miércoles. 24.04.2024

Te celebru, Estremaúra

Estremaúra es una tierra grandi, demasiau grandi comu pa llevá-la en el pechu, por essu dizin de nusotrus que semus desuníus: tenemus que partí-la pa poel guardá-la en fanecus drentu dela nuestra modestia o vivil varias vidas pa poel gozá-la entera

Un artículo de Ismael Carmona en www.sierradegatadigital.es

Hesa del Docenariu

Hue el día d'Estremaúra. No escrivu d'ellu porque me sienta más espirau i nel fondón del coraçón revolei la bandera verdi, branca i negra. A estas alturas dela penícula ya sabemus que los coloris dela nuestra tierra son otrus más políus i rálidus: el brancu dela frol del cerezu, la xara o el cirgüelu, el azul delas casas i cortijus rayanus, el gris engranujau delas toças delas puertas de piera, el amarrón delas bellotas ena montanera con vetas delas lascas de jamón, el verdi reziu dela enzina i el colorau duna vaca sollá del cielu estremeñu o el dela sangri de tantus paisanus que murierun por culpa delos coloris ajenus. 

Estremaúra es una tierra grandi, demasiau grandi comu pa llevá-la en el pechu, por essu dizin de nusotrus que semus desuníus: tenemus que partí-la pa poel guardá-la en fanecus drentu dela nuestra modestia o vivil varias vidas pa poel gozá-la entera.

Muchus vestíus con venceju dirán bobás pa engatusal, peru la verdá es que mos sentimus estremeñus porque semus del mesmu suelu ondi hoza el guarru, cabrestean ovejas i cabras i s'esponi el lobu solitariu, bebemus dela mesma agua dondi bebin los xilguerus i los charquinis i respiramus del mesmu airi pondi vuela el butri, la cigüeña i el çorromícali. 

Los sus menumentus más grandis no están enas capitalis ni enos puebrus, están enos bolus i canchus del berrocal, esparramandu-si por sigrus enas ramas dun alcornoqui, enos carcavuezus delos regatus, enas cuevas milenarias i enos atarfalis delos ríus. 

I la razón del ombri, que vidu en tó essu la casa i la vida, no la desdizirá ni el Apolu de Delfu, porque d'essas pieras sacó la casa i cercó el ganau, descansó en baxu dela higuera más castiza i vivió sin más ansia que l'ofrecía dela tierra ni más lengua que la que sintió alos antiguus. Essi ombri enrazau i essa tierra rica celebru yo. Ogañu el ombri s'engaña, troca la tierra i la lengua pa vivil ena ilusión de sentil-si a gustu assín en ella i contra él la tierra por huerça se revolverá.

Contenedores junto a la iglesia de Calamea en www.sierradegatadigital.es

El cheiru del patrimoniu

En esta Estremaúra ondi la genti moça quandu se susprendi laira comu los perrus i entonan un "guau" de ves del "chacho!", encontramus de tó. Peru no comu en botica, más bien comu en baçal, al torteruelu o hacinau. Denseguía s'enterarán por qué. 

Hui al templu del Canchu Roanu cona devoción pagana de sentil la energía del sitiu a fruíl pol cuerpu. En efetu, assina hue: uvun varius arrepíus. Essi tesoru sobrecogi pola demensión, pola huerça que trasciendi del aobi i los murus de piera. Es la nuestra pirámidi de Keops, el nuestru Partenón, la nuestra catreal de Santiagu dela Antigüedá. Vel el colorau, los peaçus d'estucu, las parés con cal, el postineu delos suelus de piçarra, los murus encrinaus d'essi edificiu en metá duna hesa cuesta entendel qué hazía aquellu allí. Desinquieta, si no supieramus que no es el únicu que tenemus en Estremaúra. 

Dispués de passal media mañana sin quital-mi el sentíu d'aquellu, ahilamus pa Çalamea. Allí encontremus otra cosa que'l caprichu delos tiempus premitió conserval i que agora tapocu s'entiendi qué has allí: el dístilu. 

Echandu el reol ala ilesia en cata de más hallaúras romanas, fueraparti delas lápidas i el dístilu, veu que no so escapás de retratal la ilesia con el su lindu relós porque en dos rinconis entre los estribus encontramus algu alo que ya estamus acostumbraus quandu vamus de visiteu i que indina el oju i el fatu. Ya lo barruntarun, verdá? Pos velaí, la carrefilera de conteneoris an pie delas ilesias, castillus i puertas que remostean i cheiran. El párracu, que salía velallí, se quexava. No le sirvió de consuelu que le dixiera que no era la primel ves que vía algu assín en Estremaúra. 

Ayuntamientus, en qué piensan pa hazel estas facatúas? Alogu s'indinan de que los antiguus usaran las ruinas de esterqueras i çahurdas! Peru si estamus los modernus aposandu la mierda precisamenti an pie del patrimoniu delos nuestrus puebrus! Velaquí el mi agullíu en el baçal, á si los amus respondin.

Retrataura 1.- “Hesa del Docenariu”. Ismael Carmona García 2015

Retrataura 2.-  “Conteneoris junta la ilesia de Çalamea”. José Manuel Jérez.

Este diario lo hacemos todos. Contribuye a su mantenimiento

ING Direct - Sierra de Gata Digital
Nº CC ES 80 1465 010099 1900183481

Te celebru, Estremaúra