domingo. 05.05.2024

COSINAS DE LA NUESTRA SIERRA El bandíu Tripalalga

Pola obrigación que da la frehquera vazía, meyu ehcalamecíu, el tío Lorenzu diba al Rebollal, na provencia Salamanca, pal comadréu lus produhtus de la su güerta, i tamín a la Ciá a lus melcáus de lus maltis, que tien más de quinentus añus de oñagazu. Assín que bien puu arrecogel el romanci nestas comalcas

Acebo. Acuarela. Aitor Cáceres
Acebo. Acuarela. Aitor Cáceres

Ha pocu que s´os relaté qu´el “Romanci la loba palda” ubu nacencia na Estremaura i juesi yendu polas cañá reali pa Castella i Lión. Siendu yo mozu, en´ocasionis echas, al tíu Lorenzu Francu Garcéu, que tol puebru d´Azevu ubu conocencia pol el tíu Parráu, sentili cantal un romanci qu´él, qu´era mu saláu, izía llamalsi el romanci “El Bandíu Tripalalga”. 

Aluegu hue el su iju, tamién Lorenzu, el que túvulu vivu enus sus pensaris i ena su memoria i mos lu cuenta siempri a lus sus amigus, paisanus, andiquiera i  a cualquía que  l´ascuchi.   

Ubu la Sierra de Gata, asta bien pasá la metá del sigru venti, tres capitalis socialis, prencipalmenti, cumu juerun Coria, Prasencia i Ciá Rodrigu. A la Ciá juímus, lus d´esta palti la Sierra, pa cosa de meicus i melcaus, qu´allí án queau unus pocus.

Pola obrigación que da la frehquera vazía, meyu ehcalamecíu, el tío Lorenzu diba al Rebollal, na provencia Salamanca, pal comadréu lus produhtus de la su güerta, i tamín a la Ciá a lus melcáus de lus maltis, que tien más de quinentus añus de oñagazu. Assín que bien puu arrecogel el romanci nestas comalcas.

Nel Rebollal están lus puebrus del Payu, Navasfrías, Peñapalda, Roblea i Villasrubias que tien tamién essi rasgu curtural qu´es conocíu cumu el “Habla El Rebollal”, estu es Artuestremeñu. Palra que cumu la muestra procei del asturlionés.

Es Ciá Rodrigu mu meyeval i, asta hazi pocu, ubu un centru ulbanu qu´era la Ciá i unus Arrabalis de labraoris i altesanus, qu´enliansi a predás lus´unus cun lus´otrus na fiesta San Sebastián. Que izían lus chupinis, que assín huchean a lus de la Ciá: “lus de la Ciá matarun una vaca/lus de l´Arrabal comiérunsi las cacas”, i contestan lus de l´Arrabal: “Lus de l´Arrabal matarun un conehu/lus de la Ciá comiérunsi lus piehus”. 

Cuenta José Ramón Cid Cebrián, que hue pregoneru del Maltis Maior en mil novecentus i noventa i ochu, qu´oñagazu era mu peligrosu viajal pol esta comalca, pol estal despoblá i abel grandis bosquis pol ondi acechaban bandolerus i salteaoris de caminus. Pol essu s´ascucha el Romanci de Camuesu Tripalalga, romanci de coldel que menta la estoria d´un bandíu qu´era la meta jombri i l´otra meta mostru.

El´otru día caí na cuenta i m´amentare d´él, i essu que á mí nu jácimi mucha mella. Yo ubi conocencia d´una premera palti que menta Lorenzu Francu, que la mezcla cuna segunda, i endispués en José Ramón Cid, peru aluegu pui vel que tamién está arrecogíu na Biblioteca Digital Castella i León, qu´enclúi una segunda palti, to estu es lu que vamus a vel aquí mesmu, anqui nu en castillanu, sinu ena vos empreá pol tíu Lorenzu.

Por úrtimu decil que tamín mentan esti romanci na “Colección de Pliegos de Cordel” de la Fundación Juaquín Días, cunus númirus 67 i 2.138 i mus dizi que hue el su autol el Señó Palomal i empremíu pol M. Rodriguis del Llanu. Roas 26. Madrí, peru nu é poíu entrál pa velu.

