viernes. 29.03.2024
COSINAS DE LA NUESTRA SIERRA

La Cañá Real al su pasu pol Peralis i Moraleha asta llegalsi a la Ciá Coria

Esti es güen momento p´achal la nuestra mirá patrás. Avemus emprincipiáu nel Caminu del Pueltu en Gata i acabáu nel Arróiu las Aguilas en Moraleha, aviendu travesáu polus acaberus l´Azevu i lus Hoyus i pol la jesa de Peralis, peru na di, e l´escrebíu, del télminu de Cillerus, ondi otrus ponin la manu pa dil a la Zalza, pue que sea más p´alantri. Peru cumu estu es lo que di esti manuscritu, leyemus estu i  nengun´algotra cosa, c´ai tiempu pa to.

 

Agora nu estoy mu ruchu, nu m´é ispieltáu güenu. Préstansi pocu menus que na estus días cubiertus nubis, ondi n´ai güecu pala resolana. Anqui, mañana, escapás qu´escampi i, cunel sol a l´atapecía, pueasi salil a la calli, a paseal nel retesteru, que me s´acea la boca de tantu estal metíu ena mi casa i se quea el cuelpu cumu agalbanáu, que pahín que m´an prestáu, e l´acontecel d´estus  úrtimus añus, lus guardas d´ondi se juerun lus tiempus aquellus, lus que trancan las sus pueltas, pa que nu güelvan ni siquía una mijina. 

Pahi que hue ayel cuandu, siendu mozu, yantari el mundu enteru. Na me se ponía pol´endelantri peru nesta edá, aviejáu ya i difolmi la mi fegura, tengu que resolgar pa reguilar l´alientu. Me rehundi pocu el día, i esu qu´es to enteru pa mi. Que s´acabó aquellu de trebahal al reventacincha, dendi qu´entra la clariá asta que se pon el sol, que mus dehaba matáus. Ya nu tengu cuelpu ni pa cohel la hoci ni l´aguadaña, ni güerzas pa tiral l´azá o cañeal cunel mi sachu lus tomatis, las jabas u lus frejonis, que antoncis hazía lus sulcus mu drechinus i lus bochis reondinus, eran l´invidia del mi puebru. Nu tengu nelviu p´empujal e l´aráu cuandu s´embarbasca enas raícis l´arbu, ni tengu siquiera ánimu pa ahozal, cumu cavuchan lus cochinus nel barriçalis la huenti.

¡Qué ahuzaínas abía lus mis avíus del campu!. ¡Qué gustu dava coltal cunellas!. Cumu tronchaban las ramas al golpéu la mi segureha o al colti las zarzas cunel mi calabozu. Que arramplava con to sinel minol miramientu. Que lu mesmu encaramámi a una cotorina c´engarraçámi puna parés, sinel más mínimu miéu a un batacazu. 

Agora estoi sempri acogistionáu, en cuanti que comu algu sientami mal, c´ai días qu´estoi destragaitu, i nu hagu algotra cosa que huegal al zápiti ena tasca Yeyu i, entri trucu i trucu, bebumi un vinu tintorru aguachináu. Peru güenu, la vía es´assín, n´ai polque alobalsi, lo suyu es agilal p´alantri cumu mehol se puea i nu quealsi averáu, que lus devanéus nu son güenus ni pala menti ni pal cuelpu, ni es de convenencia arrochalsi. Es mejol dejal c´agilin palantri lus pensaris i lus sentiris, queandu tiempu pa la letura, que soi presona leía i ubi un agüelu que jizu cantaris pa cantalus nel rabel i la vigüela.  Peru es verdá qu´estoi maletu i n´amás que m´alimentu con puchas, potingis i boticas.

Cúyu es velequí qu´ehamus la cañá real nel télminu lus Hoyus, entrándusi pa Peralis pola su jesa, ondi quea l´Elmita Nuestra Siñá la Peña. L´añu de mil i setecentus i setenta i nuevi, a los quinci i dies i seis días del mes de febreru. Sellu Carolus III. Hispaniar Rex.

