jueves. 25.04.2024

COSINAS DE LA NUESTRA SIERRA Relihiosus de Sierra Gata ena Floría. 1658

Pa tan mahnánima ehpedición juerun elegíus dos serragatinus: Miguel de Valverdi i Pedru Peris, de nacencia en Valverdi du Fresnu i Gata, al respetivi, que d´enmeyatu pusiérunssi alas ordinis del pairi frai Franciscu d´Aponti Holmigu, lehtol d´artis i maehtru d´ehtudiantis dela frelía de San Franciscu de Prasencia, d´ondi enharó pala misión

Hernán Cortés y Moctezuma (s. XVIII)
Hernán Cortés y Moctezuma (s. XVIII)

El pairi Franciscu Martinis, dela Ordín San Franciscu, ehpetó nel Consehu el memorial nel que refería cumu la Su Magestá, el Rei Celipi Quartu, silviossi concedel-li el que puyessi arrehuntal trenta relihiosus dela su Ordín i tres legus, pa lleval-lus alas probenzias de La Floría. 

El ruhtriju polas diferentis probenzias franciscanas, cuna patenti del pairi Alonsu de Prau, comisionáu heneral delas´Indias, dioli el cumpríu frutu, tras la labusión empreá ena cata labutiossa.

To lus frailis franciscanus son duna vía ejemplar –afilmó ergullosu-, i de toa satihfación i aprobación, assín cum lu son las sus probenzias d´origin.    

Ehparramó frai Franciscu Martinis la su inmensa regaleza pulu aconsiguíu, nel temol cristianu de que la su bien ganá biltú, tornassi en luhuria pecaora. Nu poía amochal la esscesiva gratitú a un Monalca tan grandi, el Rei Praneta. Peru el sentimientu al Rei, que Díos guardi, era sinceru. Nu sólu pola mercé aconseguía, sinu pola poquina monta que suponía evangelizar enuna ciá cumu la de San Agustín dela Floría, fundá tan sólu cien añus antih pol Pedru Menendis d´Avilés.

El Rei jacíassi ecu dela neseciá d´acorrer las salías endibidualis delus muehtrus soldáus. Huntu a ellus, continhentis de refuerzu i relihiosus que, anqui nu suponían un´apolti humanu considerabri, si cohtituían un repoblamentu  nesezariu. I essu el Rei, nuestru señol,  sabíalu, motibandu l´emigración a La Floría. Polque nu ajuiassi-li que si la nuestra  obligación era relihiosa, algotras neseciás maioris poían sel económicas i, encrusu, socialis. 

Era Celipi Quartu un rei previsibri, sempri jazía las mesmas cosas, a las mesmas oras. Assín lu escrebió el francés Antonie de Brunel enun real retratu que fizu dél: 

“Toas las sus acionis i endilgus son sempri las mesmas i diba cun pasu tan´igual     que, día pol día, sabi lu qu´ará toa la su vía (…). Assín, las selmanas, lus mesis i lus     añus. I toas las paltis del día nu train chambu dalgunu al su réhimin de vía, ni le     jacin vel na nuebu. Al´enjietalssi, sigún el día sea, ya sabi qu´asuntus labutal i que     praceris gustal. Tieni las sus´oras pa la audencia ehtranhera i del país i pa filmal     quantu concielni al´espachu delus sus asuntus i al´empreu del su dineru, pa oyil     misa i pa tomal las sus comías. Assegurárunmi qu´aconteza lu qu´aconteza,     permanecí fihu enesti mou d´obrar (…). Usa de tanta graveá, que garbea i     conducissi cunel airi duna estatua animá. Lus qu´acércanssi-li asseguran que,     quandu palrarunli, nu vierun enél, enjamás, escambial de banquiyu u de ponieru.     Recibialus, jazía assuntu, cuchabalus i respondíalis cunel mesmu sembranti, nu      abiendu nel su cuelpu na muáu, salvu lus sus labius i la su lengua”.

Jazissi emprecendibri la nuestra fachenda, cumu lu é enotrus lugaris de la Nueva Ehpaña i las Filipinas. É assín porel gran númiru d´indius que puebran estas tierras. Musotrus nú sólu mos empreamus en San Agustín, tamién enas probenzias de Mocada i Gualete u las pobracionis d´Apalachi i Apalachicola, qu´aconllegan ala cantiá de 10.376 natibus. Tamién enas delus Uchises cun 14 puebrus i lus Talapuses con 19 puebrus, qu´abitan 757 i 1.316 indius, al respehtivi. 

Muchus palran, i é de creel, que la pobración endíhena pue estal cerlcana a la cantiá de 30.000 presonas. Jacissi convenienti catequizar pa devolvel-lus d´essi estáu asilbestri cunel qu´andan, sin´alma dalguna, pa dal-lis un´estáu cebilizáu, en comunión cunel berdaeru i únicu Dios.

