martes. 19.03.2024

L´ elmita i la mujel d´escuru (II)

Pol qué se quea tantu tiempu la María Dativa endentru l´elmita?. Sedrá polque reza, ja una barriera, jondea la fusca, avía la túnica al Santu…?. Es mu debota, la María Dativa, al Corderu, cumu si juera ella un bembru duna frelía. Ai más´elmitas nel puebru, enque ella tien querencia por´esta

-- ¡Güenu!, ¡güenu!, Arcaldi, que´l quentu vali pocas perras. ¿Peru tú que´ris autoriá sabrás el polqué dessa fideliá, el polqué dessi apegu?.

-- Mingu, ¿ejarías que t´escambien la tu Sagrá Familia. Essa que va i vieni dela tu casa dendi tiempu inmemorial?. ¿Ejarías de ponel-li el vasinu cun´agua i adeiti i, en meyu, las dos mariposas?. ¿Lu, quándu se requemi la tolcía destas, ejaras d´acendé otras dos?.

-- Non, nu, dessu ni fablal. La mi Sagrá Familia nu la toca naidi. Ni se t´aconteça. Yo acuyó an cá el tíu Celipi Peralis i aluegu ala mi casa acuyi la mujel del tíu Santiagu Acuña, sin que farti un solu mes, yo nu jagu javilla cuna ganga. Que´stus, los mis Santinus, lus bendijun lus pairis franciscus.

-- Pu lu mesmu sedrá pa ella. Sedrá una querencia, una quexura, una manda. Ai una güena retahíla de ofidius. Si a ti nu te jiedin lus tus santus ena tu casa, polqué van a jiedili a ella lus´us Santus ena su elmita.

-- Si, peru, ¿pol qué se quea tantu tiempo endentru l´elmita?.

-- ¿Tantu?.

-- Ellu, dendi que´mprincipia a escurecel, jasta que´l sol pónisi pol Portugal i a la chichi callá. Passa las callis cumu lobu, sin que naidi la bea. Ni unu solu destus días a roíu la soga. ¿Qué te pájiti?.

-- ¡Yo que sé!. Essu tuyu son enréus de viejas. Sedrá que reza, ja una barriura, jondea la fusca, avía la túnica al Santu… Es mu debota al Santu. Cumu si juera ella el bembru dun´a frelía que se sostriba enuna preva asseñalá.

-- Ai más´elmitas nel puebru, la de l´Espíritu Santu, porun suponel. ¿Pol qué nu arreconcunasi ala de l´Espíritu Santu?.

-- Essa se farrungó pa construil la frelía franciscana de Santiagu, ena verea al San Juan.

-- Güenu, pu la d´essi mesmu santu ne l´oratoriu Santiagu i aluegu quean l´elmita de San Juan, la de San Sebastián, la de San Bras, la de Santa Bálbara. Toas essas ai juntinas la s´unas dela s´otras.

-- Las tres premeras pue,… pero si un´a está ne l´acilati l´Atalaya i la otra nel monti Jálama… I amás, yo que sé, vaiti en cata el maestru que t´aprenda destas cosas, si es que le cumpli.

-- ¿Don José de Práu i Arauju, sabi delas intimiáis religiosas de María Dativa?.

-- ¡De quietu!, amás de maestru es olganista de l´ingresia parroquial i, porellu, mu amigu de don Franciscu Floris, el cura.

-- Nu m´abía paráu enessus pensaris.

-- Pu enxiétati i agila p´alanti. Vaiti con Dios.

-- Vaiga contegu.

    ¡Óspera!. Pu nu son malas ideas de dil a preguntali a l´olganista –pensó Domingo Puerto-, él jue el que contomi qu´ai neseciá d´efichal lus cementerius pa juera delas´ingresias, ya que puen sel culpabris de morrinas.  Dijumi qu´abían emprencipiáu mandar “quina” pa los puebrus, que´es repartía polus curas i presonas boluntarias, p´aliviu delus adolecíus. Estus maestrus de premeras letras sabin to de to. Sí, sí, agora mesmu voi a vel-lu.

-- ¡Quea genti enesta santa casa!. ¡Se pue subil!.

-- ¿Quién va paí? –se oyó la voz del maestro José de Prado.

-- Genti de pazis –contestó Domingo Puerto.

-- ¡Ah!. Eris tú, Mingu!. Peru nu te queis velei, subi p´acá. Passa, passa. ¿Qué jadis paquí?.

-- Un devaneo que m´a metíu el mesoneru.

-- Essu es que t´á cogíu la fuélliga branda. Bermúis es únicu ena sicología l´enteligencia, si me premitis l´espresión.

-- Siendu usté un´ombri curtu, cumu lu es, pue dizil lu que le cumpla.

-- ¿T´arrebuju un cigarrinu, Mingu? –ofreció el maestro.

-- Non, nu me cumpli. Nu gastu dendi qu´achicharré el pajal cunel mecheru de pescozón.

-- To, pu nu ja ya añus dessi acienti.

-- Pu, dendi antoncis.

-- ¡Peru, quenta, quenta!. ¿Qué me quieris endirgar?.

-- Es enu tocanti a la María Dativa. M´entráu cum´un desassosiegu, una ajoguina, en tantu nu sabemos a quento dequé dasi essas sumantas caminu l´elmita del Santu Corderu. Toitus los días, troni que troni i ten con ten.

-- Ombri, pu nu m´abía paráu a pensal en tal nobri pranteamientu. Sostribasi enuna llavi, que´n caliá custodia, jue cedía porel cura, don Franciscu Floris Paniagua, nu te vayas a creyel que....