Assín hue, pocu mas o menus, cumu lu escuché a Lorenzu Francu. Una palti la hazía en cantaris i otra declamá, peru mese á ahuyíu de la mi memoria cumu era ca una ena su folma: 

Oigan señoris l´estoria, de Camuesu Tripalalga 

el bandíu más feroci que vierun genti umana. 

 

Ena su nacencia barruntarun, qu´era de malas entrañas 

trayía lu s´ohus biçcus, seis dedas ancá pata, 

cuatru cejah, tres´ourejah i amás bigoti i balba 

i estaba arretacáu pelu, pola tripa i pola esparda. 

 

Nu abía cumpríu entavía un mes, quandu dioli a la creada 

una mordicá nel cucoti, que la queó tirulata. 

A lus dos´añus acachinó, a guantás i patás 

a dos perrus, tres borregas, un guarrapu i seis cabras. 

Nu a cumpríu entavía los diez añus, Camueso entrosi nuna banda 

de laironis criminalis qu´al que cohían acachinaban. 

 

Y pol sel el más ferrochi prontu capitaneaba 

a lus catolci bandíus qu´el grupu holmaban. 

 

Lus laironis sanguinarius arrassan to la Comalca 

i s´arrepañan las perrinas, llévansi las viandas. 

Y al que n´ubu perrinas, lus´abruñus le sacaban 

pa fritalus en vinu, pimentón, sal i mohtaça 

comiéndusilus pola nochi, quando las doci daban, 

dembaju las ramas d´un árbu i a la vera d´una chalca. 

 

Pol feroci i pol malváu, Camueso aconchabó nombraía 

i los sus´arconis retestaus, joyas d´oru i de prata 

i púu, ¡házisi enrebeisainu!, humal abanus de malca. 

 

Peru al fin l´acabosi hue mala, que assín es comu sempri arremata 

el qu´arrepaña o el que jieri, el qu´ofendi i el que mata. 

 

Y assín acabó Camueso, colas tres orehas sahás, 

huntu a un orillo i ena tripa sieti balas, 

en cadávi to mueltu, i sin respiral ni na.

 

Vei ena segunda palti, de las sus mil barrabasás

una que cometió un día en Villa Garambainas,

un puebru qu´está a esta manu, pa señas más essastas.

 

Salió Camuesu qu´iba de capitán la banda,

a essu las seis i cincu, pocu más la mañana.

Unu lleva un fusil i amás meya navaha.

Otru una metralleta cun seis rábanus pol balas.

Esti llevaba un macheti, aquel puñal i espingarda,

Otru un fusil sin gatillu i esti otru una gruesa estaca.

I el capitán tres cuchillus, un cañón i sieti hachas,

i un paqueti d´Ideales, qu´es su más terribri arma,

polque aquel que humásilu enteru, en ehpichal nu enrea.

 

Llegan a casa el maestru i en filetis me lu rahan,

pa vendelus más taldi cumu calni gelá.

Van a la su mujel i le ponin na su boca una tenaha 

sin hondón i le hazin comelsi las seis sillas de la sala,

el molinu de café, los bolichis la cama,

la borra lus colchonis i quatro fundas de l´almoá.

A un criáu qu´está maletu lu tiran pa dembaju la cama

i le quitan el pellehu, haziendu unas picalyas lalgas,

cunél ¿qué diréis que hazin?, cueldas pa una guitarra

que topan na despensa, i uno toca i otru canta.

 

Se llevan sieti cincuenta, las varillas d´un paraguas,

un barril sin pitorru i una cazuela si n´asas,

una bombilla fundía, un chambergu sin mangas,

i, amás, tres holmiguerus i catolci telaratas.

Nel corral guisanlu nuna hornilla apagá,

i comensilu culus sus deus polque nu tien cuchara

¡Vaya unus tíus más cochinus comiendu culas sus manazas!.

 

Endispués de la merendola topan cununa garrafa

i bebin tos creyendusi qu´está llena cazalla,

sin acalugalsi, lus entontaus, que contién carabaña.

¡Juhtu castigu!. Veréis lu que vos sucéi mañana:

o robáis un retreti o las pasaréis morá.

 

COSINAS DE LA NUESTRA SIERRA El bandíu Tripalalga