jueves. 09.05.2024

Cosinas de la nuestra Sierra El Dragu

Cuando s´ubu jincáu tol ganau, comiosi a la genti y nu queo naidi. Golviosi la tierra chafaldona. Arrematáu to lu que poíasi comel pol las dichas Tierras Granailla, cumu hazin acaberu cuna muestra Sierra, achancó al nolti y s´entró pol-la Torrecilla lus Ángelis i pol Villanueba la Sierra i anduvu meyu escarriáu d´un lau pa otru.
Bestiario medieval
Bestiario medieval

Abuelo, por qué la abuelita dice que un drago se comió a la gente. ¿Qué es un drago?. Nu es un dragu, es el Dragu. Un bichu mu dañinu que hizu muchus malis pol-las Tierras Granailla qu´es lindera cuna muestra Sierra.

Muchus, muchus añus patrás, mu ogañazu, na metá la verea que diba del Poltezuelu a la Santa Crus Paniagua, nel cerru que huchean la Bardera, abitó un lagaltu mu grandi, tan grandi cumun tesu. De fieru i caferru qu´era asemeyari un demoniu, que solu vel-lu dava cerullu. Lus veçinus lu chaman Dragu pol sel un lagartu grandi qu´echari bacarás huegu pol-la su boca.

Dicin que la mairi suya era una hulera que llaman el Hornu del Dragu i el su pairi La Peña Picúa, anqui créu que güe d´un güevu pochu, meyu culuebrón meyu ehcuerzu, arrebruhaus dambus, qu´en d´anguna pita, de las muestras, tomó hechura i dali una nacencia difolmi.

Peru fora lu que huera, esti mostru era tomáu pol higanti i abía una cabeça i brazus cumu lus d´un homi i tol cuelpu basiliscu, dava una pisá tan grandi que cabía, adientru la su güeya, un carru cunus sus güeis. El que miral-lu a lus sus´ojus queasi tancu i el su alientu te ponzoña.

¡Qué miedo abuelo!. Abel si vas a quealti la nochi toa en vihília. Miyol nu te relatu más, c´aluegu tu pairi ríñimi muchu. No, no abuelo, porfa, sigue, sigue que me gusta mucho. Arrehúntati un poquinu a la lumbri i arrellánati nesti ehcañu, i nu le digas na d´estu na tu pairi na tu mairi. Na de na, nu quiéu me s´empiquin i me calientin las´entrañas.

Un dagal dio cunél, siendu piqueñu, nel caminu, i lu truju a la su casa. Ena su nacencia hizu gracia, cuandu amoñau dava regüeltas i enpinasi sobri las sus patas d´atrás, jechava flaminas i la genti le buhcava semehanzas a la su cara, que le dizin culu escocíu, de féu qu´era el hodíu. Yantava un páharinu c´otru, lus esperdicius la comía del meyudía i bofis de calnecería. Aluegu hizusi un pocu más grandi i comiosi dos borregas c´abía el tíu Linu i tamién al dagal que lu criari i, cumu la genti le jarreó palus, el Dragu s´escapó a la su hura i andó azonchau muchu tiempu, cumu aletalgáu en lus´ajabardus, hasta que hizusi higanti i güerti.

Güe un ruíu raru, cumu el ruhíu las tripas de hambri, lu c´alalmó a la genti de lus dichus puebrus de Poltezuelu i la Santa Crus. Un día el Dragu s´ayegó a la jesa boyal Poltezuelu i yantosi las bestias d´aráu i calga qu´abían pal trabaju enas obrás del campu. Otru día juesi a Santa Crus i zamposi una maná trenta borregus, quatru cabras i dos perrus pa desasperación lus lobus c´al asechu asperan la su presa.

Antoncis arrehuntansi tos lus veçinus pecherus dambus puebrus, cunus sus alcaldis llanus, i dijún: “vamus dal-li to lu peol qu´abemus i assín mus quea lu güenu”. I esu hizun tal que pudun. Atarugau el salil sin compaña al campu, ai que dil empareháus, qu´unu hazi guarda i el´otru traba; las muheris diban huntas pol´augua i lus dagalis lus arrecogía el maestru de las sus casas i diban cunellus lus alcaldis cun marrahus i escopetas. Juerun muchus días en congoha i sin poel estal a la solanera las callis, qu´el mostru no quea a naidi en pá i mus a metíu el mieu nel cuelpu, d´aquella manera, c´asta lus troncus retorcíus las´oliveras pacin bruhas escapacis mualmus la colol las´uñas i llevalmus, en´esparigüela, pal ciminteriu.

Cuandu el Dragu tava lampón, pónisi farrucu, daiti unus bramius tan güertis que s´abarruntan a dos leguas alreol de la su cueva i deja grimaitus a tos lus veçinus y veçinas la Comalca Granailla. Aquella bona genti lu apracava danduli ora una vaca, ora un carneru, ora un borregu. To comíasilu en crúu, lu mismu dal-li calni, que güesus o pellica, nu deja ni zarrampra, i assín un día tras´otru, to el´añu.

Güe tan malu el Dragu que salía del su comeeru, qu´eran unas canchaeras a semehança un puenti mu artu, d´un´oju, cuna algoya pa colgal lu mueltu, fechandu humu pol-la su narí i tamín hueu pola su boca, dehandu tol campu queimaitu i to la tierra escalvá cunas sus pezuñas, siendu baluta pal curtivu, queandu güeca, quebraíça i cumu d´arena seca.