-- Sé cumu se chama el cura párrocu l´ingresia de Nuestra Señoa delus Ángelis i dela su autoriá. Jasta aí legu, peru nu sé polqué la María Dativa premaneci l´atardecía endrentu l´elmita, con la puerta trancá dendi drentu. Enessi achichaeru.

-- Pue sel decá que ubu perda del su maríu i dela su única ija, ¿nu?.

-- ¿I quearun enterráus enessa elmita?.

-- Nu tengu notidia d´essu.

-- ¿Antoncis?.

-- Si te igu yo, que sedrá por deboción al Santu, pola entrepetación d´un sentil,… me dirás tú qu´essus pensaris están aventáus por hádilis, peru nu se m´aconteci na nuebu. Nu creu tenga un querindongu ala su edá, ni que´ndi a novius.

-- En casa santa, abiendu yo istrución i conocencia d´ella, nu pue atrebelssi.

-- ¿L´as preguntáu a ella?.

-- ¿Pa qué?, paque me diga que va a lus sus rezus.

-- I si le das compaña una tardi. Arrímali unus socochonis.

-- Contrimás l´iga más se pondrá cunus sus rezus. M´aventará. Me cogerá aborrencia. Essa tardi siguro que reza, enxareta al Santo, i encima me pon a quitar tola fusca l´elmita. Amochará l´otra radón, si es que l´ai. Arrejullirá de mi. La genti si las´encorrin, s´espantan, vansi, i nu fazin llabor. Tampocu es radón d´afligila i que dun tortazu m´escachi toítas las mis muelas.

-- Pu abrás d´encontrala i cogela, sin buscala, o quitalti essus pensaris dela tu mollera.

-----------------------------

-- Ave María Purísima –se escuchó una voz, con tonadilla de seminario, desde el portal de la casa.

-- Sin pecáu jue concebía –contestó el maestro-, suba p´arriba, está ena su casa.

-- Güenas tardis –saludó el párroco Francisco Flores al llegar al cuerpo de casa, donde le esperaba José de Prado.

-- Güenas tardis, pairi –saludo el maestro-, palrámus d´usté.

-- ¿Chalrráis? –se extrañó el párroco-, ¿quién más está paquí?.

-- Domingu Puertu, pairi.

-- ¡Jombri!, Mingu, el mejor artolanu dela su güerta.

-- Se jazi lu que se pue, pairi.

-- Arrebájaditi p´allá –dijo el párroco mientras tomaba asiento en el sofá de la salita-. ¿En qué vos pueu servir?  .

-- Verá, pairi. Mingu está ajináu pola María Dativa. Creyi que se l´a íu la cabeça paí, o argu assín, i poressu premaneci las´atardecías enteras ena elmita del Santu Corderu,  trancá dendi dentru.

-- ¡Queba!, ni muchu menus. Lus caminus del Señor son enescrutabris. A mi essu dami güen gestu. To estriva en qu´ella, mujel santa p´ondi las´aiga, atopó el caminu azia Dios polmé la interseción del su iju. Puressu passa las´atardecías atrancá ena elmita, cumu penetencia alos sus pecáus, rogandu al Nuestru Señó portós lus vezinus i vezinas del puebru. Una mujel abundosa en delicaeças palus santinus nuestrus. Una mujel aparenti a Santa Teresa de Jesús, escapaz de jechar la loa ondi a otras le cuesta hironis. Maria Dativa del Corderu Benditu, l´abemus de chamal.

-- ¡Qué guapu, pairi!. Voi a jazel de componeol de música pa ólganu, cuya letra relati tan masníficu gestu i tan santu comportamientu.

-- Es usté tan abisiniu, don José, que pue jazel lu que le cumpra.

-- Pairi, ¿por qué si lleva ala elmita quatru velas, sólu apaezin requemás dos? –preguntó Domingo Puerto.

-- Porque requemará las quatro velas, de dos en dos. Estiláis assín paí. Abel si por´essi mesteriu ejará de venil i mos queamus sin Santa.

-- Mingu, nu le des más güertas, ni des la tabarra, el´enisma está acabináu –explicó el maestro-. Igualitamenti que Jesús feneció ena crus pa´l perdón delus nuestros pecáus, ella s´arrochó, enuna larga pasión particular: queal meya via pa afial al su puebru dela maldá de Lucifer.

-- Estas mujeris son l´exempru a seguir. Jormas de sel que´l puebru debi adotar –añadió el párroco-. Espeju que disnifica la vía delus vezinus i vezinas. Las juerças que mos manda el Señó pa tenel jondeá ala serpienti dela manzana, portaora del pecáu etelnu.

-- Queu cheu pol cheu –sonrió Domingo Puerto-. Voimi daquí que tendrán ustés cosinas de que palrar. Nu me dá más jilu la aguja. Lu que sea será, si tien que cael el pajarinu caerá. Pairi, besu el su anillu. Que tengan ustés güenas tardis.

-- ¡Ostrin cana!. Ya que m´as jecho obispu, vaiti antis de jazelmi cardenal, ja, ja, ja. Vaiti con Dios, Mingu.

-----------------------------------------

Retratu magináu de l´elmita i la mujel d´escuru.

Este diario lo hacemos todos. Contribuye a su mantenimiento

ING Direct - Sierra de Gata Digital
Nº CC ES 80 1465 010099 1900183481

L´ elmita i la mujel d´escuru (II)