viernes. 10.05.2024

Cabrerín. Una estoria de película

La fegura de Juan Moralis “Cabrerín” aconllegó jata lus nuestrus días arrebujá nel ton delas guapas tonás dela jorma de palrar estremeñu, que´s el habla serraillana. L´ecu dela su leyenda queó acurrucáu enus acicatis dela Sierra Santa Catalina jasta despanzurrialsi, cumu s´espanzurría la graná nel mes de noviembri, pa enmortaliçar las sus´andanças, que acontecierun polus incomparabris parajis de Monfragui, i jormar palti dela coltura popular, polqui son la genti del puebru lus que´mprean el´estremeñu

 

Territoriu de bandolerus
Territoriu de bandolerus

É el serraillanu Juan Moralis Gonzalis “El Cabrerín” unu d´estus jombris mascajierrus al que lus artibajus dela vía tirarun al monti po´el retortunáu caminu delus entrepius manterus i al que lus trajinis dela estoria combertirun-lu enuna leyenda.

La leyenda lu bio cum´un jombri trebajaol, rabadán dela sus cabras, i lu trató cumu el bandoleru más rajosu, espléndulu, lezna i onráu que´abíu ena Estremaura, escapás d´ajorrali alus ricus p´acorrel alus probis. La mala folla dun mal pasu lu tiró al monti. Una reyerta, cuya manu algaraza de gabatón entrepiu, impusibri d´achantalsi, llevo-li la su farria desmellá a acachonal al contrariu. 

“Yo soi Cabrerín, el jefi delus bandolerus dela Sierra, usté demi perrinas, arropiju i comía pa tenel alus mis jombris nel monti i yo doi-li respetu palu sus ganáus i tierras”, -llegó rijosamenti a izi-li a don Julián Silva, ricu jaçendáu dela comalca. 

Aluegu, el´atranquiju quedá la viejé, lleva-lus acontinal dambus cunessa amistá de rondaris pola jesa dela Haza dela Concesción,  ala vera el ríu Tiétal. Una ves que  Cabrerín, cumpría la pena empuesta salió dela carci de Ceuta, golvió a Serrailla.  Queo-si solu i probi, pu nu atopó ni alus viejus compadris ni el botín qu´ubu azoncháu. Feneció el 9 d´abril de 1902, nel´asilu Prasençia.

L´estoria, que quiel sel fiaora dela leyenda, mus relata cumu emprincipiandu el sigru XIX, esmechandu el´añu 1830, el jovin Juan Moralis Gonzalis, vio-si enliáu ena muelti d´un jombri ena Peña Falcón, celquina del Sartu el Gitanu. Este incienti obligo-li a ajilal-si pala sierra Santa Catalina, enu que oi é el Palqui Naçional Monfragüi i arrejuntal una paltia jombris delus qu´acocan, p´emcebical-si al bandolerismu, regorçandu l´orografía serrana d´escalabrosus montis, arroyus, roqueus i covacheras, andi assentarun la su hulera. 

Hueraparti, tamién esta estoria, ena que nu arreparamus, mus palra de cielta ativiá política de Juan Moralis cumu partiariu de Carlus María Isidru de Borbón (Carlus V, palu suyus), gelmanu de Felnandu VII, escontra dela regenti María Cristina, mairi dela que reinara ena España cumu Isabel II. Esta premera guerra carlista emprencipió las sus enganchinas nel 1830, anqui el su prencipal essarrollu jue entri 1833 i 1840. 

Ubu una juerti apoyatura, ena provençia de Caçris, duna palti del cleru, dela nobreça, de ricus jacendáus i de campusinus i jornaerus. Estu pue llebal-mus a comprendel l´amistá entri Juan Moralis i Julián Silva. La proliferación dun gran númiro de paltías generaron un juerti tenguerengui enas Tierras d´Alcántara, Tierra Coria, Sierra Gata, Valli el Jerti, Tierra Prasençia, Campu Arañuelu i Lus´Iboris. Nu é descabeçá la posibiliá de que Juan Moralis juesi a Serrailla lu que Santiagu Sanchis de León al Valli el Jerti. 

En quantu a la probeça de Juan Moralis arraya nel orejivivu de don Antoniu Blascu, maestru d´escuela, en cuyas manus posó una carta de Juan Moralis relatandu-li lus guardus del dineru po´él apañáu. El mu bichinu del gramáticu pardu, que´ra cumu el habegambri, embolsicósi-lu to i ejó plantáu al probi Juan.

Assín lu relata Jesús Barbero Mateos*, mentandu al maestru José Gil Díaz cumu el premer maestru dessi sigru ena escuela dagalis dela Villa (Serrailla), quien vinu a escambialsi pol Antonio Blasco, que ya era el maestru ena décaa lus´añus quarenta. 

Velequí que assín se bio enus papelis dun juiziu que ubu escontra de Gabriel Morales, gelmanu del Cabrerín, pola parti desti maestru. Juan Morales escrebió al su gelmanu Gabriel dendi la carci de Alhucemas i esti dioli la calta al maestru que queó enteráu porella de pandi ubu hondeáu las perras apañás. Decá que´nterosi, que te pajatí, queo arruchi al Cabrerín, al que huchea cumu guerrilleru carlista, i esti nu ubu ni iju ni coviju.

Antoniu Blasco, que pasa-las más caninas que un maestru escuela, ubu prosperiá, lu que se di vendel cera i nu tenel colmena, i estu le golio mal a la familia del Cabrerín. Enque Gabriel s´amuchilu munchu i juesi en cata dél, jarreándu-lu, i poressu esti denuncioli, nu valió dená puel maestru acontinu nel su puestu, anqui las perras relindarun. 

To estu suceidió roandu la metá delus añus quarenta palus cincuenta, del sigru XIX. En acabaiçu, que jue ya quandu cogierun la güelliga branda del Cabrerín, debíu aque nu pusu cuyáu, i ya nu púu dizil na d´ellu, queandusi endebaju dela mesa, puressu acabijó enún asilu.

Lus cabrerus ena Sierra se subin enus canchalis, 

¿as vistu tu ala mi chiva que se me peldió ayel tardi?. 

De nochi te vengu a vel polque de día nu pueu,

están pariendu las mis cabras i les estoi jaziendu un chiqueru.

(…)

El que ronda la mi calli é un cabreru, 

cununus zajonatus que metin mieu **

NOTAS

(*).- Pa una mejol conocencia de to estu lu mejol de to é vel la penícula “Territoriu de Bandolerus”, peru mentris tantu en Jesús Barbero Mateos. “Aportaciones a la construcción de la Historia de la Educación en Extremadura. El magisterio decimonónico en Serradilla”. 2002. Tamién en Víctor Chamorro. “Historia de Extremadura . Enclaustrada. Siglos XVIII y XIX”. Volumen III. Edt. Quasimodo. Madrid 1981.

(**).-Aulaga Folk. Frasmentu dunu delus cantaris, “Los cabreros”, dela banda sonora de “Territoriu de Bandolerus”.

Afotu.- Afotugrama dela penícula “Territoriu de Bandolerus”, emprestá polus responsabris del lalgrometaji.

Cabrerín. Una estoria de película