    Feltifica i da fe, cun testimoñu verdá, e l´escrebanu púbricu i númiru del dichu lugal Peralis, qu´era jurisdición de la Ciá Coria, i que huchean pol Franciscu Nuñi. 

Escrebió, po l´ordin siñó licenciáu don Pedru Regaláu Elnandu, abugáu lus realis consejus i jues entregaol de mestas i cañás, una cita pola que hizu sabel que la husticia i regimentu de Peralis nombri un deputáu i dos apeaoris pa dil a verifical la caña  nesti día dies i seis. 

Ajuntárunsi lus alcaidis de Peralis, Alonsu Durán i Huan Cesil, i lus sus regioris, Franciscu Peris Canu, Franciscu Salis i Alonsu, i tamín Huan Sanchis, qu´era precuraol síndicu, i mentarun pol deputáu al precuraol síndicu Huan Sanchis de Pedru i, pol apeaoris, a Tomás Galán i a Huan Ernandis.

Ahilandu l´apéu la cañá real d´esta composición, nel terminu Peralis. Le preguntarun al deputáu i a lus apeaoris c´ondi emprincipia la real caña, nesi télminu, i dijún c´allí ondi s´allan, ena jesa de Peralis, i pusún la cuelda de noventa baras i vierun queava libri, sin la menol cudia.  

Renovárunsi lus mohonis viejus i pusun otrus nuevus, lus que hizu farta. Agilandu la cañá palanti, meterunsi polus sitius que huchean Colti Grulla, Valdelaseras i Olivaris, i no s´alló impedimentu dalgunu, queandu to amohonáu, i bahandu por metá del meyu dierun cun el Pueltu Peralis i Valli Carreteru, sin que pusiéransi reparu dalgunu, polo que queó tamín amohonáu las noventa baras que debi i dierun los péritus pol fenecía la cañá nesti télminu i se juerun al télminu Moraleha.

Aquí güe a Lucas la Reguera, escrebiol l´Ayuntamentu Moraleha, que le cumplió dal fe i testimonio verdá, i lu feltificó. Ajuntó, cumu le ordenasin, a Huan Sanchis, qu´era alcaidi oldinariu, Manuel Payu, Juaquín Güenu i Huan Manzanu, lus sus regioris, i Antoniu Lozanu, el procuraol síndicu, a lus que le diju, mu seriu, que abían cumplil lu requeríu.

Assín lu hizun, apescandu dos presonas entelegentis na labol l´apeo de cañás, que juerun Pedru Sanchis, cincuenta añus la su edá,  i Felis Lozanu, sesenta añus, rigiendu el día quinci del mes i añu dichu endinantis. No mentan al deputáu Huan Manzanu.

Cañá Real la Villa Moraleha. Emprincipiandu l´apeu heneral las cañás realis d´esta composición. Nesti día quinci de febreru de mil setecentus setenta i nuevi, el señó don Pedru Regaláu Ernandu, alcaidi maior entregaol; don Blas Gonzalis la Cuesta, procuraol fiscal; Celipi Bodegón i Mariu Arias, i nombráu pola su palti el oficial maior d´esti añu, ajuntárunsi pa dil desdi la Ciá Coria a la Villa Moraleha i, desdi esta, al sitiu que nombran cumu Carrascal, qu´está nel su télminu. 

Juerun en compaña, Huan Manzanu, Pedru Sanchis i Felis Lozanu, el primeru deputáu i lus´otrus apeaoris. Al sel preguntáus pol´ondi principia la cañá nesti télminu, dijún que nesi sitiu el Carrascal i hue la cuelda en noventa baras i n´abía ocupación dalguna. 

