martes. 19.03.2024

COSINAS DE LA NUESTRA SIERRA 1713. Alchibu lugal l´Acebu (V)

Nel su cumprimientu, por Juan de Práu i Láçaru, cumu tal escrebanu l´Ayuntamentu l´Acebu, saco-si l´alchibu, enque allaba enssientu, una copia en´onci fojas útilis, sisnás i filmás de don José dela Cueva i Práu, escrebano dela ciá de Prasenzia, dela estrución espedía nel añu pasáu de 1713, po´lu correspuendienti a lu que debin guipal las justicias, enus´arrepartimientus delus´aberis rialis. 

 

Escrebanu romanu
Escrebanu romanu

Sos benía relatandu que lus nobriss l´Acebu negarun-si a pechar, contribuir enus arrepartimientus i participal delus ofidius de repúbrica. To estu nu abía na jarteti a lu s´arcaldis d´altoncis (1765), que juerun Juan Rodriguis Gorfón i Diegu Valienti Calvu i Godinis, ni tapocu a lus regioris José Dominguis, Felis Sanz Martín, Franciscu Rodriguis Egíu i Juan Vasquis, poressu angariarun a Cayetanu Gonzalis Picáu, qu´era Procuraol Síndicu General, que pusiera preitu a l´escontra lus veçinus l´estáu nobri: don Timoteu Alonsu Godinis, don Andrés Godinis Rodriguis i Trebeju, don Andrés Durán i Franciscu i don Juan Rodriguis d´Aru i Trebeju. Pa ellu, el jues dela Rial Chancillería Vallaolí, mandó escudriñal papelis de preba enus alchibuss municipalis delu s´Oyus i de l´Acebu.

Enantis, nel Catastru d´Ensená (1753), se mus diju que s´aigan enajenáus dela Rial Corona las rentas de jurisdición alta i baxa, meru, mistu emperiu, cuna facurtá d´elegil i mental oficialis de justiçia. Esta deleción, ena virtú de premisu d´esta cámara, corrobla-si anualmenti po´el corregiol Coria, aguacil maior i escrebano d´ella, i el común de veçinus d´esti dichu lugal. Pretenecin, las rentas, al marquesáu Coria, qu´a recaíu, i s´aiga, an cá l´ecelentísima duquesa d´Alba, a la que na le prouci. Nu sabi-si qu´enajenarun, estas´alajas, por serviciu pecunariu u cualquía desotra. Remítin-si a lu que costasi delus Títulus de Pretenencia. 

Agora, a 22 de setiembri de 1766, nel lugal l´Acebu i las sus casas de l´Ayuntamentu, yo mesmu el recestol, requerí dél, a don Andrés Durán Francu, arcaldi po l´estáu nobri, a Juan Vasquis, regiol po l´estáu general, i a Juan de Práu i Láçaru, escrebanu de l´Ayuntamentu, presonas toas nel cuiu poel debin queal las llavis l´alchibu papelis l´Acebu, paque esiban-si, ante mi, lus´estrumentus que requieran-si ena mentá Rial Provisión, pal efestu d´endilgal las copias i testimoñus que polmé della espresemus. 

El Rei, guárdi-li Dios, empreó de superentendenti general dela probençia de Estremaura i de l´ejercitu d´ella, a don José Patiñu cunel fin, prencipalmenti, deque arbitri to tipu d´estrebejilis, ya sean ejecutáus po´las tropas, ya po´la abusión delas justiçias i regimentus delus puebrus. A él correspuendi-li velal ena desigualdá delus arrepartimientus, ena mala regra en´ejecutal-lus i nel pocu cuyáu en´esigil-lus. To estu da lugar a costas inneseçarias que traen prejudicialis abusionis, pa deserviciu del Rei i prejuiciu delus contribuyentis. (1713). 

Pa´ellu ordenu-si a toas las justicias i regimentus, detós lus puebrus  que comprendin esta probençia d´Estremaura, oservin i guardin lu qu´acotina:

Lu premeru, que lus arrepartimientus que deban jacel-si, de toas las contribucionis riales, s´ejecutin i allin pulíu nel su tiempu opoltunu. Que procea-si a cobrar i satisfaceri lu que correspuendieri a ca prazu, sin qu´e n´esti aiga la menol demora po´que sobri cualquia omisión se proceerá sobrimanea contra arcaldis i regioris omisus. Pa estus arrepartimientus s´an de mental cumu repartioris a presonas  de toas las  clasis. Dela nobreça, de l´estáu general dela más distinción, de l´estáu labraoris i delus restantis ofidios. Debin elegilsi presonas dela maior istrución i restitú, paque jaga-si cun´entera justificación. Enestus arrepartimientus nu comprendi-si desotra cosa qu´aquellu que deba pechar-si a la Su Majestá. 

Fenecíus lus´arrepartimientus asseñali-si i pubriqui-si acabaiçu pala revista, el que paecieri competenti sigún la puebración de ca lugal, nel qual s´an de oír a cualquías que dedujerin agrabius i faratar lus  que calificarin-si por talis. Pa esta revista se mentarán oyioris o se ejecutarán po´lus responsabris, asistencia dela justicia i regimientu, queandu cunestus autos perfecionáus lus´arrepartimientus, sin más recursu qu´el que tendrán cumu lu á de tenel-lus cualesquía a mí, pa deucil cualquía agrabiu. 

