sábado. 20.04.2024

Cosinas de la nuestra Sierra. Lus abrevaerus Coria

Hue un día, tal cumu oy mesmu, a dies i ochu febreru del añu mil setecientus setenta i nuevi, cuandu s´ajuntarun na ciá de Coria, aondi assín mesmu salió en compaña tol colteju que siempri mentu, pol que suelin sel los mesmus jaga fríu o calol, cunellus iban tamín el deputáu i lus dos apeaoris nombráus pol l´Ayuntamentu de Coria. D´ellu da verdá e l´escrebanu na sus delegencias.

Mus abemus queau en Coria. La Cañá Real, de noventas baras qu´era, emprincipió en Gata, altravesó lus lugaris de Lus Hoyus, Peralis i la Villa Moraleha p´arrematalsi nesa Ciá, enu que mus currespondi cumu Sierra, luegu métisi pol la Zalza pa dil pol´estas tierras d´Alcántara.

Jacía pocu más de venti añus que Coria regiló cunel sismu Lisboa, que hue el primel día novembre de mil i setecentus cinquenta i cincu. Hue tan derrrecíu qu´escambió el cursu de l´agua del Ríu Alagón, queandu enútil el puenti. Peru lo peol de to hue que barrumbosi la bóvea la Catedral i ejó enterráus a tolos qu´estuvun ena misa tos los santus.

Acontinun el deslindi i demarcación las Realis Cañás, d´esta composición, el Señó Alcaidi Maior Entregaol, Procuraol Fiscal, i apeaoris d´esti, que lo filmó to e l´escrebiol púbricu, pos le quean lus abrevaerus d´esta Ciá, ondi descansa el ganáu cabañil i encalma la sedi del caminu. Unas vecis lus´ubu celquina las cañás, coldelis i vereas i las´otras t´enllevan  al ríu, jaciéndusi acoyimentu de to las cabañas nus descalmaerus, lus tináus o nas  jesas, sea por alenguamentu o po l´amparu, sigún juera el su cabimentu.

¡Qué guapus eran los cantaris de lus pastoris trasumantis!. Que dalgunus los jacían al rabel i la vigüela: Ya vansi lus pastoris/a Estremaura/ya quéasi la Sierra/ tristi i oscura./Ya vansi lus pastoris la majá/ya quéasi la Sierra tristi i callá,/luceritu c´alumbras/a lus pastoris/dali lus a la prenda/lus mis amoris.

Es güen momentu esti p´almientis que e l´Alcaldi Maior Entregaol, c´abemus veníu abrandu to estus escrebíus era jue, nombráu polel mesmu Rey, pa dil visita lus paltíus, cumu el muestru qu´es de León, pruvincia Estremaura, i abel entelegencia de cumu quean lus´asuntus de ganáus i pastus i esu que, pol estus tiempus, iju Campomanis qu´estus Alcaidis son enútilis, sin regorçar dalgunu pal ganáu trasumanti i jaciendu dañu a lus vasallus i súditus c´ubu el Rey polas tierras. Pa lus preitus i  huicius entri pastoris i otrus asuntus pendientis ubun los Alcaidis de Mesta.

Tamín es güenu dizil que cuandu se tira la cuelda de 90 baras (varas) es lu mesmu c´abral d´una medía setenta i cincu metrus, pol sel esti e l´anchol d´una Cañá Real. 

Lus ganáus trasumantis que diban pol estas cañás poián pasal pol toas paltis, pol tos los lugaris i pol los télminus de tos los puebrus, paziendu to las yelbas i bebiendo en toas las´aguas c´abía nel caminu. Acutan las tierras de pan lleval, viñas, güertas, praus de guadaña, jesas boyalis i cosas vedás. Tamién ubu grescas pol el pastu comunal lus montis, bosquis, ejíus i baldíus, c´unus lus querían libris i lus´otrus pa lus ganáus estantis, c´ubun pocu amparu i favol estus úrtimus. 

