun, sin la recacha delus sendicatos i asociacionis agrarias, to un catálogu de condicionis llaboraris propias d´etapas feudalis, que veíansi acorrías pola esplosión demográfica.

Dená silvía la nesecía de reguilar las tierras de l´abandonu a que las´abocó el periodu de guerra civil. 

La dehadés delus olivaris, conas oliveras secas, llenas de charabascaza i barrenillu, dehan vel un forrahal de fusca nel qu´entremézclansi maharzas, bleus, malvas, jaramahus i helechus, formándosi enas orillas bardus de zarzalis. Las viñas, qu´antañu surtían de vinu a toa la Sierra i otras comalcas, paezían un chafardal cubiertu de cascoha, hara, matas, loberas i lentiscus, sin limpiar las biris, cumu si el monti la quisiera suya. Sólu las fincas celcanas a lus puebrus conservan una cielta altivés conus surcos enharetáus pala sembraura.

“Nel día d´oi, cautivu i desarmáu e l´ehercitu rohu, alcanzarun las tropas nacionalis sus úrtimos ohetivus militaris. La guerra telminó”. Toavía resuenan enus oíus delos denigráus la vos altisonanti delus pregonerus, cunel úrtimo palti de guerra. Estandu enestu hue, quando la sensación a olor a polvora quemá, petó de nuevo las callis delus puebruss serragatinus

El 1 de setiembre de 1939, el potenti ehercitu alemán embaió Polonia. Si l´Alemania de Hizler buscaba la prebocación delus paísis europeus, pa incitarlis a un conflistu mundial, lu consiguió. Inmediatamenti Francia declaróli la guerra i cunella el imperiu británicu i la Commonwealth, a lus que güéronsi añidiendu lus Estáus Uníus i otrus paísis delus diferentis continentes, llegandu a sel hasta setenta. 

-- ¿Qué aconteci agora?.
-- Alemania embaío Polonia. Francia e Inglaterra le declaran la guerra.
-- ¡Ostias!. Está al cael una golda.
--¿Y España?.
-- Dizin que quieri tenelsi neutral. Nu quean güerzas pa más guerra.

(La Segunda Guerra Mundial (1939-1945), hue el confistu armaú más grandi i sangrientu la estoria recienti. Nel murierun celca de sesenta millones de presonas, entri militaris i cevilis. Adolf Hitler fundó el movimientu nazi, cumu raça aria superiol, pelsiguiendu a las otras, prencipalmenti a la hudía).

Afotu.- Azevu 1915. Julián Puerto Rodríguez. “Acebo 1753. Una mirada desde Sierra de Gata”. Casa de Extremaura en Getafi. Madrí 2010. (Siglu Futuru. Afotus del Río. Emeroteca Digital dela Bibrioteca Nacional d´España. Menesteriu de Curtura. Gobielnu d´España).

Cosina de la nuestra Sierra. Minerinu, minerinu (I)