Cuando s´ubu jincáu tol ganau, comiosi a la genti y nu queo naidi. Golviosi la tierra chafaldona. Arrematáu to lu que poíasi comel pol las dichas Tierras Granailla, cumu hazin acaberu cuna muestra Sierra, achancó al nolti y s´entró pol-la Torrecilla lus Ángelis i pol Villanueba la Sierra i anduvu meyu escarriáu d´un lau pa otru.

Cuandu llegosi a Aldea Trasga, qu´era la que más cerquina le caía, lus sus moraoris se juerun a escapi, ascondéndusi en lus montis, antoncis el Dragu comiosi to lu que quearun: cochinus, pitas i conejus caserus, i queandu jartu, dulmiosi entri unus canchalis.

La genti, en´asbeltil que cuandu comía gorviasí sosegáu, le juerun dandu cabras, borregus y vacas y aluegu, cuandu n´ubu d´ellu, lus cabritus, lus colderus y las telnerinas, i el lagartu se lu comió to. Aluegu le llevarun lus caballus, lus mulus i lus burrus, hasta que nu queó nengunu. Antoncis cogierun, cun muchus eshuerzus, pos soltavan aruñaçus pol-lu resabius qu´estavan, a tos los sus gatus i endispués a lus sus perrus tos i, anqui ubu muchu lloriquéu i muchu voceríu de lus dagalis, se lus echarun al Dragu que nu tuvu ni pa una muela de las suyas y, enfurruñáu, comiosi a los dagalis i a las dagalas, que juerun himoteandu tras lus sus perrus.

Nu queó bichu vivienti. Lus paharus juérunsi a escapi, asustainus lus blamíus. Lus vichinus del campu o quemaunsi de lus bufius o ajuyerun tamién p´anrriba la Sierra. Antoncis güe cuandu el Dragu comiosi a lus´aldeanus de Trasga i queosi despuebrau.

Desasperainu de to el Dragu, del hambri qu´abía, s´avinu a Puñonrostru i la genti qu´estava alertá, toa ves que tuvun concencia del peligru qu´acichava, lu recibió cun ruíus de tamboris i matracas i le arroharun pedras, agua hirviendu i comadrehas hidientis i le ponían en´artu gallus cantoris, peru cunus pocus qu´eran i enu llegando el caballeru lus espehus, el dragu, gufú el su fuéu i lus espichó a tos i comiosi lus quatru animalis c´abía i aluegu metiosi pol-las güertas de sembrauras de hortalizas, oliveras, frutalis, vidis y pastus, peru cumu nu prestasi d´esu cohió caminu l´Almenara i s´ancontró cunas parés de piedra que las güe moliendu hasta hazel-las arenilla y la queó arrilás, comiéndusi a lus vehilantis qu´estavan dormíus, cumu es normal nestas clasis presonas.

En La Genestrosa, el alcaldi nobri i el alcaldi llanu enpraçarun a lus zahorilis hurdanus, qu´eran homis de respetu, un pouquinu hechicerus i otru pouquinu saludaoris, que sabin conjurus, peru nu pudun hazel na de na, i antoncis jidun una prosseción cunus sus santus milagrerus po las callis del puebru, qu´era mu chicu i diérunli la güerta ensiguía, pol-lo que hizun cantaris i bailis en la praça, dalgunus leyerun dichus i velsus mu guapus, endelanti lus sus santus, pa pidil-lis abeliá i que jueran escapacis d´avental al féu bichu, peru queandu concejáus llegó el Dragu i comiósi a tos lus moraoris, queandu solinus lus santus.

Continu quemandu lus montis caminu Salvaleón i assín hasta La Milana. Na hizu que moras encantás, duendis i duendas zunguluterus i enreaoris, frailecillus verdosus, duendis entiznáus, mulachinis del cielu i la Manu d´Oru s´arrejuntasin pa hazel ruíu i espulsal al bichu, to le juera irrisoriu i de na silviesi.

Un pastol, c´abahó del monti cunas sus cabras, diju qu´el Dragu era un Encontráu, paríu ena tafarrá malina del´espíritu lus animalis silvehtris, i qu´abía que barrel i juseal lus campus. Cumu estu nu güe posibri, dançarun dándusi cun escobas de henu pol-lus sus cuelpus y diban diciendo: ¡Jusa tolus bichus, lus que m´alcuerdu i lus que nu m´alcuerdu!, peru nu hizu na de na.

Tampocu tuvu cuaju el´arrebluhu cunel Machu Lanú u cunel Gruñu u cunel Jáncanu u el Pelujáncanu ni cunel Ehcolnáu, paque sosegasi tubiendu compaña.

Peru velequí que s´arrejuntó cuna Catoblepa, con cabeza cochinu y cuelpu de buey, que tamién mirava letal, pol-lu que nu poían velsi de frenti, i un día que mirarunsi, cumu nel espeju, muriosi esti pol sel más chiquininu. Arrehuntosi antoncis cuna Coscatrici qu´abía cabeza gallu i hizun güenas migas pol qu´era de su misma cola.

Daquí, en compaña, se güe a Badahós y aluegu a Gaién, ondi lu mentan cumu el lagartu la Madalena. Dimpués dizin queosi en África, peru esi sitiú es ya d´afuera.

¿T´a dau mieu o nu t´a dau mieu?. ¡Buenu!, si s´a dormíu. Siiiii, María nu hagas ruíu que la niña s´a dormíu, avíali la camina de l´alcoba d´arriba. Cuandu lleguin sus pairis que mus digan que hazemus.

Cosinas de la nuestra Sierra El Dragu