viernes. 29.03.2024

Aluegu delus dos capítulus antirioris, entoavía m´avaga pa contarus lu que yo queía contal realmenti. L´aciertáu del romanci de coldel “Minerinu, minerinu”, de Emilianu Martín Susañu (1888-1962), conocíu cumu “El Ciegu Peralis”. Esti romanci lu tuvu vivu, enus sus pensaris, el soyanu Castu, que cantabalu a to aquel que lu quería cuchal. 

Endihpues hue grabáu, enuna cinta cassette entitulá de horma genérica: “De l´acetuna a l´aceiti”, polel grupu de folk “El Canchal”, que agora lu poemus atopal en YouTube entituláu “Minerito de Sierra de Gata”, ondi ponin un videu cun imáginis de la Sierra, (laly3121). Más p´alanti lu pusu nel su repertorio el “Coru d´Acebu” que lu poemus vel nel videu: “Minerito de Sierra de Gata, ferias Villa de Gata 2011” de lacolmenadegata (YouTube)

Ya sé que s´abráu d´él nel perioicu Sierra Gata Digital, cumu en tantus otrus papelis i que ahilu el riesgu que se m´endilgi plagíu u refritu enhustu i, encrusu, que se m´asisni una huenti n´utiliçá, peru é un romanci emportanti que meeci la pena que lu añaa, tamín arromanzáu a la palra ehtremeña, cunel umildi ohetibu d´ayual a la su difusión, a l´igual que pretendí culus ehpuestus cun´anterioriá.

Trátasi d´un romanci épicu, de tonu líricu, que tien, más que menus i cun dalgún iatu, la serie de velsus ostosilabus, cuna su rima asonanti enus paris, queandu sueltus, ena su rima libri, lus impares. Nel usasi elementus que hazin certeru el dichu de “tierra  minas, tierra ruinas”: Abondancia, probi, suhtentu, enversió, ehpolillal i ehparramal las perrinas…

En Caçris, las principalis minas están asiahás en Jálama, Peralis del Puertu, Los Hoyos, La Torrecilla lus Ángelis, Hernán Peris, Montielmosu, Piedras´Albas, Garrovillas, Trujillo, Montanchis, Casa don Antoniu, La Parrilla i Logrosán.

En Badajó: Meria, Valli la Serena, Alburquerqui i Oliva la Frontera.    

- Hombri, ¿qué pasa? –diju unu delus mozus mentris meçuqueaba un cachinu palu.
- Mía polondi. En ca tuya andu –contestoli e l´otru-, é menestel qu´abremus.
- ¿Me vas a dal la tabarra o  quies echalmi la loa?.
- Non, que nu estoi pa líricas. Nu puéu ni cunel pellehu, cuestami hironis el movelmi.
--  A ti lu que te pasa es que bebinti lus vientus.
-- Nu te é jechu venil pa essas bobás.
-- ¿Pu qué s´estila?.
-- ¿Sabis lu que me contó antiel el maestru del puebru?.
-- Agora t´ajuntas culus maestrus i lus meicus.
-- M´ajuntu cun quien daimi la gana o tamín s´a perdíu essa libertá.
-- Siempri gustati l´escuela i jugal a meicus i enfermeras. ¿De qué t´enllenó la cabeça?.
-- Me diju qu´el wolframiu lu atoparun unus ermanus que huchean cumu Juan José i Faustu D´Elhuyar.
-- ¿De… qué?.
-- D´Elhuyar, me diju Delhuyar, u essu creu.
-- Sedrían de pa juera d´España.
-- Pu nu… De Logroñu.
-- ¡Coñu!. Y essu hue hazi mu poquinu,¿nu?.
-- Güenu, pocu, pocu. Nel 1783, antiel cumu quien di.
-- Puressu nu m´acorda, polque hue antiel.
-- Puressu murierunsi las tus cabras, polque nu t´acordas que las´abías.
-- Lus listus tamién múan la colol de las´uñas, ¡eh!. Qu´el ciminteriu está llenu de lenguaronis. Las cabras l´espicharun polque estuvi un mes nel calabozu, na casa las llavis. Pol metelmi tu andi nu mos llaman.
-- Nu, si agora m´echarás a mi el críu.
-- ¿Pu quién si nu?.
-- Perdona, chachu, qu´era una groma.
-- Groma, más paeci una arná. La curpa la tengu yo pol juntalmi con tos vusotrus. Ya me lo dizía la mi mairi…
-- Pos dili a la tu mairi que peldoni. Agora siéntumi curpabri.
-- Güenu quea, échalu ya. ¿Qué dizías delus´ermanus?.
-- El maestru díjumi que ehpecharán las minas wolfran.
-- ¿Y essu tien que vel cun musotrus?.
-- Abrá trabahu.
-- Musotrus nu sabemus na de na de minas. Semus campusinus.
-- Nu abremus dil pedigantis cunus amus las tierras.
-- ¿Sedrá peligrosu?.
-- Mi pairi aprendiomi a hincal barrenus, essu é barrenal, cumu si huera artilleru.
-- Güenu, tos´abemus apescáu cun dinamita, ¿nu?. Soy dinamiteru.
-- Abemus manuheáu el atacaor, el mazu i la barrena.
-- Las manus peurnías del picu i la pala.
-- Pur´essu.
-- Métumi ena mina ne l´aboreal del día i me casu al salil la luna, cun toa la escuría.
Assín ves el despeltal de Jálama i lus serafinis baldáus de jacel buherus nel cielu.

 - Mos pondrán por´apóu lus topus.

- ¡Pu lu!.

Ena Sierra Gata, cumu nel rehtu d´España, la genti queo cuassi esnúa, muelta de jambri i amiseriá, en´estrema neseciá. Hormarun palti dela realiá crúa de la vía de la maior palti dela población.  La apertura las minas wolframiu i las estitucionis de debiendencia, cumu hue el Aussiliu Social, paliarun el planti. Toavía quea nel recuerdu lus puebrus cumu, asta bien pasá la premera metá del sigru XX, lus´amigus americanus trujun lechi en polvu a las mermás dispensas.

La manu d´obra campusina abaldonó las producionis agropecuarias, que tanta vía dierun a lus puebrus asta essi inti. Ocupó un puehtu ena galería cumu meyiu de supelvivencia económica, peru tamién cumu vía d´escapi a las hielis la posguerra, al planti delicáu de presecución i muelti. Perdíu nel trascuerdu, púu llevallus al suicidiu colehtibu, quandu nu a la carci, al essiliu o a l´afisilamientu i obrigar a lus parientis, pasáu el tiempu, a recurril a la memoria estórica pa henchir  a lus suyus delas cunetas.

Es posibri qu´el trabahu conhuntu ena escuriá delas galerías trasformasi la tirria huera, amurnia, sin sentíu, duna guerra fraticía, ena solidariá delus minerus. Lus serragatinus agarrarun, antis que naidi, que lus berdaerus perdeoris dela Guerra Cebil Española eran ellus mesmus, proletarius del puebru, trabajaoris del campu i del ganáu, A ellus na les diba ni les venía nel capricho delus que la prebocarun. Lus serragatinus dierunsi cuenta, premerus que nengunu, que lus perdeoris dessa atrocidad sólu sedrían los trabajaoris de Sierra Gata, endependientimenti dela ideología gacha u rehecha que, cun tantu ahincu, afiarun lus´unus i lus´otrus.

Cosinas de la nuestra Sierra. Minerinu, minerinu (III)