Pol´estus añus lus ganáus cañariegus eran propius de señoronis, cum´un paecel, la condesa de Campu Alangi, el marqués de Portazgu, el marqués de Peralis o el duqui del Infantáu o quearun en manus l´egresia cumu los Cartujus del Paulal, lus Gerónimus del Escorial o los Gerónimus de Guadalupi. 

Hue un día, tal cumu oy mesmu, a dies i ochu febreru del añu de mil setecientus setenta i nuevi, cuandu s´ajuntarun na ciá de Coria, aondi assín mesmu salió en compaña tol colteju que siempri mentu, pol que suelin sel los mesmus jaga fríu o calol, cunellus iban tamín el deputáu i lus dos apeaoris nombráus pol l´Ayuntamentu de Coria. D´ellu da verdá e l´escrebanu na sus delegencias.

El deputáu i lus apeaoris, c´ubun acetáu el su calgu i pol el c´acibin unas perrinas de la autoriá lus puebrus, tuvun que golver a huralu endelantri del Jues Entregaol cun compromisu i promesa de cumplil fielmenti lus sus oficius i decil verdá a quantu güerin preguntáus pa efetus de cogel  meía lus´abrevaerus la Ciá de Coria.

A resultas que s´ajuntarun nel mesmu télminu costituyírunsi to los espresáus, anti e l´escrebiol, nel sitiu la Esquina Barriu Belmeju d´Abaju, ondi emprincipia. Una ves c´ubun estiráu la cuelda de noventa baras s´alló sin ocupación dalguna i queó amohoná. 

Acontinun palantri entri meyu la Jesa del Deán i cabildo la Santa Egresia d´esta dicha ciá, asta e l´abrevaeru La Pulgosa. Caminandu Ríu Alagón, lindi pa dembaju, s´alló c´abia anchol d´abrevaeru de cientu i diez baras, dendi un  morón que s´alla arrejuntáu a una carrasca, qu´está nul cerru, i es e l´anchol qu´ubu sempri i renovárinsi lus mujonis ogañazus. 

Abrevaeru palantri, poe el lindón que huchean el Ochabu i el caminu que va a Casillas, Vega de Ruis, el Baldíu i Vega la Garrocha i asta dal cunel Ríu Alagón, ondi pusun  manifestu lus péritus de la Ciá i lus del Fiscal, feneci l´abrevaeru.

Se estiró varias veces la cuelda i nu s´alló impedimentu dalgunu i si el anchol, de algu más de cien baras, que son las que resultan del úrtimu apeu i otru cun´anterioriá praticáu.

Ne su consecuencia, el Señó Jues apercibió al deputáu la Ciá de Coria, cuyu cuelpu capitular representa, que baju multa de cincuenta ducáus, apricáus sigún drechu cumpra, jaga observar la Real Cañá i abrevaerus, tal i cumu s´an deslindáu, lu que toqui a la su husticia. 

Queandu enteráu esti deputáu Coria, diju que s´ofrecía nel su cumplimentu i lu filmó cunel Procuraol Fiscal d´esta Real Audencia. Lu que nu púun jacel lus quatru péritus ponu sabel filmal, que tuvu que jacelu polellus un testigu c´abía. Además de las filmas del Señó Jues quearun las de Domingu Ortigón i Esteban. Blas Gonzális de la Cuesta. Matías Antoniu Gallegu. Franciscu Antoniu Castreñu, anti e l´escrebanu Manuel Díes Gómis.