É conveniente tamién muestra labutu dedicá ala menaya dela cosa púbrica i dotal de caraiti a lus´amus d´escrabus, i a lus´escrabus mesmus del Rei, pa que silvan cuna umildá dela su nueba pranta i dela obedencia i el respetu a quienis agora lus tienin i l´asseguran comía i la su proteción. A chambu amus de costruil puentis, huentis i casas pal su acovihamientu,  destender caminus i jacel edificios pa hospital, escuela i justicias.

Carculu que conssiguiremus, contó esti trabahu educaol, jacel cristianus a un númiru  superiol a 3.000 natibus enus prossimus añus –dihu.

D´esta licencia de pasaherus a las´Indías, tenemus costanza de 28 frailis francihcanus que juerun al calgu del pairi Franciscu d´Aponti Holmigu, del natural de Huenti del Maestri, Badajó, pa biahal a Nueva Ehpaña  i a La Floría.    

Endependientimenti dela provincia francihcana d´origin, poemus situal hográficamenti la deleción destus relihiosus didiendu que treci dellus, encruyendu al priol, eran proceentis d´Estremaura, siendu seis dellus dela actual provincia de Caçris i lus´otrus sieti dela de Badajó; treci d´Andalucía; unu de Salamanca i otru de Castella i Lion i, un úrtimu, paeci sel del natural de San Patriciu del Chañar, ena provincia de Neuquén, Algentina. 

Lus´escogolláus dela probenzia de Badajó juerun el mentáu Franciscu Aponti Holmigu, del natural de Huenti el Maestri; Juan Ñetu i Diegu Adami, naturalis de Zafra; Franciscu Molcillu, de Meria; Galcía Fahardu, de Frehenal dela Sierra; Lorenzu Suaris, de Badajó i Josefu Sorianu, de Cabeça de Baca.

Pol Caçris lu juerun Andrés d´Andrada, del natural dessa capital; Miguel de Valverdi, del natural de Valverdi du Fresnu: Bras Martinis de Robris, del natural de Zalza d´Arcántara; Pedru Peris, del natural de Gata; Juan de Sosa, del natural de Jarandilla i Antoniu dela Sierra, natural d´Arcántara. 

Estu quiel decil que, pa tan mahnánima esspedición juerun elegíus dos serragatinus: Miguel de Valverdi i Pedru Peris, de nacencia en Valverdi du Fresnu i Gata, al respetivi, que d´enmeyatu pusiérunssi a las ordinis del pairi frai Franciscu d´Aponti Holmigu, lehtol d´artis i maehtru d´ehtudiantis dela frelía de San Franciscu de Prasencia, d´ondi enharó pala misión. Abía trenta i tres añus i era edintificáu poruna enseñá de jería ena frenti i pola su meyana estatura. 

Frai Miguel de Valverdi, saceldoti, salió de la frelía de San Franciscu del Rebollar, del natural de Valverdi du Fresnu, ena Sierra Gata. Encahcóssi el´ábitu en Ciá Rodrigu. D´edá veintiocho añus. Lus sus´ojus pardus, güena estatura.

Frai Pedru Peris, corihta, salió del conventu  de Nuestra Señoa delus Ángelis de Çalamea. Frai  Pedru jue del natural dela Villa Gata i ehcascossi el´ábitu en Prasencia. De ventitres añus d´edá, balbilampiñu, de güena ehtatura.

Tantu Franciscu d´Aponti, cumu Miguel de Varverdi i Pedru Peris pretenecin a la provincia francihcana de San Miguel que, fundá nel 1598, abía ena Sierra Gata barius conventus u frelías cumu el de San Martín en Trevehu (Trebellu) (1492); Nuestra Señoa delus Ángelis ena Moea (1492 i 1587), Santiagu nel Azebu ( 1517 i 1587) i el Ehpíritu Santu enus´Oyus (1558).

El 22 de mayu de 1658, diossi  despachu d´embalqui a lus 29 relihiosus, narrandussi ena calta d´aprobación pala nau Nuestra Señoa dela Encarnación i la nau Franciscu de Paula, qu´essi añu va pala probenzia de Nueva Ehpaña.

Jechu ena Ciá de Sevilla, a 23 de mayu de 1658. Filmáu pol don Diegu d´Alarcón, Comisariu Heneral d´Indias. Presentossi nómina d´ellus.

Archivu Heneral d´Indias. Casa dela Contratación delas´Indias. Relación de frailis francihcanus. 1658-05-22. ES.41091.AGI/10.42.3.224/CONTRATACION,5431,N.5,R.76/“Estructura de la población de una sociedad de frontera: la Florida española, 1600-1763”. Juan Ignacio Arnaud Rabinal y otros. Equipo Florida. Universidad de Sevilla. Revista Complutense de Historia de América 17. 93-120. Edt. Universidad Complutense. Madrid 1991 /San Francisco de Asís y la Orden Franciscana en Extremadura. Sebastián García. Archivo-Biblioteca Real Monasterio de Guadalupe/Afotu: Cortés i Moctezuma (s. XVIII).

COSINAS DE LA NUESTRA SIERRA Relihiosus de Sierra Gata ena Floría. 1658