Renovárunsi lus mohonis c´ubu i pusun otrus nuevus a la su convenencia. Ahilandu pola cañá p´alantri, polos sitius que mentan cumu Arróiu las Tinahas, Valli las Zahúrdas, Valli Comendaol, Lomu Alcoes, Huenti Francu i Arróiu la Parra, nu s´alcuentró en tos´ellus la mas levi introdución  i dio e l´anchol noventa baras que debi. Pusiérunsi muchus mohonis i s´acotinó to p´alanti  polos sitius que mentan cumu la Encomienda de Mallás, que hazi frenti a un Çerru, e l´Arróiu Traberus i el Arróiu las Aguilas, ondi dijún hazi acaberu el télminu de Moraleha, sin nenguna dúa.

Esti es güen momento p´achal la nuestra vista patrás. Avemus emprincipiáu nel Caminu del Pueltu en Gata i acabáu nel Arróiu las Aguilas en Moraleha, aviendu travesáu polus acaberus l´Azevu i lus Hoyus i pol la jesa de Peralis, peru na di, e l´escrebíu, del télminu de Cillerus, ondi otrus ponin la manu pa dil a la Zalza, pue que sea más p´alantri. Peru cumu estu es lo que di esti manuscritu, leyemus estu i  nengun´algotra cosa, c´ai tiempu pa to.

Luque más llama la atención es que la Cañá, d´esta composición i anchol de noventa baras, métisi pola Ciá Coria, acotinandu el deslindi, denseña i raya las Realis Cañas, luque nu empareha cunus estuyus d´agora que dizin que de Moraleha acotina a Cillerus. Ascucha luque léu: 

El siñó Alcaidi Maior Entregaol, Procuraol Fiscal qu´era, i lus apeaoris d´esti, anti escrebiol púbricu, costituiési nel día dies i ochu, nel añu c´abemus mentáu de mil i setecentus setenta i nuevi. Quean na Ciá Coria, nel sitiu del su télminu que mentan cumu La Sauceda, ondi tuvun pol compaña a don Antoniu Gallegu, Santiagu Morenu i Cristóbal Morenu, el premeru deputáu i lus´otrus dos apeaoris nomáus polel su Ayuntamentu. Pa que nu quei dúa, da creitu i testimoñu el siñó escrebiol  púbricu i di que lo pon enas sus delegencias.  

Una ves que lus mentáus apeaoris juran pa dezil verdá, el Jues estrustol preguntó polel sitiu ondi principia la Real Cañá, nesti télminu. Dijún quenel sitiu que s´alcuentran i tendía que hue la cuelda de noventa baras, encuentrarunla sin la minor ocupación i renovárunsi lus mohonis viejus i pusun otrus nuevus. 

Seguierun Cañá p´alantri asta dal cunel sitiu que nombran cumu el Sesmu del Frontón, que quea orilláu el ríu, hue tendía la cuelda de noventa baras i reconocierun c´abía dos introduciones pal caminu. A la su manu drecha s´abía metíu Agustín Martín i Huan Morenu i pola su manu gacha Franciscu Simeón Serranu, Domingu Ortigón i Esteban Peris, tos vezinus Coria. Ubun tomal consederacionis lus péritus i dijún c´a la drecha súia, l´ocupáu era de seis qualtillus i al costáu zuldu de quatru qualtillus, to en sembraúra, i mandosi demolel lu hechu i paciosi cunus ganáus que pudun se l´abíus pol aquel valli i queo to amohonáu na mehol holma se púu. De to dio fe i verdá l´escrebiol.              

Entoavía les queó un cachinu de Cañá, endispués de pasáu el ríu, pulus sitius que mentan cumu la Conehera, lindis las Jesas Rincón Duqui, la Ceballosa, Rincón l´Obispu, Jesa Arróiu i Zalzosu. Lindi estas jesas p´alantri asta Mahadas don Roqui, sitiu Baldihitu, Ejíu d´esta Ciá, Jesa Arróiu Molinus i Tras Rehas. En toas ellas n´ubu ocupación, i hue s´anchol noventa baras, polu que queó amohoná ena holma oldinaria, a lu que dijun lus péritus que fenecía la Cañá nel télminu la Ciá Coria, peru que queavan pol vel lus descansaerus, abarbaderus i abrevaerus.      

La Cañá Real al su pasu pol Peralis i Moraleha asta llegalsi a la Ciá Coria