Assín -le iji yo al mi ñetu-, hue cumu se cumplió, enus acaberus del siglu deciochu, l´apeu, deslindi, meía i amohonamientu d´esta Cañá Real, que hue caminu mu empoltanti, i que emprencipió to cunun pregón del Jues Entregaol de Mestas y Cañas del Partíu León, d´esta provencia Estremadura, nesti tenol:

Jagu sabel a las Husticias lus puebrus, c´al pie d´esti despachu iré aseñalandu, que cumu mes´a peíu pol don Blas Gonzalis la Cuesta, Procuraol Fiscal d´esta Audencia, pasisi a la meía, apéu i deslindi las Cañás c´altravesan polus télminus lus mentáus puebrus i, pa que házisi cuna folmaliá debía, a nombráu, pol la su palti, dos apeaoris, pa llevalus consigu mesmu a la prática del dichu apéu i ubiendu estimáu, pa que jaga efetu, mandó a las espresas Husticias c´aluegu que cun esti despachu sean requerías, jagan Juntas sus respectivus Ayuntamentus i qu´ellus nombrin un deputáu i dos apeaoris, que sepan filmal i cun testimoniu que s´acrediti dichus nombramentus que tien que dal e l´escrebanu de númiru, pónisi to nel papel que correspuenda. Salgan nel día i ora i quein nel sitiu que dembaju aseñálisi pala ehecución de l´apéu i deslindi de dichas Cañás Realis que, pol esta Audencia, s´a de pratical con to cual cumplan las Husticias so pena de cien ducáus, apricáus pala Real Cámara i l´apelcimientu de sel de la su cuenta i riesgu lus holnalis d´esta Audencia i cualesquía requeríus lo jaga sabel a quien convenga so pena de venti ducáus cona mesma apricación i por cualesquía escusa o dilación d´esta lu ehecutarán el mesmu comisionáu d´esta real Audencia se la confieri i doi facultá ena folma según la tengu de SM, que Dios gualdi, sin que le den ni el perciba hornal dalgunu, pena de restituilus cunel quatrotantu, ni le detengan i ranein, en ca puebru, de meya ora p´arriba. Dau nesta Ciá de Coria a catolci febreru mil setecentus i setenta i nuevi. Licenciáu Pedru Regaláu i Ernandu, polel mandatu de SM.

Dichu to estu dio estrucionis pacá puebru. A la villa Moraleha pa mañana, quinci del que rigi, al meyudía aspera nel su puebru por meyu un deputáu i dos apeaoris, estus con las sus´azás. Peralis, ne igual folma, el siguienti día, dies i seis, enel su puebru a las´ochu la mañana. Lus Hoyus, dichu día dies i seis, nel su puebru a las dos la tardi. Gata, día dies i sieti, nel su puebru a las´ochu la mañana, cunel deputáu i dos apeaoris, según quea espresáu. Con cometíu a Alexu García, Menestru d´esta Audencia.

Hue en Coria a venti i unu de febreru de mil i novecentus i setenta i nuevi, cuandu l´escrebanu notefica e l´autu, pa dal pol fenecíus lus trabahus, a don Blas Gonzalis la Cuesta, Procuraol Fiscal la Audencia de Coria, ena su presona enteráu de´él i anticeentis, diju que nu ofrecíasili decil cosa dalguna medianti a que cona suy´apetalla s´an meíu i apeáu las realis cañás, d´esta composición, i a queáu desembarazás pal pasu la Real Cañá, su parti, oldenandu  despáchinsi libramentu pal pagu lus´apeaoris nombráus pola su palti. 

Esti testu que vos traigu preteneci al libru: “Apéus de Cañás. Tomu 9. 1672-1794”. ES.28079.AHN/1.2.3.4//DIVELSUS-MESTA,382,N.1. Alchivu Estóricu Nacional. Poltal d´Archivus Españolis. Menesteriu d´Educación, Curtura i Depolti. Gobielnu d´España, del qu´e jechu esta tradución del castillanu pala su espubricación, peru solu enu referíu a la Caña Real desdi Gata a Coria, pol que mese jaci a mi mesmu cumu más entressanti pa la nuestra Sierra, ya c´acontina hasta la Zalza i mas payá. L´e ajuntáu un retratu d´una escena l´Edá Meya, anqui estu juera más patrás.

Cosinas de la nuestra Sierra. Lus abrevaerus Coria