A lus repartioris nu se les á d´asseñalar-lus ni satisfacer jornal, ayua de costas, ni otra ostención po´la raçón dela su asistencia. Po´que nu mentándu-si dela clasi genti probi, ni trasconejandu jolnalis po´esta asistencia, nu salen perjuicáus. Menus deberán, lus arcaldis i regioris, lleval nenguna ostención pol´asistencias, parejas que son dela obrigación delus sus ofidius. 

Los drechus que llebin lu s´escrebanos d´Ayuntamentu po´estus arrepartimentus, amás que debin sel arregláuss a lo justu, nu cargin-si en´ellus, paque satisfagan-si del caudal de propius, nel casu de nu tenel asseñaláu salariu e l´escrebanu, pa convertí-lus nel beneficiu del común. I si se cargasin sobri lus arrepartimientus, cualesquía destos o desotrus gastus sin ordin rial, s´incurrirá irresistibrimenti cunel dobri po´lus arcaldis i regioris. Tapocu se repartirá cantiá dalguna po´la raçón de quiebras embaju dela mesma pena, pues, po´la regra qu´era espresá, será neseçario aumentar cunestu e l´arrepartimientu el 6%, que quea concedíu a las Justicias por raçón delas cobranças, gastus de condución i respuestas alas costas i salarius d´audençias i ejecución. I assín l´an de cobrar delus contribuyentis a tiempu que ca unu pagui el prencipal, de horma que si a un contribuyenti áisi-li repartíu 100 rialis, a el tiempu de pagal-lus mandisi-li cobrar 106 rialis i assín, al respestibi, a lus´amás. 

Nu s´an de poer mental cobraoris por carga concejil, po´estar prohibíu po´óldinis dela Su Majestá i sólu, po´astu voluntariu, podrán elegil las justicias depositarias, en quien entrin las contribucionis conviniendu conellus la remuneración del su trebaju, a lus qualis, lus arcaldis ordinarius, podrán tomar la quenta. 

Lus puebrus que praticasin emponel lus drechus d´alcabalas, cientus i millonis en lus sus abastus púbricus, de concesión de tabelnas, tiendas de vinu, vinagri, aceiti,  pescáu, jabón i desotras, nu podrán repartil cantiá dalguna por nenguna manea a lus veçinus que nu tengan dalguna otra cosa deque vivir, namás qu´el su jornal o trabaju, ni desotru tratu, ni menus alas veyúas que nu tengan tratu o dalgún caudal. Polque pagarun estus enteramenti enus´abastus púbricos, nu ai motibu pa repartil-lus i endenantis vienin a sel lus más graváus. Cunque jaciéndo-si el´arrepartimientu sobri lus que tienen jaciendas, tratus, granjerías i posibiliá, i las cobranças a lus sus tiempus, falla el motibu de nenguna quiebra i jazisi más pronta la mentá cobrança. 

Enus puebrus que tuvie-sin po´la su costumbri nu gravar lus mantenimientus conus referíuss drechus, escluya-si toa la genti probi i veyúas que nu tengan caudal dalguno sobri el que recaiga e l´arrepartimientu, i reparta-si con gran moderamientu a lus que nu aigan otra horma de vivil que la del su jornal i trebaju. 

De tos lus´arrepartimientus que jizierin-si, pa cualesquía contribucionis rialis, remitan-simi copia auténtica aluegu qu´estén fenecíuss i aigan pasáu po´la revista cun albeltencia qu´estu oservi-si indefetibrimenti polque esti puntu é de tal caliá, que nu  disimulará-si la más chiquinina omisión.

Autoriás l´Acebu mentás.

1765.- Juan Rodríguez Gorfón i Diego Valiente Calvo y Godínez, arcaldis. José Domínguez, Félix Sanz Martín, Francisco Rodríguez Egido i Juan Vázquez, regioris. Cayetano González Picado, Procuraol Síndicu General. Don Timoteo Alonso Godínez, don Andrés Godínez Rodríguez y Trebejo, don Andrés Durán i Francisco i don Juan Rodríguez de Haro y Trebejo, nobris.

1766. Don Andrés Durán Franco, arcaldi po l´estáu nobri. Juan Vázquez, regiol po l´estáu general. Juan de Prado y Lázaro, escrebanu.    

Testu  basáu ena trascrisción propia dela Ejecutoria del preitu litigáu pola hustiçia, regimientu i procuraol síndicu heneral del lugal l´Acebu (Caçris), cunus ijusdalgu de dichu lugal, sobri la negativa déstus úrtimos a pechar contribucionis. Acebu. Caçris. Ijusdalgu 1767-1810. Menesteriu de Curtura. Gobielnu d´España. Alchibu dela Rial Chancillería de Vallaolí. Rial de Vallaolí. ES.47186.ARCHV/1.8.1//REGISTRU D´EJECUTORIAS, CAJA 3323,1./1767-10.  

Nota 2. Nel apartáu “Autoriás l´Acebu mentás”, s´a respetáu el castillanu delus nombris delas presonas, pal su mejol recunoçimientu.  

Afotu.- Escrebanu romanu.  

COSINAS DE LA NUESTRA SIERRA 1713. Alchibu lugal l´Acebu (V)