viernes. 19.04.2024

Quandu Viriatu juegava a fubu

Representacioìn de Emerita Ludica. Oscec 2016
Representacioìn de Emerita Ludica. Oscec 2016

Quandu el poblema que más precupa ala genti es si tuvun que sacal roxa o no o quandu un puebru puei paralizal-si porque jugan dos equipus sonaus, poemus soponel dos cosas: que'l mundu es ca ves más insussu o que'l futuru está pendienti del partíu essi.

La tontuna coletiva, el embastecimientu del caraiti i la vos amontesá que s'avança contra las televisionis de milenta de tavernas enos días de fubu gordu pareci que da contestación ala nuestra soposición. 

Dava igual andi hueramus el sábau passau: el universu s'encorujava entre penaltis i gañíus. Por mesteris del'associación, anduvimus el otru día al Guiju de sta. Bárbara alos rehuíjus del Viriatu, entre las aguas dun cielu atrubilau que convidavan a queal-si en casa haraganeandu más que a engarrafal-si pallí. Peru, velaí, sin sabel que era un partíu essi día i que venían los de Emerita Ludus Gladiatorum, hue dobri la suspresa. 

En un prencipiu, l'atuación delos gladiaoris alevantó el espíritu essi que alampa pola sangri, entre'l vozeu i las ciringoncias del púbricu. Mesmu (paradoxas del tiempu circulal) hizun essa representación ena praça de torus del puebru. 

Avía una cierta katharsis primitiva nel torteu i el bulliciu que hurgava lo más hondu del ánimu cona aijá dela violencia i que enfuscava el homo sacra res homini. Namás el romanu a tiral retrataúras distraía del golpi i los cambaluzis. 

Sin embargu, no era aquella comedia la que desahuziava la fé enos ombris i farrungava las pocas señas de volución que creivamus tenel concedías. Era entre los pitazus i carpíus del partíu, los vítoris de zagalis i mayoris los que empataratarun las fiestas de Viriatu, reduziendu el tiempu de chalras i retrasandu la prosseción conos fachus al son delas gaitas de Veritas Nostra. 

Resultava inuti el gañíu de "Viva Viriatu!" quandu los demás namás retruqueavan "Hala Madrid". Ni la falcata puei contra la coltura de lata, ni las gaitas, ni la lluvia. Ala cerca delos borregus ca día ai que añidil más angarillas. 

La cencia de bebel a galru

Artesaniìa de Salva Tierra. Blog de Artesanos MedievalesPoemus encontral ogañu angún negociu artesanu que sea sustenibli? Las artesanías están despareciendu-si enos nuestrus puebrus i ai una calapachá de causas que se hundin enas mesmas raízis del capitalismu. Ninque la enseñança delos oficius artesanus passaran pola norma i hizieran ciclos pa tenel una continación generacional, ai galantía de futuru. 

El otru día púi comprová-lu en pessona en el puebru del barru, en Salva-Tierra. Hue la feria dela arzilla i el pitochu, ondi artesanus estremeñus i portuguesis acuyerun a enseñal las sus pieças que estavan, velallí, ala venta. 

Peru qualquiera que huera dava que aquellu era una esposición, más que un mercau. Los estalachis con pieças dun arti delicau propiu delas manus ardilosas i embarrás del tiempu, la pacencia i l'albeliá que luzían comu froris, a ca qual más comprexa i atrayenti. Essa era la vista pal vesitanti, los que tenían ganas d'aprendel más cosinas a tentu delos cacharrus, acuyerun pala Casa de Coltura. 

Vasijas romanas, del XVI, d'agora: toas ellas huerun descritas entre retratus i quairus polos conoceoris del tema i que tuvu una desazonanti terminación. Los que resultamus alas chalras salimus con el pensaeru agridús: Quál vá a sel el futuru dela ruea del cacharreru? Ondi quearán los espichis i azarconis? 

De dos poblemas se palrarun: la feria s'estava queandu namás que pal andal local i, el peol de tó, la desunión entre cacharrerus, la falta de denominación i la manu desganía del'Alministración quean repuntáu el oficiu del cacharreru. Qué puei hazel un artesanu del barru salvatorreñu enfrontilau alos mandus dun TTIP que s'avança sobre Uropa con el herós del'ansia dislocá? No puei avel amistá entre el barril i la tarra de práticu. 

Mentris tó estu, las tavernas servían carnis i otrus "cacharrus" en vasu de tubu i el cheiru a sevillaneu salía polas altavozis i se vía en el hatu dela moceá arriscá. En el barru semus más nusotrus al hazel-si la fachenda tiestus. 

Este diario lo hacemos todos. Contribuye a su mantenimiento

ING Direct - Sierra de Gata Digital
Nº CC ES 80 1465 010099 1900183481

Quandu Viriatu juegava a fubu