Cuideime esi patrimoniu
Estis días atrás estuvi polos Tres Lugaris i aproveití pa dil a dal uns paseus polu campu pa enchelme de paisaxi, de devesa i de natureza estremeñas. Nestis paseus tamén aproveití pa visital certus sitius arqueolóxicus que coñocía sólu de referencias librescas. Sabía que nu lugal du Palancal, nu sudeste de Valverdi, ondi a ribeira Trevellana fai límite con Cileirus/Cilleros, existía un campu de enterramentus du Neolíticu du que ia había dau noticia García de Figuerola en 1999. Esti autol falaba de que en tempus hubu pa aquí varius túmulus funerarius, pero tó u mundo me había avisau que as obras feitas alí en varias explotacións agrícolas (tala de enciñerias i plantación nu sei lugal de abruñeirus con vistas á produción de pacharán, movimentus varius de terras pa achanzal algunhas zonas, arau con tractoris i plantau de cereais etc.) habían eliminau tó vestixiu daquel gran campusantu de fai máis de 6.000 anus.
Au mesmu tempu, García de Figuerola detallaba que se había encontrau tamén nesta zona du Palancal un tesoiriñu con pezas da época vetoa (VI a.C. – I d.C.): moedas, colares, pulseiras, aneis… que desapareceran. Isto é normal cuandu non hai información i cuandu as autoridais non velan con entusiasmu polo patrimoniu de tós.
En segundu lugal, u mei guía me levó au que el chamaba “U Cemiteriu”, que era un muru circulal esfarrapau de aínda 40 cm. de altura i cunhas dimensións ovais de 20 x 15 m. Poería parecel u restu dunha mallá se non fosi por tres detallis: nu sei interiol aínda quean algúns sillaris de granitu perfectamenti tallaus, numerosus fragmentus de tellas i dalgunhas vasillas, i a crencia popular de que aquilu foi un cemiteriu, reforzá esta crencia por noticias certas i comprobás de que daquel lugal seiran fai vinti anus varius tractoris levandu sepulcrus antropomórficus exentus. De feitu, algúns destes sepulcrus adornan hoxi varius xardíns.
Istu que us naturais du lugal chaman “U Cemiteriu” non está lonxi du que chaman tamén “restus dunha ermita”. A non muta distancia se encontran restus dunha construción cuadrangular, de 8 x 3 m., con parés aínda levantás asta u metru i meiu, ondi a memoria populal sitúa unha ermita. A verdai é que non temus coñocimentus nin maneira de sabel se aquilu foi ó non unha ermita. Us murus están tós esfarrapaus, hai mutas pedras tirás polo solu i é imposibli imaxinal ná. U que máis mos doeu daquela visita foi comprobal que por lá ia habían pasau us furtivus, us amigus dus tesoirus con os seis detectoris de metais ficendu máis buracus absurdus que un xabalí nunha lameira.
Au oitru día fui pa un cercau ao pé du lugal das Ellas, ondi se didi que se fundó a primeira aldea das Ellas
A miña primeira pregunta é: se é sabíu que esa zona é de “cautela arqueolóxica”, ¿por que non se ha solicitau de Dirección General de Patrimonio da Junta de Extremadura un arqueólogu pa supervisal esas obras? Faría ben u amigu Toñu Bellancu, alcaldi das Ellas, pil esa supervisión, porque non retrasa as obras i poi axudal a rescatal patrimoniu lagarteiru, que é
Poñu toas as miñas esperanzas nesi soñu tan lindu que se chama Parque Cultural de Sierra de Gata. Soñu con que con esti motivu se localicin, cataloguin, protexan i divulguin tós us sitius arqueolóxicus da Serra da Gata, i du Val du Ellas en particular. Confíu nu bo ficel, nu sabel, nu entusiasmu i nu traballu de Miguel Ramos i de Adisgata. Será un Parque Cultural espectacula
I
MÁGENES XOSÉ HENRIQUE COSTAS
Pié de foto 1 "Cemiteriu altu-medieval nu Palancal-Valverdi"
Pié de foto 2 "Restus de Élleias-As Ellas. S. XIII"
Pié de foto 3: "Dolmen du Palancal-Valverdi, 6.000-10.000 a.C."
Pié de foto 4: "Restus dunha posibli ermita nu Palancal-Valverdi"
.